Diumenge passat, en l’acte que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va celebrar al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, Elisenda Paluzie i David Fernández van deixar clara una cosa que, per força, ha d’haver-la vista tothom que segueixi l’actualitat política catalana: la independència s’aconseguirà no pas gràcies als actuals dirigents de Junts, ERC i la CUP sinó malgrat ells.
El 10 d’octubre de 1868, amb el Grito de Yara, va començar la revolta independentista de Cuba; lògicament, com que en matèria de sagrada unitat nacional ja sabem quin pa hi dóna Espanya, hi va seguir una guerra que es va acabar amb la Pau de Zanjón, signada el 10 de febrer de 1878, que va significar una capitulació total —una baixada de pantalons, vaja— dels independentistes cubans davant d’Espanya.
Dimarts passat dia1, l’ANC va manifestar que no es proposava pas crear un nou partit independentista però que, de totes formes, deixava la porta oberta a impulsar una llista cívica quan li semblés oportú,
La concessió de l’Ós d’Or a Alcarràs, la pel·lícula dirigida per Carla Simon, sembla confirmar la sospita que, per a una pel·lícula parlada en català, deu resultar molt més senzill guanyar un premi al Festival Internacional de Cinema de Berlín que no pas endur-se’n un Goya a la gala que, cada any, organitza l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d'Espanya;
Si l’Estat pren una decisió, no pot fer-se’n enrere perquè llavors ell mateix es deslegitimaria i renunciaria a la seva autoritat; per tant, enfrontar-se a l’Estat només té sentit si es pretén derrotar-lo.
Fins l’últim moment, va planar el dubte sobre si Pere Aragonès acudiria o no a la reunió de presidents de les comunitats autònomes que el president del govern espanyol Pedro Sánchez havia convocat per a ahir diumenge a l’illa de La Palma (Canàries),
Per entendre què s’hi fa i s’hi deixa de fer al país més extens del món que, a més, disposa d’un arsenal atòmic capaç de destruir tot el planeta unes quantes vegades, tot i que només amb una ja n’hi ha prou, cal partir de la base que a Rússia manen els de sempre, és a dir, persones procedents de les estructures de l’antic totalitarisme soviètic,
A un any de les darreres eleccions autonòmiques, si algú portava en el seu programa electoral la promesa de prohibir un acte de reivindicació independentista com ho són els talls de la Meridiana, cal suposar que, en tot cas, deurien ser Ciutadans, el PP, Vox i, potser també, el PSC, però, de cap manera, ERC i Junts.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes