cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

Xavier Deulonder i Camins

Tornem-hi per vèncer: Independència

Per raons força comprensibles, a unes quantes persones que van participar en la Via Catalana i en les manifestacions independentistes de la Diada dels darrers deu anys, cal intentar convèncer-les perquè diumenge que ve no es quedin pas a casa i surtin al carrer a manifestar-se com sempre.

Primer que tot, després de l’1 d’octubre, ja va quedar clar que la independència de Catalunya no seria pas la Revolució dels Somriures que ens van vendre durant aquells meravellosos anys que, abruptament, van acabar-se la tardor del 2017. Ara bé, les raons per la independència que s’esgrimien aleshores continuen sent vàlides ara, més que res perquè Espanya continua sent la mateixa de sempre o sigui que de fi de l’espoli fiscal —avaluat recentment en 20.000 milions d’euros a l’any pel conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya Jaume Giró—, de llibertat per normalitzar el català, d’aturada del centralisme econòmic madrileny i de resolució del dèficit d’inversions en infraestructures a Catalunya, res de res. Vull avisar també que, per exemple, les independències dels països bàltics —Estònia, Letònia i Lituània— no va ser ben bé la Revolució de les Cançons que es diu ara. El 13 de gener de 1991, a Vilnius (Lituània), van morir catorze persones i moltes més van quedar ferides mentre defensaven els estudis de la televisió i el parlament lituà de l’atac de les forces armades soviètiques enviades pel recentment desaparegut Mikhaïl Gorbatxov a qui, uns mesos abans, s’havia distingit amb el Nobel de la Pau, com també el gener de 1991 va haver-hi lluites de barricades a Riga (Letònia) per enfrontar-se a les forces soviètiques, que comptaven amb la complicitat dels comunistes letons.

Evidentment, si la manifestació de la Diada de diumenge que ve es presentés com un acte de reconeixement i d’homenatge a l’acció de govern dels partits que han gestionat la Generalitat de Catalunya d’ençà de les eleccions del 20 de desembre del 2017, jo fóra el primer de no voler anar-hi de cap manera. El comportament de les cúpules dirigents d’ERC, Junts i la CUP durant els darrers cinc anys ha estat un model d’allò que no s’ha de fer si es pretén liderar un moviment polític; per això, és obvi que la primera etapa del full de ruta cap a la independència és enviar cap a casa tots els qui ara remenen les cireres al món de l’independentisme. Així doncs, si Pere Aragonès —el president de la Generalitat de Catalunya— ha anunciat que no participarà a la manifestació, aquest és un molt bon motiu per sortir tots al carrer i mirar de ser-hi com més millor. Aragonès ha dit que li sap greu no anar a la manifestació d’enguany perquè ell ha participat en les manifestacions de la Diada fins i tot en aquells llunyans temps que només hi anaven els quatre arreplegats de sempre; molt bé, però és que llavors no el veia ningú com un obstacle en el camí vers la independència. A més, què hi faria Aragonès en una manifestació concebuda per bescantar la seva acció política? Per tant, no fóra gens lògic que hi participés. Recordo d’altra banda, que la manifestació de diumenge pot ser una bona ocasió per cridar ben alt i ben fort la consigna “República o Dimissió”, un clar avís als que ara estan instal·lats a la Generalitat que els seus dies de poltrona estan comptats perquè és molt difícil que puguin aconseguir conservar-la més enllà del final de la present legislatura. Aviat, doncs, els arribarà el moment d’haver de buscar-se la vida al marge de les institucions autonòmiques.

Moltes de les persones que han patit repressió per haver participat en les mobilitzacions independentistes dels darrers anys s’han trobat que la Generalitat no sols no els ha donat gens de suport sinó que, a més, encara s’ha personat com a acusació particular en les causes que la justícia espanyola ha obert contra ells. Com sabem, però, malgrat tot, les manifestacions de la Diada acostumen a ser un acte molt tranquil i gens compromès en què no hi exposa ningú la seva llibertat ni la seva integritat física o el seu patrimoni; per tant, la deixadesa de les cúpules independentistes envers els implicats en els actes del tsunami democràtic no és pas una excusa per quedar-se a casa diumenge que ve.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal