Segons la dita, tard o d’hora l’ase acaba bramant, i per això, resultava inevitable l’arribada del moment en què Louis Aliot mostrés la seva total hostilitat al català.
Si, com ho estableix Pedro Sánchez, no s’hi pot parlar de res que contradigui l’actual constitució espanyola, llavors la pretesa taula de diàleg reunida a Barcelona ara fa uns dies no passa de ser una mena de versió bis de la comissió Estat-Generalitat, on el sistema jurídic espanyol vigent no es qüestiona perquè hi representa el punt de partida.
El proper dia Onze de Setembre, cal que la manifestació convocada per l’ANC, enguany a la plaça d’Urquinaona amb un recorregut que ha de seguir la Via Laietana fins arribar a l’Estació de França, sigui un èxit de participació
Com que va néixer el 1966, m’imagino que, durant la seves infantesa, adolescència i joventut, més d’una vegada, Salvador Illa deuria sentir parlar a casa seva de tot el tràngol del temps de la Guerra:
Deixant de banda l’1 d’octubre, aniversari d’una victòria popular contra un estat autoritari i repressor com segurament també contra unes autoritats autonòmiques que igual s’haurien estimat més que la gent s’hagués quedat a casa, la primera quinzena d’octubre va plena d’efemèrides històriques objecte de celebració i commemoració.
Com va ser que, divendres passat, en la manifestació convocada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona contra la detenció del president Carles Puigdemont, el crit que més s’hi sentís fos el de “No a taula!”? Pensem-hi.
Certament, el malestar , del tot lògic i comprensible, de molts independentistes amb les cúpules directives de Junts, ERC i la CUP i la situació de pandèmia que encara estem patint no auguraven pas un èxit de participació en la manifestació de la Diada,
Com que aquesta setmana he estat a Prada (Conflent) per participar als actes de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), m’he trobat que per entrar en qualsevol bar o restaurant em demanaven el passi sanitari,
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes