Amb els draps bruts de Joan Carles I que s’esbomben als mitjans de comunicació un dia sí i l’altre també, n’hi hauria com per anar als poders fàctics espanyols i als sectors conservadors que hi donen suport i dir-los que si tant els agrada la monarquia, millor que comencin a buscar un descendent de Josep Bonaparte o d’Amadeu de Savoia
Per desgràcia, haig d’admetre que, certament, no quedaria pas realista una pel·lícula o sèrie de televisió ambientada en la Catalunya d’avui dia si tots els personatges hi sortissin parlant sempre en català; comprenc, doncs, l’opció lingüística dels creadors de Drama, la coproducció de RTVE i el Terrat que TV3 va començar a emetre el passat 29 de juny.
Ara que hem sortit del confinament imposat per la lluita contra la pandèmia del Covid-19, s’estan veient a Barcelona escenes que semblen de ciència-ficció: gent normal i corrent passejant per les Rambles o la Sagrada Família o, fins i tot, agafem-nos-hi fort, nens jugant a la Plaça Reial o al Parc Güell.
Si l’única nota dissonant en el concert de l’Espanya sorgida de la modèlica transició democràtica que seguí a la mort de Franco hagués estat la corrupció de Joan Carles de Borbó, faria tants anys que s’hauria proclamat la III República Espanyola
Evidentment, Niceto Alcalá-Zamora tenia tota la raó del món quan, a finals de 1918, al Congrés dels Diputats, li va dir a Francesc Cambó que no podia pas pretendre ser alhora el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d’Espanya perquè aquestes dues pretensions eren incompatibles; calia, doncs, que n’escollís una.
Evidentment, si els quadres dirigents del PDECAT estiguessin tots, des del primer fins a l’últim, disposats a emprendre una confrontació directa amb Espanya per assolir la independència i així fer efectiu el mandat popular de l’1 d’octubre, no tindria cap mena de sentit que Carles Puigdemont impulsés la creació d’un nou partit;
Dilluns 22 Juny- Dia 43 Avui, segon dia de l’estiu i primer dia del retorn a la normalitat. És també aquest dia que escolliré per acabar amb aquest repte nascut durant el confinament que va consistir, per consell d’un dels meus docents de la Universitat de Perpinyà, en escriure en català les nostres impressions lligades a aquest període tan especial del Covid19.
Segons s’ha anunciat, el proper dia 27 celebrarà el seu congrés fundacional el Partit Nacionalista Català (PNC), la nova formació política que vol reprendre el vell discurs autonomista de l’antiga CiU dels temps que Jordi Pujol era el president de la Generalitat.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes