Barcelona no va haver-hi manifestació
Sobre Carlos Mazón no hi ha pràcticament res més a dir; com més coses es van sabent, més clar queda que la seva actuació el dia de la DANA va ser tan reprovable i vergonyosa com la del tristament cèlebre capità Francesco Schettino
que, com sabem, en el naufragi del creuer Costa Concordia, va ser el primer a fugir del vaixell desentenent-se, doncs, de la sort dels tripulants i passatgers, la vida i integritat dels quals havia de protegir. Pels trenta-dos morts del Costa Concòrdia, la justícia italiana va condemnar Schettino a setze anys de presó i a cinc d’inhabilitació professional; a partir d’ací, doncs, podem entretenir-nos a calcular què hauria de fer un poder judicial seriós amb Mazón pels dos-cents vint-i-nou morts de la DANA. Els familiars de les víctimes de la gota freda no volen que el president Mazón assisteixi al funeral en record seu que se celebrarà el proper dia 29, aniversari de la desgràcia que va assolar les comarques de l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel; evidentment, no sé pas imaginar-me el capità Schettino acudint al funeral pels morts del Costa Concordia. Malgrat tot, Mazón ha confirmat que serà present a les exèquies; no s’entén pas a fer-hi què perquè més aviat li escauria passar-se el dia fent un bon àpat al restaurant el Ventorro en bona i agradable companyia. L’assistència massiva a les manifestacions del passat dissabte a València i Alacant per demanar la dimissió de Mazón no té tampoc res d’especial; més aviat, haurien de ser els partidaris de Mazón els que sortissin al carrer a manifestar-se perquè així, si més no, poguéssim conèixer-ne les raons i arguments; si de debò troben correcte que davant una catàstrofe com la de la DANA, el president de la Generalitat Valenciana faci com si no passés res i mostri una total indiferència per la vida de la gent, que surtin a dir-ho i, fins i tot, si els sembla, a reivindicar-ho. Naturalment, com que el govern de la Generalitat Valenciana controla la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), a les desenes de milers de manifestants de València i Alacant no se’ls va reconèixer el dret a sortir a À Punt que, per això, va decidir retransmetre una cursa de braus del dia de Sant Joan de 1997 on un dels toreros era ni més ni menys que Vicent Barrera, ex-vicepresident primer i ex-conseller de cultura de la Generalitat Valenciana i actual president de Vox a València. Igual d’aquesta manera Mazón ha guanyat el vot dels socis de les penyes taurines, si no és, és clar, que se sentin més propers a Vox com també podria ser. Tal com estan les coses, doncs, tot sembla indicar que d’ací unes poques setmanes tornarà a haver-hi una manifestació per exigir la dimissió de Mazón.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural fan bandera de la defensa dels Països Catalans com a marc nacional, i, a més, arran del seu ideari pancatalanista, ERC i la CUP disposen d’organització al País Valencià, però, tanmateix, dissabte passat no va haver-hi cap manifestació a Barcelona contra Mazón i en solidaritat amb les víctimes de la DANA. Molt em temo que no és pas que l’ANC, Òmnium, la CUP i ERC decidissin que no calia fer res a Barcelona sinó que ni tan sols se’ls deuria acudir; és més, si algú els ho hagués proposat, potser encara l’haurien tractat de ximple i això que hauria quedat molt bé que Barcelona s’unís al clam de València i Alacant. En canvi, ara fa poc, als militants i simpatitzants d’aquests partits i organitzacions els va semblar d’allò més lògic i raonable sortir a manifestar-se massivament per Gaza. En primer lloc, no cal pas ser un geni de la geografia per adonar-se que el País Valencià és molt més a prop de Catalunya que no pas l’Orient Mitjà; a més, almenys fins ara no s’ha dit mai que Cisjordània i Gaza formin part dels Països Catalans. D’altra banda, Gaza està sota control de Hamas, una organització terrorista islàmica visceralment contrària a tots els principis de democràcia i defensa dels drets humans, com també el conflicte va començar arran d’un atac de Hamas a Israel que va causar més d’un miler de morts; per tant, és lícit plantejar-se si manifestar-se a favor de Gaza no és fer-li el joc a Hamas. En canvi, en el cas valencià, la cosa està perfectament clara: la causa dels dos-cents vint-i-nou morts de la DANA va ser la deixadesa del tot injustificable del govern de la Generalitat Valenciana. Un any després de la desfeta no n’ha assumit responsabilitats ningú; és veritat, però, com és lògic, no té pas cap mena de sentit demanar a una colla d’irresponsables que assumeixin responsabilitats.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)