Temps d’espera
Les xifres d’assistència a la manifestació independentista de la Diada d’enguany estan molt per sota de les dels bons temps de la revolució dels somriures,
Més motius que mai. Independència
Si es tracta de recordar l’estat català liquidat por justo derecho de conquista el 1714 com també de protestar contra la minorització del català a Catalunya —castellanització al Principat, afrancesament a la Catalunya Nord—,
Entrevistes impossibles
La Vanguardia és un diari de Barcelona que li agrada presentar-se com a model de premsa seriosa i, sobretot, de seny, però, segons es veu, a vegades dóna vacances al seu rigor periodístic i es permet autèntiques idees de bomber.
Princesa de Girona
Com que, per raons òbvies, la cerimònia de lliurament dels premis que atorga la Fundació Princesa de Girona no es pot fer de cap manera a la ciutat que dóna nom a aquest títol reial,
La festa hexagonal
Si una virtut té el 14 de juliol és la de no ser tan odiós com el 12 d’octubre dels espanyols; no és pas igual celebrar l’aniversari d’una revolució que va engegar a dida la monarquia absoluta de dret diví, el feudalisme i el poder de l’Església que celebrar l’inici d’un dels genocidis més grans que pugui recordar la història
El meu avi va anar a Cuba
Tot l’enrenou amb El meu avi —l’havanera més popular de Catalunya, tant que se la saben fins i tot els qui no els interessen les havaneres— ha vingut de Murs de silenci.
Catalunya Nord
L’acció de França a la Catalunya Nord ha consistit a perseguir i marginar el català fins aconseguir trencar-ne la transmissió generacional, a relegar les terres catalanes a la perifèria no ja de França sinó del desert francès mateix,
La Costa Brava
L’INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació Provincial de Girona, acaba de treure, dins de la seva col·lecció Quaderns de Fotografia, on difon els fons fotogràfics que digitalitza, el llibre L’Indépendant edició Costa Brava.
Paula Dreidemie i els catalans
Les opinions de Paula Dreidemie, l’argentina resident a Barcelona que, segons ho manifesta, evita expressament els llocs de la ciutat on troba que l’ús del català es manté més viu, importen, sobretot, pel valor que tenen com a testimoni del fracàs de les polítiques de normalització lingüística empreses per la Generalitat de Catalunya ara ja fa més de quaranta anys.
Sobre el gag catalanòfob
Parla català, l’esquetx, d’uns tres minuts de durada, que es va representar a l’acte de presentació a l’Ajuntament de Barcelona de l’informe de l’any 2024 de l’Observatori de les Discriminacions, està concebut perquè l’espectador s’identifiqui amb una persona que, a Catalunya, es troba amb tota mena d’entrebancs i de tribulacions perquè no parla català.
Sobre el català a la Catalunya Nord
Si va ser possible afrancesar el Rosselló també ha de ser-ho catalanitzar els Pyrénées Orientales; amb aquesta proposició concisa i completa, que no sé pas si és també enginyosa, el requisit que li faltaria per poder encaixar en la definició d’aforisme, exposo la meva visió sobre el català a la Catalunya Nord.