El proper dia Onze de Setembre, cal que la manifestació convocada per l’ANC, enguany a la plaça d’Urquinaona amb un recorregut que ha de seguir la Via Laietana fins arribar a l’Estació de França, sigui un èxit de participació
La batllesa de la Jonquera sembla ignorar quin és el seu país... La Junquera és a Espanya?
Com que aquesta setmana he estat a Prada (Conflent) per participar als actes de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), m’he trobat que per entrar en qualsevol bar o restaurant em demanaven el passi sanitari,
Dijous 5 d'agost, l'HC Joaquim Forn ha participat a l'hora solidària 98. L'acte s'ha realitzat a davant la Casa de la Vila de Sant Andreu.
La celebració del congrés autonòmic del PP balear ha estat el motiu que ha portat Pablo Casado a Palma, on no ha perdut l’ocasió de delectar-nos amb un dels seus habituals estirabots:
No crec que calgui saber-ne gaire de geografia per adonar-se que Perpinyà és molt més a la vora de Llançà (Alt Empordà) que no pas Saragossa o Pollença;
Com que va néixer el 1966, m’imagino que, durant la seves infantesa, adolescència i joventut, més d’una vegada, Salvador Illa deuria sentir parlar a casa seva de tot el tràngol del temps de la Guerra:
L’obertura de la Via Laietana, duta a terme —o potser, més aviat, perpetrada— entre 1908 i 1913, va significar la destrucció de gairebé tot un barri de Ciutat Vella;
Potser donant al seu llibre el títol Impossible n’est pas Français, Louis Aliot pretén fer-nos creure que si un dia a França es posen a trobar la quadratura del cercle, segur que se’n sortiran
“Que la polèmica que patim ens faci més lúcids. Que el menyspreu que patim ens faci més tossuts. El català es defensa parlant-lo. Com totes les llengües del món”;
El síndrome d'Estocolm és teixir complicitat amb els segrestadors. A vegades patim d'aquest síndrome sense ser-ne conscients... Crec que el batlle d'Elna n'és un exemple destacat.
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici