Indigneu-vos!!
11 de juny del 2020... un mes avui que estem desconfinats... un mes que ha començat el nou món...
Sabeu, aquest món més bonic, més solidari, més empàtic, més ecològic !! aquest món menys violent, menys brut, menys contaminat i menys malvat que ens prometien durant el confinament !! I al final què ?? Doncs res !! Per tot arreu, als carrers i a les cadenes televisives, només imatges del món d’abans… Mascaretes pel terra, violència gratuïta, malestar de la gent, polítics corruptes, manifestacions contra la policia, manifestacions a favor del sanitaris, persones que fan cua per tal de poder menjar, treballadors pobres, comerciants oportunistes que cobren un euro més amb l’excusa del Covid19 o d’altres que no respecten el protocol sanitari ja que fer beneficis sembla molt més important que no pas la salut dels consumidors, instal·lació de la 5G a cost nostre amb efectes encara més nocius sobre la salut de la gent... Què bonic el nou món!! Realment m’encanta... I segur que a vosaltres també us encanta!!
En a jo m’encanta tant que fujo d’ell, de totes les maneres possibles … De fet, m’estic adonant que mai havia escrit tant, mai havia llegit tant des del moment que vàrem ser desconfinats. No em convé aquest món?? doncs me n'invento d’altres, em poso a l’empara d’altres que millor em corresponen. Tinc la sensació de viure al marge d’aquesta societat que ja no reconec ... Només hipocresia i pretensió a tots els nivells. Europa es commou, amb tota la raó, pel que li va passar a George Floyd als Estats Units, però al mateix temps, sembla que no li faci res que hi hagi al seu si, presoners polítics, homes i dones, privats dels seus drets democràtics, tancats a les gàbies per anys com si fossin criminals, per l’únic motiu d’haver organitzat eleccions democràtiques en tota legalitat. Europa es commou amb tota la raó per la situació de certes minories maltractades dins l’espai de Schengen però al mateix temps, no vol veure l’estat de deliquescència ni de corrupció que regna a la nació espanyola...
I què dir de nosaltres aquí a Perpinyà, que d'aquí poc per la segona volta de les eleccions municipals, un cop més, haurem d’escollir entre la pesta i el còlera... Vaja perspectives més esperançadores pels perpinyanencs entre un home que anys rere anys, enfonsa la Fidelíssima en una pauperització cada vegada més vigent i un altre que apel·la clarament a la fi del viure junts... Quina reeixida!! Quin èxit més tremend!! Que bonic el món de demà!! Realment em fa goig... No, de fet em fa molta pena.
On són, on sem, els nous «Stéphane Hessel» de la societat civil que tenen aquesta capacitat d’indignar-se ?? Doncs, sem aquí, però desorganitzats segons sembla, perquè és com si la gent avui dia, hagués perdut justament aquesta capacitat d’indignació que tan necessita una democràcia que gaudeix d'una bona salut. Ens mirem a la cara, ens esperem, esperem que sigui l’altre que engegui la cosa i seguirem, diem… però el problema és que a força d’esperar massa, a força d’esperar-se massa els uns i els altres, el país sencer s’està sumint dins d’una immobilitat cada vegada més flagrant i més mortífer. I això, és la pitjor cosa que li pugui passar a una societat.
A les acaballes, de què van servir aquests cinquanta-cinc dies?? Gosaré dir de res, o sí, potser només d’una cosa; aquests cinquanta-cinc dies, van servir per a comprovar que encara que la crisi sanitària hagués minorat molt, la nostra societat segueix patint d’un mal més profund i insidiós, anomenat indiferència. I contra això, no existeix cap vacuna.
Cristina Malet
Comentaris (0)