Oh Europa!
L’auge de les forces d’extrema dreta ja deixava clar que d’aquestes eleccions europees no se’n podia esperar res de bo,
i, evidentment, si una cosa demostren els resultats de les urnes és l’inexorable compliment de les Lleis de Murphy, segons les quals si una cosa pot sortir malament, segur que hi acaba sortint i si una cosa ja es veia que havia de sortir malament, segur que acaba sortint encara pitjor; així doncs, per si a aquestes alçades algú no ho tenia del tot clar, dubtar de les Lleis de Murphy és com dubtar de la Llei de la Gravetat.
A Catalunya, al Principat ens trobem, en primer lloc, amb una notable davallada de la participació: del 60’93% el 2019 al 43’53% el 2024; vistes les actituds generals de la gent davant dels comicis europeus, haurem de suposar que l’anomalia a explicar no és pas la baixa participació d’ara sinó l’elevada afluència a les urnes d’ara fa cinc anys. El 2019, les eleccions europees coincidiren amb el judici del Procés pel Tribunal Suprem espanyol i, per a molta gent, l’esquer de les europees era que el cap de llista de Junts era Carles Puigdemont i, enguany, per molt que s’hi hagi esforçat, Toni Comín no ha estat pas capaç de substituir-lo. El PSC, tot i haver perdut sufragis respecte del 2019, ha estat la força més votada, mentre que cal assenyalar el creixement del vot al PP, que ha arribat gairebé a duplicar el nombre de vots en comparació amb les anteriors eleccions europees, i, sobretot, a Vox que, tot i quedar per darrere del PP, ha arribat a una mica més del doble de sufragis dels assolits el 2019; naturalment, a algun lloc havien d’anar a raure els gairebé tres-cents mil vots que va treure Ciutadans el 2019. Els retrocessos de Junts i ERC, que han perdut gairebé un milió de vots respecte de les europees del 2019, ens indiquen clarament que, en el cas que les eleccions catalanes calgués repetir-les a l’octubre, si els partits independentistes no s’hi presenten totalment renovats, és a dir, amb unes actituds i uns líders que garanteixin clarament l’abandó de la línia neoautonomista dels darrers anys, la seva derrota encara serà més forta que la del 12-M, que ja és dir. Ben mirat si, pel maig, ERC hagués tret majoria absoluta i, després, hagués estat la guanyadora de les eleccions europees a Catalunya, això hauria significat un aval a la seva línia neoautonomista i s’hauria consolidat en el paper a què aspirava de ser l’hereva de la Convergència de Jordi Pujol, però d’independència i de República Catalana, res de res. A la Catalunya Nord, l’anàlisi és encara més simple i senzilla: la força guanyadora de les eleccions europees ha estat el Rassemblement National (RN) o sigui que a hores d’ara, Louis Aliot deu d’estar fent festa major. Tots els problemes que causa a la Catalunya Nord la seva situació a la perifèria no ja de França sinó del desert francès les capitalitza una força de l’extrema dreta xenòfoba que únicament proposa radicalitzar encara més el model nacional franco-francès on, com sabem, tots els francesos són iguals però els parisencs són més iguals que els altres. Si al sud del departament dels Pyrénées Orientales, hi hagués la República Catalana, llavors sí que el catalanisme podria oferir una alternativa real per a la Catalunya Nord, però, com veiem, això, ara per ara, va per llarg. I, evidentment, ara correm-hi tots per evitar que la propera cap de govern de França no sigui Marine Le Pen, i, tal com ens ho podem figurar, la Catalunya Nord és un dels llocs on és més difícil aturar l’avenç del RN
Al País Valencià, els despropòsits i les sortides de to del torero no han servit pas per impedir el creixement de Vox; per tant, els dirigents valencians d’aquesta formació d’ultradreta espanyola no necessiten pas replantejar-se res perquè les urnes semblen indicar que la seva línia d’actuació és la correcta. Evidentment, l’actual president valencià Carlos Mazón també deu sentir-se avalat a les urnes perquè el PP ha estat la força més votada al País Valencià i el seu nombre de sufragis s’ha incrementat respecte del 2019. No gaire, però Compromís ha retrocedit respecte del 2019; per tant, la unió amb Sumar més aviat ha restat.
Després de les darreres eleccions autonòmiques, a les Illes es va proposar a Margalida Prohens pactar amb el PSOE i Més per evitar així l’entrada de Vox al govern balear. Naturalment, vistos els resultats de les europees, Prohens no té pas cap motiu per penedir-se de l’acord de govern amb l’extrema dreta.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)