Avui 11 d'abril fa tres mesos del tancament dels passos fronterers per part de la Prefectura dels Pirineus Orientals. I fins ara tots els intents de comunicació amb les autoritats responsables de que es mantinguin els passos sense obrir no han rebut resposta.
Els estudiants de català de l'ACE organitzen una conferència amb el redactor en cap de "L'Express", una conferència compartida al canal youtube de l'ACE.
Molts perpinyanesos deuen haver-se passat la infantesa i l’adolescència sentint explicar als seus pares o, potser, fins i tot, als seus germans grans, la tribulació que van patir tots plegats quan, el 1962, van haver de marxar d’Algèria, on la família deuria portar generacions vivint-hi, cames ajudeu-me i amb una mà al davant i una altra al darrera,
La votació al parlament d’Estrasburg del suplicatori contra els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, la constitució de la Mesa del Parlament de Catalunya, l’aixecament d’algunes de les restriccions imposades per la lluita contra la pandèmia i la manifestació celebrada entre Maçanet de Cabrenys i Costoja contra el tancament de la frontera que dificulta el trànsit entre el Vallespir i l’Alt Empordà han tingut el ressò mediàtic que hi corresponia, cosa, però, que no es pot dir pas de l’espoli del fons del Museu de Lleida, una bona part del qual s’ha traslladat a Barbastre sense que la Generalitat hi digués res. A Lleida, hi ha hagut gent que ha protestat, però para de comptar.
Al seu llibre, aparegut recentment, Confederación. Los Estados Confederados de América y la Guerra Civil 1861-1865, l’historiador Emilio Ablanedo —d’altra banda, subdelegat del govern espanyol a Barcelona i Tarragona entre 2012 i 2018— es pregunta si tenien els sudistes dret a decidir,
El dijous 18 de març, la consellera Clara Ponsatí ha acompanyat l'acte de solidaritat. Entre pessimisme a curt termini i determinació explica els seus dubtes i les seues esperances
El 14 de març del 2021 de mig miler a un miler de persones manifestaven en contre el tancament de la frontera que separa Catalunya. Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat deia aquestes paraules
El 8 d’abril 2021 s’ha de marcar amb una creu al calendari: per primer cop una llei francesa ha estat aprovada per garantir « la protecció patrimonial de les llengües regionals i llur promoció ».
Si Catalunya no estigués dividida entre Espanya i França sinó que fos un més dels països d’Europa, dir “Perpinyà la Catalana” no tindria sentit perquè catalanes també ho serien Girona, Tarragona, Valls, Tortosa, etc.
Que un partit independentista presenti un programa orientat, d’una manera exclusiva, a resoldre els problemes del dia a dia i deixi l’assoliment de la independència desat als llimbs d’un horitzó llunyà i indefinit
L’Associació per a l’ensenyament del català ha adreçat aqueixa setmana un correu als diputats catalans, en el qual crida els representants dels catalans a votar a favor de la «proposició de llei per la protecció patrimonial de les llengües regionals i llur promoció»
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes