La Diada de Mallorca
Al PP i Vox no els agrada la Festa de l'Estendard i no ve pas d’ara.
Malversació al Rassemblement National
A la tardor que ve, és a dir, d’ací aproximadament dotze mesos, arribarà als tribunals francesos una qüestió que ja fa temps que s’arrossega:
Ja és nadal a Badalona
Des de fa uns quants anys, l’alcalde de Vigo, Abel Caballero, es vanta que les il·luminacions de Nadal del seu municipi són les més espectaculars del món i, certament, el rècord absolut de contaminació lumínica deu d’haver-lo batut ja i amb escreix en més d’una ocasió.
Sorpresa i incertesa
Fins dijous passat, estava del tot convençut que caldria repetir les eleccions generals espanyoles perquè la manca d’acord entre Junts i el PSOE impossibilitaria que, abans de la data límit del proper dia 27, les corts poguessin investir Pedro Sánchez president del govern espanyol.
El conflicte de l’Orient Mitjà explicat a un simpatitzant dels palestins
L’existència de l’Estat d’Israel és el fruit del sionisme, és a dir, d’un moviment originat a finals del segle xix entre els jueus d’Europa que es proposava bastir un estat jueu al territori on, dos mil anys enrere, hi havia hagut l’antic Israel,
De nou amb l’amnistia
L’amnistia de 1977 va concedir-se no pas perquè a un determinat candidat a president del govern li faltessin només uns quants vots per arribar a disposar de la majoria necessària al Congrés dels Diputats per poder ser investit, sinó perquè era un requisit indispensable per donar credibilitat a la transició democràtica
Sobre la llengua
Com és obvi, la llengua és un problema comú al conjunt dels Països Catalans, però en tractar-lo no queda més remei que diferenciar Catalunya —el Principat— dels altres territoris nacionals.
Per quan vingui un altre juny
D’ací uns quants mesos, entre els dies 6 i 9 de juny de l’any que ve, hi haurà eleccions al Parlament Europeu.
Un titular gens encertat
Segons els redactors del diari digital barceloní Crónica Global, com ja he dit més d’una vegada el butlletí del Vichy catalán, “ERC, Junts i la CUP expandeixen el seu nacionalisme a França: es manifesten els Països Catalans a Perpinyà”.
Viticultors francesos al Voló
En uns temps afortunadament llunyans i que caldria desitjar que no tornessin mai més, un dia sí i l’altre també, als passos fronterers on, si més no actualment, dins de la ruta europea E-15 que uneix Algesires (Espanya) amb Inverness (Escòcia), l’AP-7 des de Estepona (Màlaga) fins a la Jonquera (Alt Empordà) es transforma en l’A-9 des del Pertús (Vallespir) fins a Orange (Vaucluse), pagesos francesos —i entre ells bastants de catalans, fóra estúpid pretendre negar-ho— es dedicaven a tombar camions carregats de fruita i verdura procedents de territori espanyol i a abocar-ne la càrrega a l’asfalt de l’autopista per assegurar-se d’aquesta manera que la càrrega no arribés pas al seu destí, amb el perjudici que això ocasionava a les empreses productores.
Del 7 al 12, cinc dies d’octubre
El passat dissabte 7 d’octubre, a l’acte de la jura de la bandera espanyola per la princesa Elionor d’Astúries a l’Acadèmia Militar de Saragossa, un acte transcendental per a Espanya o això diuen els que hi entenen, hi van ser presents no sols els seus pares els reis d’Espanya Felip VI i Letícia, sinó també el record i la memòria del dictador genocida Francisco Franco,