cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Més Consell per la República i menys taula de diàleg

Diumenge passat, en l’acte que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va celebrar al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, Elisenda Paluzie i David Fernández van deixar clara una cosa que, per força, ha d’haver-la vista tothom que segueixi l’actualitat política catalana: la independència s’aconseguirà no pas gràcies als actuals dirigents de Junts, ERC i la CUP sinó malgrat ells.

En el seu dia, és a dir, ara ja fa uns anys, masses dissortadament, ens hauríem pogut creure que Artur Mas o Carles Puigdemont farien servir el càrrec de president de la Generalitat per arribar a la República Catalana, però, és clar, qui estaria ara disposat a esperar això mateix de Pere Aragonès? D’altra banda, la credibilitat independentista de Laura Borràs ha quedat força tocada després del seu dòcil acatament de la sentència judicial contra Pau Juvillà. En resum, Marta Pascal va fracassar estrepitosament en l’intent de crear un partit que reprengués d’una manera explícita l’autonomisme de peix al cove dels temps de Jordi Pujol, però, a la pràctica, Junts i ERC fan exactament la mateixa política que faria el Partit Nacionalista Català (PNC) de Marta Pascal si governés la Generalitat amb majoria absoluta i havent obtingut el 52% dels vots a les darreres eleccions.

Lògicament, si arran de la celebració de l’acte de l’ANC el Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès va omplir-se a vessar era perquè el 14-F del 2021 la majoria dels electors no va votar pas el PNC de Marta Pascal, sinó uns partits que parlaven de República Catalana, del mandat de l’1 d’octubre, d’amnistia i de tot un seguit de coses que no tenien res a veure amb negociar l’organització d’uns jocs olímpics d’hivern amb Javier Lambán, responsable de l’espoli d’unes obres d’art legalment adquirides per la Generalitat de Catalunya i també de voler convertir Saragossa en la capital de l’anticatalanisme espanyol, o admetre el castellà en llengua vehicular de l’ensenyament català. Per això, l’ANC ha anunciat la intenció d’impulsar a les properes eleccions catalanes una llista cívica independent dels partits precisament per defensar la voluntat dels electors independentistes, és a dir, d’aquells que tenen molt clar que no volen votar de cap manera un partit autonomista perquè la seva opció és la independència. Quan, vista la resposta repressiva d’Espanya amb l’aplicació de l’article 155, va quedar clar que la independència de Catalunya no seria pas la revolució dels somriures, llavors els dirigents dels partits independentistes que hi havia al capdavant de les institucions autonòmiques se’n van fer enrere; per això, l’octubre del 2017, malgrat tenir-ho tot a favor, es van rendir sense combatre i, a més, alguns d’ells es van lliurar voluntàriament a les autoritats espanyoles. D’ençà d’aleshores, no han volgut fer res més que aturar el moviment d’enfrontament amb l’estat que va iniciar-se quan a la Diada del 2012 el nombre de gent que va sortir al carrer a demanar independència només es podia comparar amb el que va sortir en la Diada del 1977 a demanar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Cal doncs, com va dir l’ANC, reprendre l’enfrontament contra l’Estat sabent que no farem pas la revolució dels somriures més que res perquè, com hauríem de tenir-ho sempre present, els espanyols són aquells que, en el seu moment, no s’ho van pensar dues ni tres vegades a l’hora de ficar-se en una guerra contra els EUA per poder conservar el domini sobre Cuba, Puerto Rico i Filipines, i compte que, a més, van crear una exaltació patriotera en què van arribar a creure’s que guanyar la guerra contra els americans seria com bufar i fer ampolles.

Que l’ANC ha d’establir vincles de cooperació amb el Consell per a la República és una obvietat de sentit comú; al capdavall, si el 29 de febrer del 2020, poques setmanes abans, però, que ens haguéssim de confinar tots arran de l’esclat de la pandèmia, una multitud de gent va traslladar-se a Perpinyà va ser per veure Carles Puigdemont, el cap visible del Consell per a la República, mentre que no sembla gaire lògic imaginar-se tota aquella gent acudint a un acte del President de la Generalitat. Si hi ha d’haver una taula de diàleg ha de ser entre l’Estat espanyol i el Consell per a la República; en primer lloc, perquè la Generalitat és una institució que existeix només perquè Espanya no decideix suprimir-la o, si més no, inhabilitar-ne el president, i, en segon lloc, perquè el Consell per a la República és una entitat a qui, ara per ara, l’Estat no vol reconèixer cap mena de legitimitat.

A Sant Cugat, l’ANC va celebrar el desè aniversari de la seva creació; espero, però, que no arribi a celebrar el vintè perquè, abans de deu anys més, ja hàgim aconseguit la independència. Com sabem, l’Assemblea de Catalunya, creada el 1971, va dissoldre’s el 1977 un cop es van assolir la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal