cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Primer que tot, la independència.

Ara fa unes setmanes, en una conversa telemàtica amb la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Elisenda Alemany, Mireia Ingla (ERC), alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, va declarar que abans de ser independentista era d’esquerres i republicana; jo, en canvi, abans que res i primer que tot sóc independentista.

Com ja he dit moltes vegades i ara ho torno a repetir per si algú se n’ha oblidat o encara no li ha quedat clar, l’estat no és pas res més que l’aparell de què es dota la nació per governar-se i administrar-se; per tant, tot estat és nacional ja que necessita un discurs nacional, és a dir, un nacionalisme, que li permeti legitimar-se. Així doncs, si algú es pregunta com seria Espanya sense el nacionalisme espanyol, la resposta és molt senzilla: sense el nacionalisme espanyol, Espanya —l’estat espanyol— no existiria perquè no tindria raó de ser; una altra cosa és que sigui concebible, si més no en teoria, concebre un nacionalisme espanyol ben diferent del que patim ara, és a dir, no castellanista ni centralista ni autoritari, però, de totes formes, no deixaria de ser un nacionalisme espanyol perquè afirmaria l’existència d’una nació espanyola i, òbviament, sense una nació espanyola no hi pot haver Espanya ni estat espanyol. Des del moment que existeix Alemanya, és a dir, un estat alemany, hi ha un nacionalisme alemany; ara bé, com no costa gaire comprovar-ho ni adonar-se’n, el nacionalisme alemany de l’actual República Federal Alemanya és l’antítesi del nacionalisme alemany del III Reich. En conseqüència, per una simple i elemental qüestió de lògica, admetre l’existència d’una nació catalana porta —o hauria de portar— necessàriament a proposar la independència de Catalunya; al capdavall si Catalunya és una nació llavors no forma part de la nació espanyola i és, doncs, absurd que pertanyi a Espanya; a més, si tota nació disposa d’un estat, per què s’hauria de conformar Catalunya amb menys? Naturalment, la nació catalana no és pas inferior —ni superior— a la danesa ni a qualsevol d’altra. Suposo que no deu costar gaire d’entendre que si no existeix un moviment independentista extremeny és perquè a Extremadura tothom es considera espanyol, és a dir, membre de la nació espanyola; com és lògic, a Càceres i Badajoz poden estar descontents amb el govern espanyol o, fins i tot, amb el tracte que rep Extremadura dins d’Espanya, però com que són espanyols no se’ls acudirà mai trencar amb Espanya. Si Mireia Ingla prioritza el republicanisme i la ideologia esquerrana a la independència, hem d’entendre que si Espanya fos una república, ella no voldria una Catalunya independent? Que potser no troba justificat que a la Catalunya Nord hi hagi independentistes simplement perquè França és una república? Que si simpatitza amb els moviments independentistes d’Escòcia i del Quebec és, només, perquè Gran Bretanya i el Canadà són monarquies? D’altra banda, els estats no són de dretes ni d’esquerres sinó que, segons les normes de la democràcia, que hi governi un partit o un altre depèn del resultat de les eleccions.

Prenguem la hipòtesi més desfavorable i negativa de totes: una Catalunya independent però sotmesa a un règim feixista; tinc molt clar que si visqués en aquesta mena de situació, jo simpatitzaria amb l’oposició al règim que, des de la clandestinitat i des de l’exili, lluitaria per recuperar la democràcia i les llibertats fonamentals; ara bé, per a mi, la independència de Catalunya, és a dir, l’existència d’un estat català, seria inqüestionable; simplement voldria fer fora els feixistes del govern i, després, obligar-los a retre comptes dels seus crims. El 1974, quan va haver-hi la Revolució dels Clavells, la independència de Portugal no la discutia ningú, només que la gent va sortir al carrer per posar fi a dècades de dictadura i d’opressió. Els alemanys contraris al règim de Hitler no volien pas que Alemanya deixés d’existir com a nació o com a estat sinó, simplement, alliberar-se del totalitarisme nazi i, doncs, recuperar la democràcia i la llibertat que havia tingut Alemanya abans de la instauració del III Reich. Evidentment, l’oposició al règim castrista no pretén pas que Cuba torni a ser una colònia espanyola ni tampoc que passi a formar part dels EUA, sinó que aspira a bastir una República de Cuba amb llibertat i democràcia. Així doncs, la independència de Catalunya és una cosa que és vol o es rebutja en funció de les idees que es tinguin sobre identitat nacional; per això, si a Ciutadans no en volen ni sentir a parlar no és pas perquè a ells els sembli que amb un estat propi Catalunya aniria pitjor sinó, simplement, perquè ells parteixen de la base que no existeix cap mena de nació catalana i, per tant, Catalunya no és pas res més que una més de les regions espanyoles, respecte de les quals no pot tenir més ni tampoc menys drets; en conseqüència, la idea d’una Catalunya independent —d’un estat català—, la troben inconcebible i aberrant.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal