Arribarà mai el dia en què Emmanuel Macron, o bé potser algun possible successor seu, demanarà perdó per la política d’erradicació de les llengües regionals que els diferents governs francesos, fossin de la mena que fossin, han menat des de fa segles?
El proppassat 6 de juliol, a la incubadora de la Universitat de Perpinyà, va tenir lloc un acte particularment emocionant, marcant i, esperem-ho, decisiu.
Certament, si Melilla fos una ciutat marroquina més, és a dir, si arribar-hi no signifiqués pas accedir al territori d’un estat membre de la Unió Europea, no caldria posar-hi cap tanca per evitar-hi l’entrada massiva d’immigrants procedents d’arreu de l’Àfrica i, doncs, no s’hi esdevindrien fets com la matança d’unes trenta-set persones que s’hi va perpetrar ara fa uns dies;
M’acabo d’assabentar de la mort de Joan F. López Casasnovas, poeta, polític, professor, lluitador incansable per la nostra llengua, la democràcia i la humanitat.
La consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya Laura Vilagrà no ha precisat quines seran les reformes legislatives que s’impulsaran per aplicar els acords de la taula de diàleg sobre desjudicialització de la política, mentre que el ministre de la presidència espanyol Félix Bolaños ha deixat clar que l’acord sobre desjudicialització implica emmotllar l’activitat política i institucional al marc democràtic vigent
A diferència de com va passar ara fa cinc anys amb les noces de plata de la gesta olímpica, les celebracions del trentenari han estat més aviat discretes i sense gaire soroll.
En els darrers mesos, hem pogut comprovar que a Espanya no és pas que l’estat tingui clavegueres sinó que l’estat mateix és una claveguera, que és diferent.
Segons la Llei de Murphy, si una cosa pot sortir malament, segur que hi sortirà i si ja es veia des de bon principi que havia de sortir malament, hi podem pujar de peus que sortirà encara pitjor.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes