Imagine
Imagineu-vos la caiguda del règim dels aiatol·làs que, com ho veiem cada dia als mitjans de comunicació, per mantenir el seu totalitarisme no ha dubtat pas d’engegar una repressió criminal amb un balanç ja de deu mil detinguts i, sobretot, de cinc-cents trenta-vuit morts, que de seguida és dit, i compte encara que aquesta xifra de víctimes anirà incrementant-se cada dia fins que el poble iranià aconsegueixi alliberar-se.
Imagineu-vos la fi de la llei de la xaria i, doncs, dels tribunals islàmics que imposen condemnes de flagel·lació o de lapidació ni tampoc ordenant tallar-li a algú la mà per lladre.
Imagineu-vos l’Iran governat per una república, democràtica, laica i aconfessional on, en aplicació d’un principi tan fonamental com ho és la llibertat de cultes, la religió —o la irreligió— sigui una qüestió personal de cadascú sense coaccions ni imposicions de l’Estat.
Imagineu-vos la fi de la radicalització del món musulmà iniciada, precisament, arran de la instauració de la república islàmica a l’Iran el 1979 per l’aiatol·là Khomeini.
Imagineu-vos la fi de l’opressió obtusa i retrògrada de les dones practicada a l’Iran durant les darreres dècades. Ara fa gairebé tres anys, la policia de la moral —que com és lògic, de moral o d’ètica no en té gens sinó que és més aviat la versió islàmica de la Inquisició— va assassinar una noia després d’haver-la detinguda per portar el vel mal posat i, a més, bastants dels que van sortir al carrer a protestar contra aquest acte criminal van acabar penjats d’una grua, una mena de màquina que al món civilitzat serveix només per construir edificis o d’altres estructures arquitectòniques. Imagineu-vos poder passar comptes amb els guardians de la revolució que, durant els primers temps del règim, ruixaven amb àcid a la cara les dones que no es volien posar el vel islàmic. Imagineu-vos els moviments feministes del món occidental havent de donar explicacions de per què no han convocat grans manifestacions i actes de solidaritat amb les dones iranianes.
Imagineu-vos Greta Thunberg i Ada Colau justificant no haver anat a l’Iran al capdavant d’una flotilla solidària.
Imagineu-vos la situació a l’Orient Mitjà si els grups terroristes xiïtes del Líban, Síria, Iraq, el Iemen i d’on sigui haguessin de plegar per haver-se quedat sense patrocinador després que les noves autoritats iranianes constituïdes arran de la fi del règim dels aiatol·làs hagin anunciat el seu compromís amb una política exterior de pau i cooperació internacional com també el ferm propòsit de centrar-se en el benestar de la seva població, un element menystingut pels aiatol·làs que van destinar una bona part dels recursos del país a buscar-se problemes a l’exterior. Imagineu-vos també Palestina si Hamas perd el suport de l’Iran. Imagineu-vos els iranians sense haver d’assumir el cost de les sancions econòmiques imposades arran de l’agressiva política desestabilitzadora dels aiatol·làs. Imagineu-vos tots els iranians de l’exili poden tornar al seu país. Imagineu-vos la fi d’un règim aliat de Vladimir Putin i del totalitarisme comunista de la Xina.
Imagineu-vos l’Iran demanant a Moscou o a Pequín l’extradició de l’aiatol·là Ali Khamenei, fins ara el líder suprem de la República Islàmica, i de tota la cúpula del règim per sotmetre’ls a judici per tots els crims del totalitarisme islamista, incloent-hi, naturalment, els atemptats a l’estranger contra opositors polítics.
Imagineu-vos el govern iranià demanant disculpes a Salman Rushdie per la condemna a mort que li va dictar Khomeini per haver escrit Els versicles satànics i indemnitzant-lo per totes les persecucions que ha patit des d’aleshores, en especial per l’intent d’assassinat de què fou objecte a Nova York el 2022 que li va fer perdre la vista en un ull i la mobilitat d’una mà. Imagineu-vos no haver de preocupar-nos més per si els aiatol·làs aconsegueixen fabricar una bomba atòmica, cosa que hauria convertit l’Iran en una segona Corea del Nord.
Imagine all the people Livin' life in Peace. You You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will be as one, que deia John Lennon i també espero no ser pas l’únic somniador.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)