Entrevistes impossibles
La Vanguardia és un diari de Barcelona que li agrada presentar-se com a model de premsa seriosa i, sobretot, de seny, però, segons es veu, a vegades dóna vacances al seu rigor periodístic i es permet autèntiques idees de bomber.
Com a exemple, la secció titulada “Entrevistes impossibles” on Xavier Ayen, el cap de cultura del rotatiu, es dedica a demanar el seu parer sobre temes d’actualitat a persones que no estan en situació de poder opinar sobre res perquè ja fa anys i panys que són mortes i enterrades com ara, entre d’altres, les actrius americanes Sharon Tate (1943-1969) i Marilyn Monroe (1926-1962), els cantants andalús Camarón de la Isla (1950-1992) i valencià Nino Bravo (1944-1973) o l’escriptor xilè Roberto Bolaño (1953-2003), vaja com si demà l’Indépendant publiqués una entrevista a Jordi Barre —o a Joan Pau Giné, com es prefereixi— valorant la trajectòria artística de Maxime Cayuela o a Pere Verdaguer fent un balanç de l’edició d’enguany de l’UCE, o, ja posats, que el mariscal Joffre dissertés sobre les guerres de Gaza i d’Ucraïna o que Pierre Sergent comentés la gestió del consistori de Perpinyà per Louis Aliot. La darrera de les víctimes d’aquesta poca-soltada ha estat l’escriptora barcelonina Montserrat Roig (1946-1991) i, amb tota la raó del món, la seva germana Carmina ha posat el crit al cel perquè, com és obvi, no té ni cap ni peus pretendre saber què pensaria sobre el món d’avui dia una persona que ja fa més de trenta anys que ens va deixar; evidentment, donem ple suport a la seva petició de deixar tranquils els morts.
Què pensaria Pompeu Fabra sobre la desaparició de l’ús social del català a Prada, del tot viu quan ell va passar-hi els seus anys de refugiat, no pas d’exiliat perquè, com sabem —o, si més no, hauríem de saber— Fabra era català i el Conflent és una comarca de Catalunya. O sobre el predomini aclaparador del castellà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona; recordem ací que abans d’haver de passar a la Catalunya Nord, el seny ordinador de la llengua catalana vivia a Badalona. Aprovaria el model de llengua que avui dia es fa servir a TV3 i a d’altres mitjans públics catalans o bé hi veuria un català adulterat per l’ús constant de paraules o construccions sintàctiques d’inequívoc origen castellà? Què diria sobre els casos de catalanofòbia en comerços o serveis públics que ara es denuncien un dia sí i l’altre també? I si Josep Sebastià Pons alcés el cap? Se sentiria Albert Saisset satisfet de veure que, actualment, per aconseguir que la gent les entengués podria escriure en francès les seves Catalanades? Celebraria l’abbé Gregóire que, per fi, ja s’han erradicat els patuesos de França? Estaria content Jules Ferry de veure com el seu model d’escola ha aconseguit que a tot arreu tothom tingui el cap hexagonal? Per cert, què diria Miquel Biada (1789-1848), l’impulsor de la línia de tren Barcelona-Mataró, la primera de Catalunya i dels Països Catalans, en veure que la línia de Perpinyà-Vilafranca porta un any sense funcionar a causa d’una esllavissada o que el servei ferroviari al Principat és un caos? I si demanéssim a un dels molts joves nord-catalans morts en l’infern de les trinxeres de la I Guerra Mundial què en pensa de tota la comèdia que els elegits fan cada any el Dia de l’Armistici davant del monument als Morts pour la France de cada poble? Donaria suport Andreu Marty a Jean-Luc Mélenchon? Li semblaria bé que se’n rigués d’una periodista pel seu accent llenguadocià? Demanem a Pau Alduy sobre com va ara la ciutat de Perpinyà? Li semblaria bé a Charles Renouvier que la UCE se celebri al liceu que porta el seu nom? I si ara mossèn Cinto visités Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí de Canigó? Aprovaria Francesc Macià la política seguida pels partits independentistes del Principat d’ençà del 2017? Com és lògic, aquest mateixa pregunta no m’atreveixo pas a formular-la sobre Daniel Cardona i Civit (1890-1943). En fi, totes aquests qüestions només pot plantejar-se-les seriosament algú que cregui en l’espiritisme. Tanmateix, segons diuen, enguany a la Setmana del Llibre en Català aniran a signar-hi llibres i a concedir entrevistes Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Maria Aurèlia Capmany, Enric Valor, Carles Riba i, fins i tot, Joanot Martorell, Ramon Llull i l’autor de les Homilies d’Organyà.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)