cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Cristina Malet

Va bé però era millor abans!!

Diumenge 14J- Dia 35  Era millor abans!! Ja heu sentit aquesta frase no??

La meva mare ho diu sovint; la meva àvia materna sempre ho deia; era millor abans ... això ressona com un mantra... era millor abans... com si en aquest passat, envoltat d’una espècie d’aura d’uns temps del començament del món, residís el secret de l’eterna felicitat. Com si aquests temps idíl·lics del “era millor abans”, continguessin la suma de les receptes que hem d’aplicar per tal d’aconseguir la ruta que ens conduirà al Nirvana aquest.

La carrera cap a la felicitat... Uns dels reptes de la nostra societat. Avui dia, cal ser feliç a tota costa. Cal gaudir, cal aprofitar, cal fruir, cal sentir goig, cal treure profit de tot i de tots, sempre i a qualsevol moment del dia. Dins d’aquesta societat dedicada del tot a la fruïció de l’individu, no tenim com a altre propòsit que el de reinvindicar la nostra felicitat, si no volem aparèixer com a sospitosos als ulls dels altres. I si no ho sem de feliços, tant si val, l’important és el que donem a veure als amics, a la família i als companys de feina. Cal aparentar ser feliç. És això. Una citació atribuïda a l’escriptor francès, André Malraux, afirma que “el segle 21, serà religiós, espiritual, místic o no serà”. Potser això ho hem d’entendre no tant a nivell de les creences, sinó més aviat a nivell d’una com mística de la felicitat. La nova religió d’aquest segle que ja té vint anys, podria ser aquesta: creure a tota costa que l’humà només es pot realitzar sent feliç.

Ara bé, sé pas vosaltres, però jo quan miro la cara de molts dels meus contemporanis, la primera cosa que me ve al cap, és pas una impressió de benestar. Al contrari, jo trobo que més que un sentiment de felicitat, és un sentiment de tristesa que se desprèn de llurs persones. De tristesa i de preocupació. És això, la gent sembla preocupada. De fet, si els mireu i escolteu, veureu que són pocs els que diuen que són feliços. Sempre a les seves boques, hi ha un quelcom que no va, que no encaixa amb la felicitat. Sovint diuen: “va bé”, per tal de no volguer explicar el seu malestar. “Va bé”, igual que “era millor abans” és també una mena de mantra de les nostres societats modernes. Tothom diu “va bé” però al mateix temps molts diuen “era millor abans”...

Era millor abans, però abans de què?? Això no ho saben, era millor, és tot. I com que era millor abans i que al mateix temps deuen aparentar una cara de felicitat, doncs molts han trobat la solució idònia al seu blues: han esdevinguts drogoaddictes. Drogoaddictes a qualsevols substàncies que els facin oblidar la seva condició de mortals: pa, jocs i begudes. Mai havíem tingut una societat tan alcohòlica, trobo, com n’és la nostra. I aquest fenòmen, afecta totes les classes socials; perquè, no us enganyeu, existeix una borratxera a les classes dominants i a les famílies afortunades. En conec, n’he freqüentat unes quantes. Però me direu, perquè se dediquen a la beguda aquestes persones?? Ho tenen tot!! tenen els diners, tenen un estil de vida despreocupat, posseixen cases grans i cotxes de luxe, poden viatjar a qualsevol lloc del món quan en tenen ganes, la vida ideal què!! Però de fet, si hi pensem més de prop, per a molts d’entre ells, com per a la majoria de la gent, hi ha una cosa que no tenen i aquesta cosa és la felicitat. Perquè encara que aqueixos tinguin molts diners, mai podran comprar la felicitat perquè la felicitat no és una cosa que se compra, és una cosa que s’experimenta. I això potser sigui una de les poques justícies que existeixen al nostre món.

Cristina Malet

era millor abans 2

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal