CRONOLOGIA 169 (22 de desembre)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Dimarts que ve, dia 6, hem d’acudir a la manifestació convocada per l’ANC a Barcelona perquè convocar un referèndum on els catalans puguin decidir si volen que Catalunya continuï formant part d’Espanya o bé que es constitueixi en estat independent no és pas un acte de sedició sinó una acció democràtica,
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
STOP repressió, STOP silenci: INDEPENDÈNCIA!
A principis de novembre, uns quants dies després de la castanyada i de Tots Sants, vénen els actes de commemoració —no pas de celebració, evidentment— de l’aniversari del nefast Tractat dels Pirineus, signat, com sabem, el 7 de novembre de 1659 a l’illa dels Faisans;
363 anys després de nos imposar la partició de Catalunya en dos, al nord del país seguim sent catalans malgrat tot.
Alguns, que són molts, s’indignen i amb tota la raó del que passa a Ucraïna. Un poble que en certs episodis de la seva vida ha tingut independència.
Òbviament, en una ciutat com Barcelona no es pot dir pas que una manifestació hagi estat massiva si l’assistència s’hi valora en unes deu mil persones; ara bé, déu-n’hi-do la gent que va acudir dimarts passat a la manifestació convocada per l’ANC.
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
M’agradaria fer boicot al Mundial de Qatar però no puc, de cap manera; com que no sóc pas aficionat al futbol, els partits ja no me’ls miro mai, siguin de la competició que siguin i es juguin on es juguin.
Si Espanya fos de debò un estat democràtic, fóra del tot inconcebible que s’hi considerés delictiu convocar un referèndum d’autodeterminació perquè els catalans puguin decidir si Catalunya ha de continuar formant part d’Espanya o bé si se n’ha independitzar;
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Veure per la televisió la cerimònia inaugural d’uns mundials de futbol celebrats a Corea del Nord segur que fóra una experiència inoblidable.
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Després de l’aplicació de l’article 155 no es van convocar manifestacions en defensa de la República Catalana votada al Parlament per evitar que la fúria repressiva espanyola, aleshores del tot desfermada, pogués arribar a provocar morts.
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
L’11 de setembre de 1714, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes borbòniques, que va significar la fi de la darrera esperança de poder mantenir la sobirania de Catalunya malgrat la victòria de Felip V a la Guerra de Successió Espanyola, va començar un període d’opressió i d’humiliació, que lògicament arriba a la seva fi amb l’adveniment de la República Catalana perquè, com és natural, amb una Catalunya independent tota la sobirania perduda el 1714 ja queda recuperada.
Si de debò calgués celebrar a Catalunya una reunió d’institucions o persones de la Francofonia, la ciutat més indicada per acollir-la fóra, sense cap mena de discussió possible, Perpinyà,
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici