Una França federal?
Com recordem, l’abril del 2022, Emmanuel Macron va guanyar l’elecció presidencial no pas perquè el seu programa polític i el record del seu primer mandat engresquessin la ciutadania sinó perquè llavors votar pel president en exercici era l’única manera d’evitar l’arribada a l’Elisi de Marine Le Pen,
igual com el 2002 Jacques Chirac va ser reelegit només perquè l’altre candidat era Jean-Marie Le Pen. A més, durant els tres anys i escaig escolats d’ençà de la darrera elecció presidencial francesa, s’han succeït cinc primers ministres; a Macron, doncs, els ministres li dimiteixen com a Lluís XVI; per això, podríem considerar Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier, François Bayrou i Sébastien Lecornu l’equivalent contemporani de Turgot, Brienne, Calonne, Necker i d’altres ministres a qui Lluís XVI va encarregar la missió impossible de resoldre l’inassumible dèficit públic, el mateix problema financer ara sembra dubtes sobre la continuïtat de la V República Francesa. No es pot continuar així, doncs, i, precisament per això, ara potser ha arribat el moment de repensar de dalt a baix el sistema polític francès. El 1789, la monarquia semblava inqüestionable perquè França sempre l’havien governada reis, però el 1792 es proclamà la I República Francesa, la qual, el 1793, va fer executar Lluís XVI a la guillotina; avui dia, el centralisme, és a dir, l’existència d’un únic poder polític amb seu a París, sembla tan inqüestionable com ho era la monarquia el 1789, però si de debò es vol arribar a un nou sistema que superi l’atzucac a què ha dut la V República segurament caldrà fer amb el centralisme igual com es va fer amb la monarquia el 1792. D’altra banda, segons l’enquesta que l’Institut français d'opinion publique (IFOP) va realitzar per encàrrec de Régions et Peuples Solidaires, el partit que proposa bastir una república federal francesa dins d’una Europa unida per la diversitat, un elevat nombre de francesos seria favorable a una república federal o si més no regionalista; en canvi, fins que el 1791 Lluís XVI va fer l’atzagaiada de la Fugida a Varennes, no hi havia pas republicans a França. Pensar en la independència d’Occitània és fer volar coloms però potser sí que pot tenir sentit que Alvèrnia, el Delfinat, la Gascunya, Guiena, el Llemosí, el Llenguadoc i Provença esdevinguessin, igual com la Normandia, Borgonya, Alsàcia, Lorena, la Picardia, el Poitou, Bretanya, la Xampanya, etc., estats d’una França federal de la mateixa manera com Baviera, Baden-Württemberg, Saxònia, Turíngia etc. ho són dins d’Alemanya. Potser fóra interessant que els polítics francesos anessin al Quebec per aprendre què és i com s’organitza un estat federal, sobretot perquè les explicacions els les farien en francès, tot i que amb un accent peculiar.
Òbviament, per proposar la reunificació de Catalunya, és a dir, per revertir el Tractat dels Pirineus i, doncs, situar la frontera franco-catalana al massís de les Corberes, la primera cosa que necessitem és que el Principat s’hagi fet independent d’Espanya; mentrestant, a la Catalunya Nord, caldrà conformar-se amb la federalització o regionalització de França. Tanmateix, aquesta no sembla pas una idea utòpica perquè segons el sondatge de l’IFOP, un 67% dels nord-catalans són favorables a l’autonomia; el 79% dóna suport a una França federal; el 77% secunda la idea de cooficialitat del català; el 64%, considera correcte que els elegits el puguin utilitzar en la vida pública, mentre que els defensors de l’estat centralista franco-francès, és a dir, els caps hexagonals, només són el 24%. En l’actual V República, demanar una regió catalana és com pretendre restablir el Regne de Mallorques; a més, les consultes sobre el nom del departament no serviran per a res perquè un nom que reflecteixi la identitat catalana del territori és incompatible amb els fonaments nacionals de França vigents fins avui dia; per tant l’única alternativa possible a Pyrénées-Orientales és Pyrénées-Méditerranée o, ja posats, Têt-et-Tech. Evidentment, les coses canviarien del tot en una possible VI República basada en el federalisme i, a més, no cal dir-ho, sempre serà millor una regió federal anomenada Catalunya Nord que no pas el departament de Pyrénées-Orientales. El sondeig de l’IFOP assenyala com les contrades més regionalistes la Catalunya Nord, Còrsega, Alsàcia, Bretanya, Savoia i el País Basc nord, però, és clar, perquè el federalisme triomfés caldria que s’assumís, com a mínim, a tot arreu del desert francès, és a dir, en tots els territoris situats més enllà de París i la seva àrea metropolitana.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)