Princesa de Girona
Com que, per raons òbvies, la cerimònia de lliurament dels premis que atorga la Fundació Princesa de Girona no es pot fer de cap manera a la ciutat que dóna nom a aquest títol reial,
els Borbó i els seus acòlits catalans van recórrer al Liceu, el teatre barceloní de l’òpera, que, però, va haver de quedar convertit en una mena de fortalesa policial, on la cirereta del pastís fou un agent apostat al terrat del Liceu apuntant amb un fusell de precisió en actitud clarament intimidatòria; tal com ja ens ho podem figurar, tot s’hi valia per impedir o esmorteir la protesta contra la reial presència a Catalunya, sobretot setmanes després que al monestir de Montserrat, el rei d’Espanya hagués hagut d’entrar per la porta del darrera per així eludir les manifestacions de protesta. A continuació, arran igualment d’una reial visita, també va quedar pres per la policia el poble de Sant Martí Vell (Gironès). Si a algú li sembla que aquesta és una imatge de normalitat institucional, que s’ho faci mirar perquè segur que aquestes coses no passen en d’altres regions d’Espanya on els Borbó sempre disposen d’una notable claca local, formada, com és natural, per aquells que, en el seu moment, van aplaudir l’infame reial discurs del 3 d’octubre del 2017 i, sentint-se legitimats per les paraules de Felip VI, van cridar a por ellos més fort encara que abans. Arran de tot aquest enrenou, plantejo la qüestió de si és de debò lògic o correcte atribuir el títol de princesa de Girona a Elionor de Borbó, filla i hereva de Felip VI. Príncep de Girona és un títol que el 1414 el rei Ferran I d’Aragó va crear per al seu fill i hereu, l’infant Alfons el Magnànim, i d’ací va venir que a la Corona d’Aragó els hereus dels regnes es titulessin prínceps de Girona. Als segles xvi i xvii, és a dir, en temps de la Casa d’Àustria, només hi havia una monarquia que governava diferents regnes: Castella, Navarra, la Corona d’Aragó i —entre 1580 i 1668— Portugal. A partir dels decrets de Nova Planta que Felip V —el primer dels Borbó espanyols—, va promulgar després de la Guerra de Successió (1701-1714), la personalitat jurídica de la Corona d’Aragó i dels seus regnes va quedar abolida i, en el seu lloc, es va crear un nou poder monàrquic únic i unitari que abastava tot el conjunt dels dominis de la Corona —aleshores, la Península i Amèrica—, precedent d’allò que, actualment, entenem per Espanya o Estat espanyol. D’ençà d’aquest moment, doncs, ja no hem de parlar de castellans i de catalano-aragonesos sinó d’espanyols; mentre va estar vigent l’Antic Règim, espanyol significava ser súbdit del rei d’Espanya, i a partir de les revolucions liberals del segle xix, va passar a voler dir ser ciutadà de la Nació Espanyola. Afirmar que, avui dia, Elionor de Borbó sigui princesa de Girona implica, necessàriament, que el seu pare, Felip VI, és el rei de la Corona d’Aragó, cosa que tothom, començant pels Borbó mateixos, sap que no és certa perquè l’Espanya actual no es defineix pas com la unió dinàstica o federal de Castella i de la Corona d’Aragó sinó com un únic estat nacional espanyol; d’altra banda, si Elionor de Borbó fos de debò princesa de Girona, llavors, si més no des que arribés a la majoria d’edat, li pertocaria ocupar el càrrec, que, com és lògic, no existeix pas avui dia, de lloctinent general dels regnes de la Corona d’Aragó; òbviament, ací ve a tomb recordar que, durant la Transició, uns determinats sectors van demanar que la comunitat autònoma constituïda al País Valencià s’anomenés, oficialment, Regne de València, però a Madrid no ho van acceptar perquè, segons la doctrina nacional espanyola, de regne només n’hi ha un que és Espanya, i, vés per on, el de València seria un dels regnes on el príncep —o princesa— de Girona hauria d’exercir el càrrec de lloctinent general. En resum, com volen que hi hagi un príncep o princesa de Girona si la Corona d’Aragó va deixar d’existir i restablir-la no ho pretén pas ningú? En origen, príncep d’Astúries, era el títol de l’hereu de la Corona de Castella però ara ho és del de la Corona espanyola; per això, sí que Elionor de Borbó és, indiscutiblement, princesa d’Astúries.
Com tots recordem, l’invent del títol de príncep de Girona no ve pas d’ara sinó que durant el regnat de Joan Carles I d’Espanya (1975-2014) a Catalunya, però enlloc més, es deia que el seu hereu, el príncep Felip —l’actual Felip VI d’Espanya— era príncep de Girona, a més de príncep d’Astúries, evidentment. Tot va ser una idea de la classe política catalana, aleshores unànimement autonomista, per així daurar la píndola de la monarquia espanyola i fer veure que, amb el marc polític sorgit el 1978 de la liquidació del franquisme, Catalunya recuperava la seva sobirania. Un simple vernís i, com s’ha vist en una infinitat d’ocasions, de molt mala qualitat.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)