Un any més, se celebra a l’acte reivindicatiu de la renovació de la Flama de la Llengua a Prada (Conflent), una localitat notable no pas —dissortadament— perquè s’hi hagi mantingut viu l’ús del català sinó perquè, un cop acabada la guerra civil espanyola, s’hi van refugiar, entre d’altres, Pau Casals i Pompeu Fabra.
Intentem imaginar-nos què hauria pogut passar si, en una de les edicions infantils del concurs de TV3 “Atrapa’m si pots”, Llucià Ferrer hagués preguntat “De quin cereal està feta la pasta més tradicional a Itàlia?” i al mainatge en qüestió li hagués sortit abans dir “blait” que no pas “blat”.
Enguany, un determinat col·lectiu ha volgut reprendre la tradicional celebració del Dia dels Sants Innocents, eclipsada a la Catalunya Nord per la importació francesa dels Peixos d’Abril,
La manifestació de dissabte passat va ser un èxit perquè a Catalunya hi ha molta gent que dóna suport a la immersió lingüística escolar.
Si la República Catalana proclamada el 2017 s’hagués fet efectiva, demà dilluns començaria una setmana normal com les altres perquè, com és lògic, celebrar el dia de la constitució espanyola —la festivitat del dia 6— ja no tindria cap mena de sentit
Voler posseir l’imaginari de l’altre per a reduir-lo a l’estat suportable, és a dir residual i folklòric, és el primer grau de la colonització.
El llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, obra de Mireia Galindo, Carles de Rosselló i Francesc Bernat, és un estudi sobre la difusió del castellà a Catalunya que ens mostra un fet que molta gent ignora simplement perquè no se’n parla o, fins i tot, s’amaga: fins als voltants del 1900, el Principat va ser una societat monolingüe perquè els catalans amb un domini acceptable del castellà eren una ínfima minoria, igual com ho són ara els que debò parlen i escriuen bé l’anglès.
La perspectiva de passar-se cinc anys més amb Emmanuel Macron a l’Elisi no resulta gaire engrescadora,
A l’acte que Som escola ha convocat per al proper dissabte a migdia a l’Arc de Triomf de Barcelona s’hi ha d’anar, en primer lloc, a protestar contra la sentència del Tribunal Suprem
Si, en tots els seus anys com a president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol no va iniciar mai cap procés independentista ni, menys encara, va arribar a plantejar una DUI era no pas per por de la repressió sinó perquè, tal com sempre va deixar-ho clar, la seva aposta era l’autonomia i el marc constitucional espanyol de 1978, que, en els Pactes de la Transició, ell mateix havia col·laborat a bastir.
Si la II Guerra Mundial s’hagués resolt amb victòria de les potències feixistes de l’Eix, lògicament Hitler hauria estat führer i canceller del Reich fins que s’hagués mort de vell.
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici