A Perpinyà, potser més que intentar esbrinar quines orientacions pot prendre Louis Aliot durant el seu segon mandat municipal, caldrà veure qui podrà ser el seu successor un cop s’hagi fet ferma la seva condemna d’inhabilitació donada pels tribunals francesos arran dels seus tripijocs amb els fons del Parlament Europeu;
Segons Ramon de España, un dels articulistes del Crónica Global, el butlletí digital del Vichy Catalán, “La insistència que si vaig a França haig de parlar francès i si a Anglaterra anglès, per tant, a Catalunya, en català!, es revela una falsa comparació, atès que Catalunya no és, strictu sensu, un país.
Segons ho vaticinen els sondeigs i les enquestes, és molt raonable témer que Louis Aliot es converteixi en un batlle quasi etern de Perpinyà, igual com en el seu dia va ser-ho Pau Alduy si no passa, és clar, que o bé li donin un càrrec a París, com sabem l’únic lloc de França on de debò hi ha cireres per remenar,
Si la història del nostre país n’hagués estat una altra, que un rossellonès, un barceloní o un castellonenc reflexionessin sobre per què han fet del català la seva llengua no tindria sentit perquè vés quina llengua hauria de ser la seva si no,
Evidentment, si dissabte passat a Barcelona manifestacions contra el caos de Rodalies RENFE no va haver-n’hi només una, tal com hauria estat normal, sinó dues —la del migdia i la de la tarda— va ser només per la negativa de tot un seguit d’entitats socials i polítiques a participar en una mobilització organitzada per l’ANC i el Consell de la República.
Ara fa unes setmanes, dues persones van adreçar-se a L'indépendant per demanar-hi la publicació de l’esquela mortuòria d’un familiar directe, i el cap hexagonal de torn els va sortir amb el ciri trencat que si l’esquela la volien en català calia acompanyar-la d’una versió completa i fidel en francès,
Sort encara que Perpinyà és radiant perquè només hi podem trobar tot allò que no ens agrada veure enlloc de Catalunya: una ciutat empobrida, bruta i deixada, tal com pot comprovar-ho qui faci una breu visita al barri de Sant Jaume,
Estic del tot d’acord amb l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República Catalana que davant del deteriorament dels serveis bàsics que estem patint a Catalunya que ara té la seva manifestació més clara en el col·lapse del servei de trens, l’única via és la independència;
Tot el debat i tota la polèmica que s’han generat al voltant del nou model de finançament autonòmic de Catalunya me’ls miro amb una total indiferència;
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes