L’1 d’octubre va representar una feta molt important en el procés independentista català i d’altra banda, la història de Catalunya del segle xxi no s’entendrà pas sense tenir en compte els fets de la tardor del 2017 i tot allò que hi va dur, com ara la gegantesca manifestació independentista de la Diada del 2012,
Com sabem, tot el conjunt de la premsa espanyola considera Carles Puigdemont una mena d’enemic públic número u, algú, doncs, de qui només es pot parlar per condemnar-lo rotundament i sense reserves ni contemplacions.
Segurament, si la República Catalana proclamada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2027 s’hagués fet efectiva, dimecres que ve fóra un dia laborable normal i corrent de cada dia perquè totes les humiliacions i opressions patides d’ençà de 1714 haurien quedat superades amb l’arribada de la independència de Catalunya;
Si actualment al Principat es parla de situació d’emergència lingüística arran del retrocés de l’ús social del català és només perquè, per sort, ja s’ha acabat la comèdia d’haver de creure, com si fos un dogma religiós, que amb la política de normalització lingüística engegada ara fa més de quaranta anys per la Generalitat de Catalunya
Com segurament a moltes d’altres persones, a mi em semblava obvi que l’entrada del president Carles Puigdemont a territori espanyol —per als qui no ho sàpiguen encara, hi ha una part de Catalunya fora de la jurisdicció espanyola i ací, com és lògic, Puigdemont hi va sempre que vol— portaria, d’una manera inevitable, a la seva detenció.
Les Olimpíades de 1992 van situar Barcelona al mapa però no pas com ciutat industrial o d’innovació tecnològica sinó com a centre d’oci i d’ací vénen els mals ocasionats per la saturació turística
En la Diada de 1977, un milió de persones va manifestar-se sota el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Els partits independentistes no han d’esmenar cap error perquè no n’han comès cap; simplement, després de l’aplicació del 155, Junts, ERC i la CUP van optar per respondre a la repressió espanyola emprenent una política neoautonomista de marxa enrere.
Els jocs olímpics de París han estat una meravella, una autèntica demostració de la grandeur francesa, per més que rondini l’atleta que, a causa de la calor insuportable que feia al seu apartament de la vila olímpica, dormia al carrer,
El pitjor pronòstic que m’aventuro a fer sobre el proper govern de Salvador Illa és que no serà pas gaire diferent del de Pere Aragonès.
El 1977, totes les persones vinculades als aparells de l’estat espanyol i tots els sectors polítics —excepte, com és natural, els quatre caps calents de l’extrema dreta irredempta que acabarien aplegant-se en la Fuerza Nueva de Blas Piñar— comprenien, més que res perquè era de sentit comú, que si es volia dotar d’una mínima credibilitat el procés de transició democràtica aleshores iniciat i d’un sòlid fonament el nou sistema constitucional que es pretenia instaurar després de la fi del franquisme no quedava més remei que concedir no pas un el perdó —indult— sinó l’oblit penal —amnistia— a tots els presos de l’oposició antifranquista,
Trobeu el Portal
El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici