Què haurem de fer a la segona volta?
La gent que visqui a la segona circumscripció pot estalviar-se la feina de llegir aquesta crònica perquè la candidata del Rassemblement national (RN) Anaïs Sabatini hi ha sortit elegida diputada en primera volta després d’haver obtingut el 54’98% dels vots emesos.
Una de les seves actuacions més destacades va ser demanar la retirada de la subvenció a France Nature Environnement només perquè aquesta associació ecologista va aconseguir als tribunals restablir del cabal mínim de la Tet en detriment del rec agrícola. O sigui que ja tenim un tast de com aniran les coses a la gloriosa França de Jordan Bardella i de Marine Le Pen. Lògicament, tot això del canvi climàtic amb un augment de la freqüència d’episodis de sequera com el que encara estem patint són falòrnies i romanços; en tot cas, si ens sembla que no hi ha prou pluja sempre podem demanar-li al senyor bisbe que organitzi una processó, que igual dóna resultat i tot, mentre que si es vol construir un camp de golf com el de Vilanova de la Raó, res a dir perquè no ve pas d’ací. A la primera circumscripció, no hi ha tampoc gaires motius d’alegria perquè, tal com ens ho indiquen els resultats electorals, l’única alternativa possible a la candidata del RN Sophie Blanc, que ha assolit el 45’27% dels vots —poc n’hi ha faltat, doncs, per emular la gesta d’Anaïs Sabatini— és ni menys que Francis Daspe (Front Populaire) que ha obtingut el 25’53% dels vots; si es tracta de prendre-li un escó al RN i de derrotar una antiga adjunta de Louis Aliot, no hi haurà més remei, doncs, que votar un seguidor molt devot del jacobinisme franco-francès. A les circumscripcions tercera i quarta, potser amb sort resulta que els candidats del Front Populaire Nathalie Cullell (tercera circumscripció) i Julien Baraillé (quarta circumscripció) no tenen pas una visió del món tan hexagonal com la de Francis Daspe, però, de totes formes, amb els resultats de les diputades sortints del RN —el 45’70% dels vots Sandrine Dogor-Such a la tercera circumscripció i el 47% de Michèle Martinez a la quarta— millor no fer-se gaires il·lusions. La Catalunya Nord és un feu del RN igual com al Parlament de Catalunya hi ha onze diputats de Vox —la versió espanyola del RN, tal com es dedueix de la presència de Louis Aliot en un acte electoral de Vox a Cornellà de Llobregat— i dos d’Aliança Catalana, dirigida per Sílvia Orriols, a qui es poden suposar ínfules d’arribar un dia a ser la Marine Le Pen o la Giorgia Meloni de Catalunya, i els governs autonòmics del País Valencià i de les Illes els formen una coalició del PP i Vox; queda, clar, doncs, que dins de l’auge de l’extrema dreta europea, els Països Catalans no n’havien de ser pas una excepció.
A París, els sona que Perpinyà és una ciutat d’allà a baix de tot, gairebé a tocar de la frontera espanyola, potser, fins i tot, n’hi ha que la situen al costat d’Hendaia o de Pau; fet i fet, entre Pyrénées-Atlantiques (64) i Pyrénées-Orientales (66) no és pas que hi hagi tanta diferència. Segurament, la primera tasca d’Anaïs Sabatini i de les seves correligionàries que surtin reelegides serà indicar-li a Jordan Bardella la situació exacta de Perpinyà, més que res per estalviar-li alguna ficada de peus a la galleda, d’aquelles que fan tanta gràcia a Le Canard enchaîné. A França, tot allò que passi fora de París no importa en absolut, i d’ací vénen gran part dels problemes socials que es pateixen a la Catalunya Nord, un territori situat a la perifèria no ja de França sinó del desert francès i tot, d’ací que no valgui gaire la pena invertir-hi en infraestructures ni en res perquè els diners és millor sempre destinar-los a París i en sobren algunes escorrialles, a Tolosa, que, al capdavall, és la capital d’una regió. Els catalans que voten al RN no fan res més, doncs, que enfortir un esquema nacional que afavoreix l’empobriment i la marginació de la Catalunya Nord, i ací és on el catalanisme, com veiem del tot absent de la política institucional nord-catalana, hauria d’incidir per fer veure a la gent que la solució als seus problemes no és pas més França —la recepta de Marine Le Pen, Jordan Bardella i Louis Aliot, com també la de Jean Luc Mélenchon i Francis Daspe— sinó intentar trobar un model territorial fet a la mesura nord-catalana, cosa que, tot sembla indicar-ho, només serà possible dins d’una Catalunya independent i reunificada.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)