Al seu llibre, aparegut recentment, Confederación. Los Estados Confederados de América y la Guerra Civil 1861-1865, l’historiador Emilio Ablanedo —d’altra banda, subdelegat del govern espanyol a Barcelona i Tarragona entre 2012 i 2018— es pregunta si tenien els sudistes dret a decidir,
Si Catalunya no estigués dividida entre Espanya i França sinó que fos un més dels països d’Europa, dir “Perpinyà la Catalana” no tindria sentit perquè catalanes també ho serien Girona, Tarragona, Valls, Tortosa, etc.
Molts perpinyanesos deuen haver-se passat la infantesa i l’adolescència sentint explicar als seus pares o, potser, fins i tot, als seus germans grans, la tribulació que van patir tots plegats quan, el 1962, van haver de marxar d’Algèria, on la família deuria portar generacions vivint-hi, cames ajudeu-me i amb una mà al davant i una altra al darrera,
Podem tenir "Pays Catalan" al nom de la regió? Doncs mireu, les eleccions s'apropen i la Carole Delga demana participacions i proposicions, aprofitem-ho.
Seria normal una ciutat on si un grup de gent es posés a cremar contenidors, a destrossar mobiliari urbà i, fins i tot, a trencar aparadors de botigues, no sortís ningú a dir-los res, com si aquestes fossin unes accions tan normals i corrents com ara treure a passejar el gos o asseure’s a la terrassa d’un bar?
Si un referèndum, on la participació hagués arribat al 53’56% del cens electoral, hagués donat uns resultats del 51’26% a favor de la independència i del 48’74% a favor de quedar-se a Espanya, la lògica de la democràcia portaria a la constitució de la República Catalana demà mateix,
Que un partit independentista presenti un programa orientat, d’una manera exclusiva, a resoldre els problemes del dia a dia i deixi l’assoliment de la independència desat als llimbs d’un horitzó llunyà i indefinit
La votació al parlament d’Estrasburg del suplicatori contra els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, la constitució de la Mesa del Parlament de Catalunya, l’aixecament d’algunes de les restriccions imposades per la lluita contra la pandèmia i la manifestació celebrada entre Maçanet de Cabrenys i Costoja contra el tancament de la frontera que dificulta el trànsit entre el Vallespir i l’Alt Empordà han tingut el ressò mediàtic que hi corresponia, cosa, però, que no es pot dir pas de l’espoli del fons del Museu de Lleida, una bona part del qual s’ha traslladat a Barbastre sense que la Generalitat hi digués res. A Lleida, hi ha hagut gent que ha protestat, però para de comptar.
Si el senyor prefecte dels Pyrénées Orientales troba lògic mantenir tancats els passos del Coll de Banyuls, del Coll de Costoja i del Coll de la Manrella deu ser perquè, segurament, no sap pas que a banda i banda d’allò que a ell li sembla una frontera entre dos països no hi ha pas francesos i espanyols sinó, simplement, catalans.
A les xarxes, hi he vist un acudit on, tot just arribada a Mart, la missió Perserverance transmet a Houston que hi ha trobat uns catalans, perfectament identificables pels seus vestits folklòrics, ballant la sardana damunt de la senyera.
Els comentaris arran de l’ús del català per part dels candidats independentistes al debat electoral que, ara fa uns dies, va emetre’s a TVE i una afirmació, força desafortunada,
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici