Va haver-n’hi 700.000
Abans del 2017, es remarcava que el procés independentista era un fenomen polític que anava de baix a dalt,
Tornem-hi per vèncer: Independència
Per raons força comprensibles, a unes quantes persones que van participar en la Via Catalana i en les manifestacions independentistes de la Diada dels darrers deu anys, cal intentar convèncer-les perquè diumenge que ve no es quedin pas a casa i surtin al carrer a manifestar-se com sempre.
L’espasa del Llibertador
Segurament, en l’acte de la presa de possessió de Gustavo Petro com a president de Colòmbia, Joan Carles I s’hagués alçat, igual com tots els altres mandataris presents, quan s’hagués mostrat l’espasa de Simón Bolívar.
Acords de truc a l’embut
La consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya Laura Vilagrà no ha precisat quines seran les reformes legislatives que s’impulsaran per aplicar els acords de la taula de diàleg sobre desjudicialització de la política, mentre que el ministre de la presidència espanyol Félix Bolaños ha deixat clar que l’acord sobre desjudicialització implica emmotllar l’activitat política i institucional al marc democràtic vigent
Biblioteques ensorrades
M’acabo d’assabentar de la mort de Joan F. López Casasnovas, poeta, polític, professor, lluitador incansable per la nostra llengua, la democràcia i la humanitat.
En vigílies de Santa Marianne
Com cada any per aquestes dates, s’acosta el dia de Santa Marianne, patrona dels caps hexagonals.
Començar la casa per la teulada.
Qualsevol persona que conegui mínimament Barcelona comprèn de seguida que, al districte de l’Eixample, només hi pot viure a gust algú a qui li agradi veure i sentir cotxes en circulació, a totes hores del dia i de la nit.
Potser encara és massa d’hora
Arribarà mai el dia en què Emmanuel Macron, o bé potser algun possible successor seu, demanarà perdó per la política d’erradicació de les llengües regionals que els diferents governs francesos, fossin de la mena que fossin, han menat des de fa segles?
Trenta anys dels Jocs Olímpics
A diferència de com va passar ara fa cinc anys amb les noces de plata de la gesta olímpica, les celebracions del trentenari han estat més aviat discretes i sense gaire soroll.
I tot això per què?
En els darrers mesos, hem pogut comprovar que a Espanya no és pas que l’estat tingui clavegueres sinó que l’estat mateix és una claveguera, que és diferent.
Es pot parlar de descolonització de Ceuta i Melilla?
Certament, si Melilla fos una ciutat marroquina més, és a dir, si arribar-hi no signifiqués pas accedir al territori d’un estat membre de la Unió Europea, no caldria posar-hi cap tanca per evitar-hi l’entrada massiva d’immigrants procedents d’arreu de l’Àfrica i, doncs, no s’hi esdevindrien fets com la matança d’unes trenta-set persones que s’hi va perpetrar ara fa uns dies;