Un escriptor amic de Puigdemont
Com sabem, tot el conjunt de la premsa espanyola considera Carles Puigdemont una mena d’enemic públic número u, algú, doncs, de qui només es pot parlar per condemnar-lo rotundament i sense reserves ni contemplacions.
Per tant, si el diari digital barceloní Crónica Global ens presenta Joan-Lluís Lluís com un escriptor amic de Puigdemont, és obvi que els seus responsables no tenen pas una opinió gaire bona sobre l’autor de Junil a les terres dels bàrbars. Al butlletí del Vichy catalán, com que el president Puigdemont és el Dimoni amb banyes i cua, tot allò que s’hi relacioni fa pudor de sofre. Naturalment desconec quin vincle té de debò Joan-Lluís Lluís amb Carles Puigdemont i no n’haig de fer res tampoc.
Sobre Joan-Lluís Lluís, Crónica Global ens explica que va néixer a la ciutat francesa de Perpinyà; no hi podem tenir res a dir perquè, segons aquest digital, Figueres, Puigcerdà i Girona són ciutats espanyoles; al capdavall molt més greu és el cas dels qui parlen d’una Cerdanya catalana i d’una Cerdanya francesa o el dels que situen la frontera entre Catalunya i França no pas a Salses sinó a La Jonquera. Recentment, se’ns explica a l’article, la vessant activista de Lluís, que «forma part del cercle més proper a Puigdemont» —o sigui que a l’Infern seu directament a l’esquerra de Satanàs— s’ha visibilitzat en la seva tasca de portaveu del Consell de la República al sud de França, una regió que l’independentisme català en diu Catalunya-Nord. Tornem-hi. Ja hi som. Ni a Catalunya ni enlloc dels Països Catalans no ho ha afirmat mai ningú que Marsella, Tolosa, Nimes, Montpeller, Carcassona o Narbona formin part de la Catalunya-Nord sinó que amb aquest nom, hom designa exclusivament, les comarques catalanes que, arran del Tractat dels Pirineus, van passar a sobirania francesa el 1659: el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya, les quals, avui dia, formen part del departament francès dels Pyrénées Orientales amb capital a Perpinyà (Rosselló) i sotsprefectures a Prada (Conflent) i Ceret (Vallespir). Òbviament, a Crónica Global, no poden ser pas tan ignorants com per no saber-ho; d’altra banda, si parteixen de la base que Catalunya és —i només pot ser— una regió d’Espanya, llavors, per lògica, la Catalunya-Nord és un territori espanyol ocupat per França igual com, segons ho proclama l’espanyolisme, Gibraltar és una part d’Espanya colonitzada pel Regne Unit. Un altre detall que es pot assenyalar: malgrat escriure en castellà, al text els termes «Catalunya-Nord» i «Consell per la República» hi surten en català, és a dir, Crónica Global els deu veure tan idiosincràtics que els troba intraduïbles.
Crónica Global ha parlat de Joan-Lluís Lluís no pas perquè s’interessi per la Catalunya-Nord o per la seva literatura —una cosa completament inconcebible tenint en compte el seu tarannà ideològic i nacional— sinó per assenyalar-lo com a culpable d’un nou cas d’hispanofòbia a Catalunya. Senzillament, en una piulada a X, Lluís ha blasmat el batlle de Llagostera (Gironès) perquè, fent les reunions de veïns en castellà, participa activament en la residualització del català. Com és obvi, vista l’actual situació lingüística de la Catalunya-Nord, tot nord-català sap per experiència pròpia què significa i quines conseqüències té la residualització del català. Seguint els raonaments de Crónica Global, la decisió dels responsables dels consistoris d’Elna, Els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac de permetre parlar en català als plens municipals deu ser un cas flagrant de francofòbia. A més, l’actual batlle de Llagostera, Narcís Llinàs, no és pas de Vox, del PP o del PSC, sinó de Junts, cosa que encara agreuja més la situació, d’ací que, en la seva piulada, Lluís demani què en pensen no sols als veïns del poble sinó també a Laura Borràs, Jordi Turull i a Junts en general. A Crónica Global, relacionen el comentari sobre la piulada de Joan-Lluís Lluís amb d’altres notícies com ara «Els independentistes recorren al Tribunal Constitucional per imposar el català a l’escola de Canet», a què, arran d’una petició dels pares d’un alumne, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar a fer un 25% de les classes en castellà. O també amb la crítica al govern de Salvador Illa per considerar el català «llengua pròpia del país» i convidar els castellanoparlants a «superar la comoditat del monolingüisme». I dels retrets que el Consell d’Europa ha fet a Espanya per la imposició del 25% de castellà a les aules i sobre el poc ús del català a justícia, sanitat i educació? Com que és evident que aquesta amonestació no tindrà cap mena de conseqüència pràctica perquè Espanya és com és i prou, a Crónica Global no cal pas que s’hi amoïnin.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)