Amor al català o odi al castellà i al francès?
Per celebrar el seu desè aniversari, Crónica Global, el butlletí del Vichy catalán, passarà a poder-se llegir també en català.
Admeto que es tracta d’una autèntica sorpresa perquè no m’hauria imaginat mai que els responsables d’aquest diari digital barceloní portaveu de l’espanyolisme del Principat poguessin ser capaços d’arribar a fer una cosa com aquesta. Per donar a conèixer la seva decisió, Crónica Global, un mitjà que, com és lògic, només llegeixo perquè em sembla necessari conèixer el contrincant, anuncia que les seves informacions “estan des d'avui a disposició del lector en les dues llengües cooficials de la comunitat autònoma: el castellà i el català”; si tinguessin en compte la totalitat de Catalunya, també haurien de fer una versió en francès, però això ara són figues d’un altre paner. També afirmen que “La nostra és una redacció catalana, plural en les idees, i on es parla en català i castellà de forma indistinta”; res de nou perquè aquest el romanço habitual dels defensors del bilingüisme a la zona espanyola de Catalunya; en realitat, vist el tarannà del diari i les opinions que hi expressen els seus col·laboradors, molt em temo que, a la redacció de Crónica Global, algú que tingués el costum de mantenir sempre el català davant d’un interlocutor castellanoparlant el veurien, en el millor dels casos, com un individu pintoresc i excèntric, una mena de curiositat antropològica, vaja; segur que sempre li deurien d’estar preguntant com és que ho fa i fent-li tota mena de bromes i comentaris. D’altra banda, han trigat deu anys a adonar-se que a Barcelona, i al Principat en general, hi ha gent que parla una llengua que no és pas el castellà.
Segons un dels articles d’opinió del Crónica Global que es titula “No és amor pel català, és odi a l'espanyol”, les crítiques dels escriptors catalans a la beca de Collboni per a autors llatinoamericans que facin un escrit sobre Barcelona demostren el caràcter intrínsecament xenòfob del catalanisme. Evidentment, afirma l’articulista, “el més probable és que l'autor escrigui en castellà” perquè, tal com ja ens ho podem figurar, li deu resultar inconcebible que un escriptor brasiler opti a la beca Collboni per més que el Brasil sigui un país de l’Amèrica Llatina. Ara bé, centrant-me en el títol de l’article, és cert que els partidaris de la normalització real del català odiem el castellà i el francès? O potser més aviat podríem preguntar-nos i aquestes llengües tenen algun factor que ens les faci antipàtiques o fins i tot odioses? Sembla que no, però aquesta és una qüestió força pertinent perquè, segons se’ns argumenta des de l’espanyolisme, les polítiques de normalització lingüística només serveixen perquè el català acabi esdevenint una llengua antipàtica i desagradable. Naturalment, amb la meva reflexió estic infringint la norma de considerar inqüestionable la presència i el predomini del castellà al Principat i també, com és obvi, al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent. Perquè la gent vulgui aprendre’l i parlar-hi, hem de fer que el català resulti agradable i simpàtic, mentre que el castellà —o el francès a la Catalunya Nord— l’hem de rosegar tant si ens està bé com si no. De debò que una persona que em doni a entendre que li semblaria més lògic que m’hi adrecés en castellà o que directament m’ho demana o, fins i tot, m’ho exigeix es para a pensar si la seva actitud pot fer que a mi el castellà em resulti antipàtic? O com és més lògic suposar-ho, tant se li’n dóna perquè, segons li deu semblar, si el castellà no m’agrada, pitjor per a mi. Tant li deu costa a l’autor de l’article que estic comentant que el sol fet de dir-ne espanyol ja és un motiu perquè el castellà causi rebuig als Països Catalans? I ara que hem parlat de la versió en català del Crónica Global, a veure, doncs, quan s’hi anima L'Indépendant que ja porta des de 1846 sense tenir versió en català; molt de dir que són le journal d’ici però a l’hora de la veritat l’escriuen en la llengua de là o, dit d’una altra manera, el publiquen en una llengua regional, però que no és pas la de la Catalunya Nord sinó la de Île-de-France; suposo que no és capaç ningú d’imaginar-se un diari de la regió parisenca sortint en català. I això que a L'Indépendant consideren que a l’altra banda de la frontera hi ha la Catalogne mentre que segons el Crónica Global, Perpinyà és al sud de França i prou. Compte, segur que a L'Indépendant no s’han plantejat mai que Perpignan també forma part de la Catalogne? I, en aquest cas, com és això, doncs?
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)