Fins l’últim moment, va planar el dubte sobre si Pere Aragonès acudiria o no a la reunió de presidents de les comunitats autònomes que el president del govern espanyol Pedro Sánchez havia convocat per a ahir diumenge a l’illa de La Palma (Canàries),
Dimarts passat dia1, l’ANC va manifestar que no es proposava pas crear un nou partit independentista però que, de totes formes, deixava la porta oberta a impulsar una llista cívica quan li semblés oportú,
La concessió de l’Ós d’Or a Alcarràs, la pel·lícula dirigida per Carla Simon, sembla confirmar la sospita que, per a una pel·lícula parlada en català, deu resultar molt més senzill guanyar un premi al Festival Internacional de Cinema de Berlín que no pas endur-se’n un Goya a la gala que, cada any, organitza l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d'Espanya;
Si l’Estat pren una decisió, no pot fer-se’n enrere perquè llavors ell mateix es deslegitimaria i renunciaria a la seva autoritat; per tant, enfrontar-se a l’Estat només té sentit si es pretén derrotar-lo.
Un any més, se celebra a l’acte reivindicatiu de la renovació de la Flama de la Llengua a Prada (Conflent), una localitat notable no pas —dissortadament— perquè s’hi hagi mantingut viu l’ús del català sinó perquè, un cop acabada la guerra civil espanyola, s’hi van refugiar, entre d’altres, Pau Casals i Pompeu Fabra.
El llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, obra de Mireia Galindo, Carles de Rosselló i Francesc Bernat, és un estudi sobre la difusió del castellà a Catalunya que ens mostra un fet que molta gent ignora simplement perquè no se’n parla o, fins i tot, s’amaga: fins als voltants del 1900, el Principat va ser una societat monolingüe perquè els catalans amb un domini acceptable del castellà eren una ínfima minoria, igual com ho són ara els que debò parlen i escriuen bé l’anglès.
Per entendre què s’hi fa i s’hi deixa de fer al país més extens del món que, a més, disposa d’un arsenal atòmic capaç de destruir tot el planeta unes quantes vegades, tot i que només amb una ja n’hi ha prou, cal partir de la base que a Rússia manen els de sempre, és a dir, persones procedents de les estructures de l’antic totalitarisme soviètic,
A un any de les darreres eleccions autonòmiques, si algú portava en el seu programa electoral la promesa de prohibir un acte de reivindicació independentista com ho són els talls de la Meridiana, cal suposar que, en tot cas, deurien ser Ciutadans, el PP, Vox i, potser també, el PSC, però, de cap manera, ERC i Junts.
Intentem imaginar-nos què hauria pogut passar si, en una de les edicions infantils del concurs de TV3 “Atrapa’m si pots”, Llucià Ferrer hagués preguntat “De quin cereal està feta la pasta més tradicional a Itàlia?” i al mainatge en qüestió li hagués sortit abans dir “blait” que no pas “blat”.
Enguany, un determinat col·lectiu ha volgut reprendre la tradicional celebració del Dia dels Sants Innocents, eclipsada a la Catalunya Nord per la importació francesa dels Peixos d’Abril,
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes