Com segurament a moltes d’altres persones, a mi em semblava obvi que l’entrada del president Carles Puigdemont a territori espanyol —per als qui no ho sàpiguen encara, hi ha una part de Catalunya fora de la jurisdicció espanyola i ací, com és lògic, Puigdemont hi va sempre que vol— portaria, d’una manera inevitable, a la seva detenció.
El pitjor pronòstic que m’aventuro a fer sobre el proper govern de Salvador Illa és que no serà pas gaire diferent del de Pere Aragonès.
El 1977, totes les persones vinculades als aparells de l’estat espanyol i tots els sectors polítics —excepte, com és natural, els quatre caps calents de l’extrema dreta irredempta que acabarien aplegant-se en la Fuerza Nueva de Blas Piñar— comprenien, més que res perquè era de sentit comú, que si es volia dotar d’una mínima credibilitat el procés de transició democràtica aleshores iniciat i d’un sòlid fonament el nou sistema constitucional que es pretenia instaurar després de la fi del franquisme no quedava més remei que concedir no pas un el perdó —indult— sinó l’oblit penal —amnistia— a tots els presos de l’oposició antifranquista,
La gent que visqui a la segona circumscripció pot estalviar-se la feina de llegir aquesta crònica perquè la candidata del Rassemblement national (RN) Anaïs Sabatini hi ha sortit elegida diputada en primera volta després d’haver obtingut el 54’98% dels vots emesos.
Unes 1.500 persones segons la prefectura o bé unes 2.000 segons les entitats convocants —com sempre, ací hi ha algú que no sap comptar— van sortir diumenge passat a Perpinyà a manifestar-se contra l’extrema dreta
Des de la meva simpatia amb el Col·lectiu Primer d’Octubre, que es defineix com un grup de militants d’ERC sensibilitzats pel mandat de l’1 d'octubre vull mostrar una proposta d’actuació del partit per a després del congrés extraordinari a celebrar el proper 30 de novembre.
Les Olimpíades de 1992 van situar Barcelona al mapa però no pas com ciutat industrial o d’innovació tecnològica sinó com a centre d’oci i d’ací vénen els mals ocasionats per la saturació turística
El mapa del resultat de la primera volta de les eleccions generals indicà clarament l’existència de dues Frances no sols diferents sinó contraposades i tot:
En aquests temps que corren en què és molt possible veure d’ací poques setmanes Jordan Bardella instal·lat al Palau de Matignon com a pas previ a l’arribada a l’Elisi de Marine Le Pen quan acabi la presidència d’Emmanuel Macron,
L’auge de les forces d’extrema dreta ja deixava clar que d’aquestes eleccions europees no se’n podia esperar res de bo,
No estan gens justificats l’estupor i la sorpresa motivats per la decisió, presa el passat 25 d’abril pel rei Felip VI d’Espanya, de distingir amb el títol de “Reyal” l’autodenominada Acadèmi de Sa Llengo Baléà, una entitat —o potser, més aviat, un enze— existent des de desembre de 1992.
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici