cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

La deriva d’ERC

Fins i tot en les presents circumstàncies, la comunitat internacional continua reconeixent Vladimir Putin com a cap d’estat de Rússia,

mentre que durant la II Guerra Mundial els Aliats van establir que el seu objectiu no era pas signar un acord de pau amb Hitler o amb qualsevol possible successor seu sinó capturar-lo i jutjar-lo per criminal de guerra; per tant, si haver fet tractes amb Vladimir Putin abans de l’inici de la guerra d’Ucraïna fos motiu suficient per desqualificar totalment algú, llavors tota la classe política espanyola, francesa, europea i mundial, incloent-hi l’actual president dels EUA Joe Biden, hauria de plegar ara mateix. D’altra banda, i aquesta és la qüestió que ací ens interessa, pretendre, tal com ho ha fet Gabriel Rufián amb les seves declaracions, avalades a més per Joan Tardà, desprestigiar el president Carles Puigdemont implicant-lo en trames russes, just en el moment en què, precisament a conseqüència de l’atac a Ucraïna, Putin ha esdevingut la personificació del Mal, és una cosa que ens la podríem esperar de forces polítiques espanyolistes com ara el PSC, Ciutadans, el PP o Vox, però mai d’ERC, un partit que, encara que a vegades no ho sembli, des de la reforma dels seus estatuts el 1989, es defineix com a independentista.

Rufián acusa Puigdemont d’haver mantingut contactes amb els “sàtrapes de Moscou” i naturalment no seré pas jo qui posi en dubte el caràcter dictatorial del règim de Putin, conegut per alguns dels “estranys accidents” que, sobtadament, pateixen alguns dels seus opositors; ara bé, tothom sap que Francesc Macià va anar a Moscou a entrevistar-se amb membres del govern bolxevic per finançar l’operació de Prats de Molló (1926) i que, durant la Guerra Civil, el govern espanyol va rebre ajuda militar de Stalin per defensar l’ordre democràtic, republicà i constitucional contra Franco i els seus seguidors, igual com Roosevelt i Churchill van aliar-se amb Stalin per lluitar contra Hitler, i, naturalment, és del tot absurd pretendre atribuir simpaties comunistes a aquests mandataris occidentals; al capdavall, tal com es pot llegir en qualsevol manual, els independentistes americans de 1776, uns demòcrates republicans en revolta contra el Rei i el Parlament de la Gran Bretanya als qui acusaven de sotmetre’ls a un domini tirànic, van anar a trucar la porta de dues de les monarquies més absolutes i autoritàries d’Europa: França i Espanya, regides totes dues per la Casa de Borbó, la qual no estava per reconèixer gaires drets als seus súbdits tal com els catalans havien tingut ocasió de comprovar-ho després de 1714. A part d’això, el portantveu d’ERC al Congrés dels Diputats sembla avenir-se força amb els “sàtrapes de Madrid”, que estan del tot disposats a negar a Catalunya l’exercici d’un dret democràtic com és el de l’autodeterminació, encara que això impliqui provocar morts traient les forces policials, o fins i tot militars, a carregar contra la gent, és a dir, a actuar com Putin ho està fent a Ucraïna. ERC no ha desautoritzat pas les declaracions de Rufián, més que res perquè, dissortadament, no representen pas una dissonància dins de la línia del partit. Pere Aragonès, que pretén fer-nos creure en una suposada taula de diàleg que és obvi que no ha de servir per a res, se’n va a una cimera autonòmica espanyola, però, això sí, perquè no sigui dit, evita fer-se la foto amb el rei Felip VI, qui, al seu torn no deu tenir tampoc gaires ganes de fotografiar-se amb Aragonès perquè segur que s’estimaria més que el president de Catalunya fos Ignacio Garriga (Vox) o, si això no fos possible, Salvador Illa (PSC). El màxim líder d’ERC, Oriol Junqueras, va passar-se uns quants anys a la presó simplement perquè en comptes de fugir a l’exili va presentar-se dòcilment a declarar davant del jutge espanyol que l’havia citat. Segurament com que havia vist com les gastaven les autoritats espanyoles, Marta Rovira va decidir emprendre la via de l’exili, però, establerta a Suïssa, no sembla que hagi col·laborat gaire amb el Consell de la República de Waterloo.

La setmana passada, el diari digital Crònica Global, el portantveu de l’espanyolisme a Catalunya, va posar un semàfor verd a Gabriel Rufián i un col·laborador d’aquest mitjà va parlar-ne en termes elogiosos. A mi em sembla obvi que qualsevol dirigent independentista que arribi a trobar-se en una situació com aquesta ha de començar a replantejar-se si és de debò correcta la línia d’actuació política que està seguint.

Xavier Deuloder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal