Bloquem-ho tot a Perpinyà
Naturalment, les dues mil o tres mil persones que el passat dimecres van iniciar una marxa pels carrers de Perpinyà després d’haver-se congregat al Castellet comprenen que si l’Estat està aclaparat per un deute astronòmic cal fer retallades;
una altra cosa és que la necessària austeritat es tradueixi en una notable minva de les prestacions socials —pensions, sanitat, ensenyament ajudes, etc.—, tal com ho proposaven els pressupostos del govern Bayrou, presentats immediatament després que el president Macron hagués abocat diners a cabassos en la celebració oficial del 14 de juliol. Com és obvi, les intervencions militars franceses a l’Àfrica, una mostra de la grandeur, també tenen un cost econòmic molt elevat, però com que, tal com ho veiem a les notícies, França s’està retirant de l’Àfrica a marxes forçades perquè els estats africans ja n’estan ben tips de la seva tutela neocolonial, ja no cal amoïnar-s’hi. En resum, si la République està en fallida, una bona manera d’aconseguir diners per pagar les pensions dels jubilats i les prestacions de l’ensenyament i la sanitat pública podria ser posar a la venda els palaus de l’Elisi i de Matignon; lògicament, llavors, el President de la República i el Primer Ministre haurien de mirar si hi ha cap local de lloguer a la banlieue parisenca. Com sabem, el 1789 la monarquia va entrar en crisi a causa dels seus problemes de tresoreria; potser Lluís XVI hauria aconseguit evitar l’esclat de la Revolució si s’hagués venut el palau de Versalles. En realitat, donades les circumstàncies que tots coneixem, per a François Bayrou sotmetre’s a una moció de confiança a l’Assemblea Nacional ha estat una manera dissimulada de presentar la dimissió; ja veurem com se’n sortirà Sébastien Lecornu; no és pas per ganes de desanimar-lo però la seva posició resulta molt semblant a la dels diferents ministres —Turgot, Necker, etc.— que Lluís XVI va nomenar per intentar resoldre l’immens forat pressupostari de la monarquia.
Igual com abans el moviment de les armilles grogues, la convocatòria de Bloquem-ho tot demostra a les clares que França és un estat que no va ni amb rodes. Ara falta veure quines poden ser les alternatives. A ICI Roussillon, Francis Daspe, el portantveu a la Catalunya Nord de La France insoumise, (LFI) ha fet costat als que, segons ell, volen expressar la seva ràbia. Molt bé, només que partint de la ràbia no es fa mai res de bo, tal com es pot veure estudiant el Terror de Robespierre, lloat més d’una vegada per Daspe com a moment esplendorós de la I República Francesa. LFI, doncs, no proposa cap reforma estructural de França per tant fóra molt difícil que aconseguís solucionar res si mai arribés al govern. Louis Aliot no s’hi ha pas pensat dues ni tres vegades abans de condemnar les protestes qualificant-les de sedició; evidentment, s’ha après força bé la lliçó que li han ensenyat els seus amics espanyols de Vox o potser aquesta actitud reaccionària ja li surt d’ell mateix sense necessitat de cap mestre. Les protestes de Bloquem-ho tot no constitueixen pas cap acte de rebel·lia ni de sedició, però en canvi les martingales d’Aliot i Marine Le-Pen al parlament europeu sí que són corrupció, tal com ho han dictaminat les autoritats judicials competents; esperem, doncs, que la primera dona que arribi a la presidència de la República Francesa no sigui pas la dirigent del Rassemblement National (RN). El copresident d’Unitat Catalana, Mateu Pons lamenta que el moviment Bloquem-ho tot no incorpori les reivindicacions, fonamentals segons ell, de la descentralització i la defensa del català malgrat que en un recent sondatge segons un 71% dels ciutadans francesos s’hi han declarat partidaris d’una república federal i una majoria de nord-catalans s’han manifestat a favor de l’autonomia i de l’obligatorietat de l’ensenyament del català. Com ja ens ho podem figurar, si el moviment recollís aquestes peticions, segur que s’hi mostraria visceralment en contra un jacobí radical com Francis Daspe i potser Aliot estaria ja maquinant un cop d’estat com el d’Alger el 1958. No dic pas que la idea de Mateu Pons i Jaume Pol de tornar el poder al poble mitjançant autonomies regionals sigui dolenta, només que una república que doti la Catalunya Nord dels instruments i els recursos per resoldre els seus problemes socials i econòmics segur que serà la catalana però de cap manera la francesa.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)