La fronda de Madrid
La primera cosa que sobta de les al·lucinants imatges de les cassolades i manifestacions del barri de Salamanca, una de les zones més cares de Madrid —res a veure, doncs, amb el casc antic de Perpinyà o amb el Raval de Barcelona— és que hagin optat per anar a cridar al carrer i a fer soroll amb cassoles i d’altres atuells domèstics unes persones que, per les seves connexions amb tota mena d’altes esferes polítiques, econòmiques o de qualsevol tipus, disposen d’unes influències que no podem ni somiar aquells que, si volem que ens escoltin o, si més no, que ens sentin, no ens queda més remei que sortir al carrer a fer xivarri.
És clar que tothom té dret a manifestar-se però, fins ara, em pensava que aquesta mena de gent considerava això de les manifestacions una cosa pròpia dels pobres desgraciats aquells que viuen entatxonats als barris de la perifèria, en uns pisos més petits que qualsevol de les habitacions de les seves cases de luxe, i que, com és natural, no tenen ni criats ni minyones, d’ací que quan es manifesten, les pancartes se les hagin d’aguantar ells mateixos. Tal com ja ens ho podem figurar, al barri de Salamanca no hi ha problemes com ara desnonaments o talls de llum ni ningú que hagi d’acudir al banc dels aliments.
Naturalment, també crida l’atenció l’actitud més aviat amistosa de la policia amb aquests manifestants, que en molts casos no han respectat pas les normes de distància social imposades arran de la crisi sanitària que estem patint. A part de per les afinitats ideològiques de molts dels agents de l’ordre amb Vox, la formació d’ultradreta que ha capitalitzat les manifestacions de la classe alta de Madrid, aquesta confraternització s’explica simplement perquè fins i tot el més carallot i tanoca dels policies o dels guàrdies civils sap perfectament que si disparant pilotes de goma deixés borni algú del barri de Salamanca, llavors segur que se les carregaria i de valent; a més, deixant de banda les diferències d’estatus social, no és pot tractar pas igual uns respectables ciutadans que es manifesten brandant la bandera espanyola, a vegades amb el pollastre imperial franquista i tot, i una púrria de gentussa que pretén votar en un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ara fa ja uns quants mesos, quan tot això de les epidèmies i les pandèmies encara ens semblava una cosa de ciència-ficció, a Barcelona vam poder comprovar com canvia el comportament de la policia segons si els manifestants són independentistes o espanyolistes. Pel seu valor com a testimoni, les imatges de gent amb banderes espanyoles fent-se fotografies dins de cotxes de la policia aparcats davant mateix de la comissaria de Via Laietana no tenen preu; per això, he arribat a preguntar-me què passaria si algú atraqués un banc embolicat amb una bandera espanyola. L’alcaldessa Ada Colau vol denunciar per delicte d’odi un dels manifestants de Vox que, aquest diumenge a Barcelona, ha escridassat amb greus insults i amenaces un vianant que ha exhibit davant seu una bandera del moviment gai. En teoria, la postura de l’alcaldessa resulta comprensible, però què es pot esperar si es considera normal l’existència d’un partit polític que té com a senyal d’identitat l’homofòbia i d’altres sentiments d’odi com la xenofòbia? Vox insulta, increpa i, fins i tot, agredeix els que defensen el dret de la llibertat sexual igual com els nazis ho feien amb els jueus i, evidentment, no té sentit demanar-li a un nazi que faci el favor de mostrar-se respectuós amb els jueus. Segons sembla, al barri de Salamanca opinen que l’actual executiu de coalició entre el PSOE i Podemos és una mena de govern bolxevic disposat a engegar la Revolució d’Octubre, d’ací que, en les seves manifestacions, l’acusin de ser comunista i assassí; més o menys aquesta és l’excusa que, el 1936, van empescar-se els que dugueren a terme el cop d’estat contra el govern del Front Popular, i com ja sabem, les actuals elits espanyoles en són els hereus. D’altra banda, a Madrid no protestava pas ningú quan ni Pedro Sánchez ni Isabel Díaz Ayuso estaven disposats a aïllar una ciutat que s’havia convertit en un dels principals focus de contagi de l’epidèmia a nivell europeu.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)