cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Perpinyà la Catalana

Si Catalunya no estigués dividida entre Espanya i França sinó que fos un més dels països d’Europa, dir “Perpinyà la Catalana” no tindria sentit perquè catalanes també ho serien Girona, Tarragona, Valls, Tortosa, etc.

Ara bé, que, tot just arribat al capdavant del consistori, Joan Pau Alduy adoptés aquest lema va ser una molt bona notícia perquè s’hi podia veure una clara voluntat d’intentar recuperar l’ús del català, perdut unes dècades abans, i de mirar de reprendre les relacions i contactes amb Barcelona i la resta de Catalunya; Perpinyà, doncs, no havia de conformar-se pas sent la capital d’un dels vuitanta-nou departaments francesos ni ocupant un lloc perifèric en l’aleshores regió de Languedoc-Roussillon. En canvi, durant els llargs i interminables anys del govern municipal de Jean-Marc Pujol, “Perpinyà la Catalana” semblava més un record dels temps d’Alduy que una altra cosa perquè, a Pujol, la catalanitat li resultava llunyana i aliena; molt em temo que si per ell hagués estat, el lema de la ciutat hauria estat “Perpignan la Pied-Noire” o potser encara li hauria volgut canviar el nom per Nouvelle Mostaganem o, ja posats, Nouvelle Alger. Ja me’n faig càrrec que la gestió de Joan Pau Alduy deuria tenir moltes mancances i que força coses, fins i tot en l’àmbit lingüístic i cultural, s’haurien pogut fer millor, però els seus dos successors —sobretot el segon, evidentment— al consistori de Perpinyà ens el fan enyorar.

Si el lema “Perpinyà la Catalana”, Jean-Marc Pujol l’ignorava, a Louis Aliot li feia nosa perquè, per raons molt fàcils de comprendre, no s’adiu gens amb el nacionalisme franco-francès radical que el Rassemblement national aboca pel broc gros. Es miri com es miri, dir que Perpinyà és catalana equival a dir que no és francesa o que, si més no, no ho és pas ben bé del tot, més que res perquè hi ha tota una sèrie de ciutats catalanes que no formen pas part de França ni pretén ningú que s’hi hagin d’annexionar. Segons Aliot, Perpinyà és radiant, una cosa que a la majoria de la gent li resulta molt difícil d’entendre; que a l’antiga capital del Regne de Mallorques hi predomini el temps assolellat és lògic, perquè així s’esdevé a tot arreu no ja de Catalunya sinó de la Mediterrània; no costa gaire comprendre, doncs, que, quan se’n va París, Aliot noti un canvi de clima. Si l’adjectiu “radiant” s’ha d’entendre en sentit metafòric o figurat, llavors l’esguerro encara és més gros perquè només des d’un cofoisme del tot estúpid es pot qualificar de radiant la capital del departament més pobre i amb més atur de França. Que se’n vagi el senyor Aliot a fer unes quantes passejades pel barri de Sant Jaume i a veure si el troba gaire radiant o que parli amb els botiguers del centre històric de la ciutat i escolti què li diuen. Al nou escut de Perpinyà, les quatre barres de sang i or apareixen encerclades per la tricolor franco-francesa; ben mirat, es tracta d’un reflex de la trista realitat de la Catalunya Nord, encotillada per França des de 1659. D’altra banda, al nou escut hi ha surt la imatge de Sant Joan Baptista, patró de la ciutat; com sabem, als orígens del Front National, l’antecedent directe del Rassemblement national, hi havia tota una colla de nostàlgics del règim de Vichy, una de les característiques del qual va ser intentar revertir la política laïcitzant de la III República per imposar un nacionalcatolicisme del tot semblant al de Franco a Espanya o al dels ústaixa de Croàcia; encara sort, doncs, que al nou escut no hi surti el lema Travail, Famille, Patrie ni tampoc l’expressió État français.

Per al proper dissabte dia 10 hi ha convocada una manifestació de protesta contra el nou escut. Com a mínim servirà per fer-li a entendre a Louis Aliot que haver guanyat les municipals no significa pas que Perpinyà s’hagi convertit en una extensió del Rassemblement national on tothom n’accepti acríticament el missatge xenòfob, racista i ultradretà. Aprofito, d’altra banda, per recordar que el lema Perpignan la Catalane és una incongruència igual com ho seria Gerona la Catalana o Lérida la Catalana de la mateixa manera que Fiers d’être Catalans no té sentit igual com no en tindria tampoc Orgullosos de ser catalanes.

M’agradaria, doncs, que els cartells de convocatòria a la manifestació i les consignes de les pancartes estiguessin escrits en català; fet i fet, què es pot demanar si no en una ciutat que es defineix com a catalana?

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal