Annabelle Brunet
En aquests temps que corren en què és molt possible veure d’ací poques setmanes Jordan Bardella instal·lat al Palau de Matignon com a pas previ a l’arribada a l’Elisi de Marine Le Pen quan acabi la presidència d’Emmanuel Macron,
Carles Puigdemont ha declarat que l’amenaça de la dirigent del Rassemblement national (RN) d’expulsar-lo de França si arriba a governar no l’espanta pas entre d’altres coses perquè està segur que els francesos enviaran a l’Assemblea Nacional diputats demòcrates com ara Annabelle Brunet, candidata a la primera circumscripció dels Pyrenées Orientales, que faran respectar l’estat de dret i els drets fonamentals a la UE.
A més de lamentar que vagin quedant cada vegada més lluny aquells meravellosos anys en què les possibilitats de Jean Marie Le Pen de guanyar una elecció presidencial francesa eren comparables només a les de Coluche, m’agradaria, en primer lloc, puntualitzar al president Puigdemont que si algú es presenta per qualsevol de les quatre circumscripcions del departament dels Pyrenées Orientales, els qui l’enviaran —o no— a l’Assemblea Nacional de París no seran pas els francesos sinó els catalans o, en tot cas, els nord-catalans. D’altra banda, Puigdemont hauria pogut afegir que, a més de defensar l’estat de dret i els drets fonamentals, Annabelle Brunet parla un català excel·lent, porta la seva filla a l’Escola Bressola —òbviament, el millor segell de qualitat d’aquesta institució educativa és l’hostilitat visceral que hi mostra Louis Aliot— com també referir-se al seu paper clau en l’organització de l’acte del Consell per la República celebrat a Perpinyà el 29 de febrer del 2020, on cent mil persones van desplaçar-s’hi per sentir Carles Puigdemont; d’altra banda, Annabelle Brunet està casada amb Eric Forcada, vinculat a la Universitat Catalana d’Estiu. Segurament, la percepció que hom té al Principat sobre la Catalunya Nord canviaria sensiblement si les emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) entrevistessin sovint gent com Annabelle Brunet, Maria Costa, la batllessa dels Banys d’Arles, o Nicolàs Garcia, batlle d’Elna. Dit això, és evident que demani a tots els ciutadans de la primera circumscripció del departament dels Pyrenées Orientales que votin per Annabelle Brunet, mentre que seria una desgràcia que sortís reelegida Sophie Blanc (RN) o també que l’escó l’aconseguís Francis Daspe, el candidat del Front Popular, un jacobí de pedra picada, ancorat en el record i la lloança de la République de l’an II, és a dir, en els, segons ell, bons temps del terror de Robespierre, i defensor a ultrança de l’uniformisme lingüístic franco-francès com a senyal de progrés i de modernització revolucionària; en resum, si jo cregués en la reencarnació estaria del tot convençut que en les seves vides anteriors, Francis Daspe deuria ser l’abbé Grégoire, l’autor del sinistre informe sobre què caldria fer per eradicar les llengües regionals, o Jules Ferry, el creador de l’escola laica, obligatòria, gratuïta i hexagonal, en gran part responsable de la precària situació en què ara es troba el català a la Catalunya Nord. Evidentment, com tothom sap, qui va riure’s davant de tothom d’una periodista tolosana pel seu accent occità no va ser pas cap dirigent de l’extrema dreta sinó ni més ni menys que Jean Luc Mélenchon. Als ciutadans de la tercera circumscripció, els recomani votar Lucila Grau, mentre que als de la segona i la quarta només els puc dir que busquin el perfil personal més semblant possible al d’Annabelle Brunet.
Participar al moviment de les armilles grogues o en d’altres de semblants i fer manifestacions contra l’extrema dreta, com la de Perpinyà el passat diumenge dia 16, està molt bé però l’única manera d’impedir l’arribada de Jordan Bardella a Matignon i d’enviar a casa les quatre diputades del RN a les circumscripcions catalanes és a les urnes. A més, bé cal demostrar que no pas tot Catalunya Nord està enfollida amb l’extrema dreta francesa que, amb el seu nacionalisme franco-francès abocat pel broc gros i la seva demagògia populista i antidemocràtica, no sols no resoldrà cap dels problemes de la societat catalana sinó que encara els agreujarà perquè, per posar només un exemple entre molts, si la Bressola podrà obrir un liceu a l’antic convent de les clarisses al barri del Vernet de Perpinyà no serà pas gràcies a Louis Aliot sinó malgrat tots els pals a les rodes que hi ha volgut posar.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)