A les xarxes, hi he vist un acudit on, tot just arribada a Mart, la missió Perserverance transmet a Houston que hi ha trobat uns catalans, perfectament identificables pels seus vestits folklòrics, ballant la sardana damunt de la senyera.
Si un referèndum, on la participació hagués arribat al 53’56% del cens electoral, hagués donat uns resultats del 51’26% a favor de la independència i del 48’74% a favor de quedar-se a Espanya, la lògica de la democràcia portaria a la constitució de la República Catalana demà mateix,
Manllevo aquesta crida del Consell per la República com a títol de la meva crònica perquè, realment, en cada contesa electoral, l’independentisme necessita continuar assolint la majoria dels vots i dels escons per així demostrar a Espanya que està molt lluny de doblegar Catalunya,
D’ençà de l’aplicació de l’article 155, Catalunya s’assembla força a Txecoslovàquia després de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, que hi liquidà la Primavera de Praga, un moment d’efervescència social i política iniciat després que, el 5 de gener de 1968, Alexander Dubček, el nou secretari general del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ), anunciés un programa reformista denominat “socialisme de rostre humà”.
TV3 i d’altres mitjans de comunicació afins han donat molt més protagonisme a les nevades de Madrid i de diferents llocs d’Espanya que no pas a les de la Catalunya Nord, però, per molt que costi de creure, diumenge dia 10 La Vanguardia, que no s’ha caracteritzat mai per ser un portantveu de l’independentisme, ans al contrari, publicà, a doble pàgina, una entrevista amb Louis Aliot; naturalment, encara és l’hora que aquest diari barceloní entrevisti algú relacionat amb el moviment catalanista nord-català o que en doni cap informació.
L’any 2020 no s’acabarà d’ací uns quants dies sinó que va acabar-se ara fa nou mesos, quan ens vam trobar confinats a casa perquè va quedar clar que, malgrat com s’havia dit fins aleshores des de fonts aparentment autoritzades, el coronavirus era una cosa bastant més greu que les passes de grip de cada any.
Els comentaris arran de l’ús del català per part dels candidats independentistes al debat electoral que, ara fa uns dies, va emetre’s a TVE i una afirmació, força desafortunada,
CRONOLOGIA ( 28 de gener ) 71è dijous que manifestem la nostra solidaritat amb tots els presos, exiliats i els fins ara 3.000 represaliats polítics catalans.
La Maria Bitlloch ha estat la invitada artística, en Guillem Fuster l'invitat polític...
Què és i en què consisteix una autonomia espanyola ja va quedar clar l’octubre del 2017 amb la dissolució del Parlament de Catalunya pel govern central, fet que, òbviament, té un llunyà precedent en la suspensió de l’autonomia catalana que el govern espanyol va decretar el 1934 després dels fets del 6 d’octubre, però en aquest any de pandèmia hem tingut de nou ocasió de comprovar les limitacions de l’Espanya de les autonomies bastida ara fa una mica més de quaranta anys.
En el primer acte de pre-campanya electoral del PSC —per als qui encara no ho sàpiguen, un acte de pre-campanya és exactament igual que un acte de campanya només que sense poder fer petició explícita del vot— Salvador Illa va demanar —o, potser, més aviat, va exigir— als catalans passar pàgina “d’una punyetera vegada” (sic) sobre el debat independentista per tal que Catalunya pugui “liderar” la recuperació de la crisi generada per la pandèmia. Hi estic d’acord.
Cap a 1980, la gent podia creure’s que amb la política lingüística engegada per la Generalitat de Catalunya de fomentar l’ús del català tot i admetent la cooficialitat del castellà imposada pel marc jurídic espanyol, es podia arribar a assolir, amb paciència i bona lletra, que l’idioma predominant a Catalunya tornés a ser el català com ho havia estat fins a l’inici de la repressió franquista;
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici