Hora 84 amb Joan Becat
Joan Becat és geograf, historiador, membre de l'IEC, col·laborador de Ràdio Arrels...
Hem de tornar a fer un nou 1977
Si no hi ha cap contratemps ni cap sorpresa d’última hora, d’ací uns quants mesos, la proporció de vaccinats contra la Covid-19 potser serà suficient per garantir una immunitat de grup que ens permeti recuperar el nivell de mobilització popular
La llei de llengües regionals
Naturalment, que el llop aprovi una llei de protecció i promoció de les ovelles és un triomf per als ovins, els quals, doncs, tenen motius molt comprensibles per celebrar-ho perquè es tracta d’un fet que marca un abans i un després, però,
Perpinyà la Catalana
Si Catalunya no estigués dividida entre Espanya i França sinó que fos un més dels països d’Europa, dir “Perpinyà la Catalana” no tindria sentit perquè catalanes també ho serien Girona, Tarragona, Valls, Tortosa, etc.
Memòries d’Algèria
Molts perpinyanesos deuen haver-se passat la infantesa i l’adolescència sentint explicar als seus pares o, potser, fins i tot, als seus germans grans, la tribulació que van patir tots plegats quan, el 1962, van haver de marxar d’Algèria, on la família deuria portar generacions vivint-hi, cames ajudeu-me i amb una mà al davant i una altra al darrera,
País Català?
Podem tenir "Pays Catalan" al nom de la regió? Doncs mireu, les eleccions s'apropen i la Carole Delga demana participacions i proposicions, aprofitem-ho.
Saint-Étienne-en-Monestir i Sant Esteve de les Roures
Els pobles de Saint-Étienne-en-Monestir i Sant Esteve de les Roures tenen un important factor en comú que permetria, fins i tot, agermanar-los: no existeixen.
Ianquis, sudistes i catalans
Al seu llibre, aparegut recentment, Confederación. Los Estados Confederados de América y la Guerra Civil 1861-1865, l’historiador Emilio Ablanedo —d’altra banda, subdelegat del govern espanyol a Barcelona i Tarragona entre 2012 i 2018— es pregunta si tenien els sudistes dret a decidir,
El full de ruta ens l’hem de fer nosaltres
Que un partit independentista presenti un programa orientat, d’una manera exclusiva, a resoldre els problemes del dia a dia i deixi l’assoliment de la independència desat als llimbs d’un horitzó llunyà i indefinit
L’espoli del Museu de Lleida
La votació al parlament d’Estrasburg del suplicatori contra els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, la constitució de la Mesa del Parlament de Catalunya, l’aixecament d’algunes de les restriccions imposades per la lluita contra la pandèmia i la manifestació celebrada entre Maçanet de Cabrenys i Costoja contra el tancament de la frontera que dificulta el trànsit entre el Vallespir i l’Alt Empordà han tingut el ressò mediàtic que hi corresponia, cosa, però, que no es pot dir pas de l’espoli del fons del Museu de Lleida, una bona part del qual s’ha traslladat a Barbastre sense que la Generalitat hi digués res. A Lleida, hi ha hagut gent que ha protestat, però para de comptar.
Esborrem la frontera
Si el senyor prefecte dels Pyrénées Orientales troba lògic mantenir tancats els passos del Coll de Banyuls, del Coll de Costoja i del Coll de la Manrella deu ser perquè, segurament, no sap pas que a banda i banda d’allò que a ell li sembla una frontera entre dos països no hi ha pas francesos i espanyols sinó, simplement, catalans.