L’11 de setembre de 1714, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes borbòniques, que va significar la fi de la darrera esperança de poder mantenir la sobirania de Catalunya malgrat la victòria de Felip V a la Guerra de Successió Espanyola, va començar un període d’opressió i d’humiliació, que lògicament arriba a la seva fi amb l’adveniment de la República Catalana perquè, com és natural, amb una Catalunya independent tota la sobirania perduda el 1714 ja queda recuperada.
Si de debò calgués celebrar a Catalunya una reunió d’institucions o persones de la Francofonia, la ciutat més indicada per acollir-la fóra, sense cap mena de discussió possible, Perpinyà,
Òbviament, no és fer cap mena de gran i sensacional descoberta assenyalar que Joaquim Nadal, nou conseller d’Universitats i Recerca, i Gemma Ubasart, que s’estrena com a consellera de justícia, drets i memòria, són tan independentistes com Santi Vila, conseller d’empresa i coneixement en l’executiu de Carles Puigdemont;
Elna va ser saquejada per les tropes franceses en dues ocasions; la primera el 1285 perquè no va acceptar l’ordre donada per Jaume II de Mallorques de deixar passar els exèrcits que Felip III de França enviava a atacar Catalunya,
Abans del 2017, es remarcava que el procés independentista era un fenomen polític que anava de baix a dalt,
Qualsevol persona que conegui mínimament Barcelona comprèn de seguida que, al districte de l’Eixample, només hi pot viure a gust algú a qui li agradi veure i sentir cotxes en circulació, a totes hores del dia i de la nit.
El 1970, quan les autoritats educatives franceses van decidir que a Perpinyà hi havia d’haver universitat, primer supeditada a la de Montpeller i, a partir de 1979, ja independent, no se li va acudir a ningú establir-hi una llicenciatura de català.
Tal com va veure’s d’una manera del tot nítida en l’acte de commemoració de l’1 d’octubre de dissabte passat a l’Arc de Triomf de Barcelona, l’independentisme està profundament dividit, però no pas entre seguidors dels diferents partits —Junts, ERC i la CUP—
Durant la Revolució dels Somriures, aquell meravellós quinquenni en què tot era il·lusió, alegria i esperança, ens vam mentalitzar tots que aconseguir la independència era una cosa tan senzilla com convocar un referèndum i, en cas de guanyar-lo, iniciar les negociacions amb Espanya per constituir la nova República Catalana; al capdavall, així és com s’havia fet al Quebec i Escòcia.
Per raons força comprensibles, a unes quantes persones que van participar en la Via Catalana i en les manifestacions independentistes de la Diada dels darrers deu anys, cal intentar convèncer-les perquè diumenge que ve no es quedin pas a casa i surtin al carrer a manifestar-se com sempre.
Segurament, en l’acte de la presa de possessió de Gustavo Petro com a president de Colòmbia, Joan Carles I s’hagués alçat, igual com tots els altres mandataris presents, quan s’hagués mostrat l’espasa de Simón Bolívar.
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici