Enguany, el programa de Les Déferlantes preveu una actuació de Rosalia per al proper 9 de juliol; ara bé, els responsables d’aquest festival musical, que del 2007 al 2019 va celebrar-se a Argelers de la Marenda i els anys 2021 i 2022 a Ceret, han decidit que la seva pròxima edició ha d’esdevenir-se a Perpinyà i ací és on comencen a venir els problemes.
Òbviament, en una ciutat com Barcelona no es pot dir pas que una manifestació hagi estat massiva si l’assistència s’hi valora en unes deu mil persones; ara bé, déu-n’hi-do la gent que va acudir dimarts passat a la manifestació convocada per l’ANC.
Després de l’aplicació de l’article 155 no es van convocar manifestacions en defensa de la República Catalana votada al Parlament per evitar que la fúria repressiva espanyola, aleshores del tot desfermada, pogués arribar a provocar morts.
Si Espanya fos de debò un estat democràtic, fóra del tot inconcebible que s’hi considerés delictiu convocar un referèndum d’autodeterminació perquè els catalans puguin decidir si Catalunya ha de continuar formant part d’Espanya o bé si se n’ha independitzar;
Certament, tenen tota la raó del món els que ens avisen que no ens hem de sorprendre pas que, en el seu parlament de comiat de Barcelona, Joan Manuel Serrat es passés al castellà a petició d’un membre del públic
Dimarts que ve, dia 6, hem d’acudir a la manifestació convocada per l’ANC a Barcelona perquè convocar un referèndum on els catalans puguin decidir si volen que Catalunya continuï formant part d’Espanya o bé que es constitueixi en estat independent no és pas un acte de sedició sinó una acció democràtica,
M’agradaria fer boicot al Mundial de Qatar però no puc, de cap manera; com que no sóc pas aficionat al futbol, els partits ja no me’ls miro mai, siguin de la competició que siguin i es juguin on es juguin.
A principis de novembre, uns quants dies després de la castanyada i de Tots Sants, vénen els actes de commemoració —no pas de celebració, evidentment— de l’aniversari del nefast Tractat dels Pirineus, signat, com sabem, el 7 de novembre de 1659 a l’illa dels Faisans;
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes