Companys assassí
Enguany, l’homenatge al president Lluís Companys en l’aniversari del seu afusellament pel règim franquista a l’esplanada del castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940 cobra un significat especial perquè ara fa unes quantes setmanes, el 22 de setembre, en una reunió de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya, Aliança Catalana va coincidir amb el PP en el seu posicionament contrari a amonestar o sancionar el diputat de Vox Joan Garriga per haver-li dit assassí a Companys.
Després, veient l’enrenou que s’havia organitzat quan va difondre’s la notícia, Sílvia Orriols va intentar adobar-ho sortint que s’havia tractat d’un error de la portantveu del seu partit Rosa Maria Soberana i Bonet perquè Aliança no creu pas que Companys fos un assassí. Llàstima, però, que a la Junta de Portantveus no s’hi facin votacions ni aixecant la mà ni pitjant botons, on sempre és possible equivocar-se, sinó que cadascun dels portantveus dels diferents grups es limita a exposar i argumentar les seves opinions. D’altra banda, cròniques del carrer diuen que Sílvia Orriols ja s’havia oposat a l’amonestació a Joan Garriga per les seves opinions sobre Companys en dues reunions de la comissió de l’estatut dels diputats, celebrades l’una el 23 d’octubre de l’any passat i l’altra, el darrer 14 de juliol.
Que el PP es mostrés contrari a l’amonestació a Vox no té pas res d’estrany ni, menys encara, de sorprenent. La UCD i AP, els partits antecessors del PP, van fundar-los ex-dirigents del règim franquista i, com recordem, una figura molt venerada i respectada dins del PP fou Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), ministre en temps de la dictadura d’Informació i Turisme (1962-1969) i de l’interior (1975-1976). Malgrat presentar-se com un partit de dreta democràtica liberal, el PP no ha volgut condemnar mai ni el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, origen de la Guerra Civil Espanyola, ni tampoc la dictadura de Franco, igual com encara és l’hora que Rassemblement national (RN) i Reconquête blasmin el Règim de Vichy. Per això, la dreta espanyola encara manté el discurs, d’origen franquista, que la II República va ser una època fosca de caos i de conflicte que, necessàriament, havia de menar a la Guerra Civil i encara sort de Franco i els militars rebels de 1936 que si no Espanya hauria caigut a les urpes del comunisme igual com Rússia el 1917 i els països de l’Europa de l’Est després de la fi de la II Guerra Mundial. Evidentment, a Charles de Gaulle se li poden criticar i discutir moltes coses però tractar-lo de criminal o d’assassí no se li acudirà mai a cap polític francès que no sigui del RN o de Reconquête perquè, excepte l’extrema dreta, tothom té clar que el traïdor i el còmplice d’un règim genocida va ser Pétain. Entre 1980 i el 2003, la Generalitat va estar governada per una coalició de dos partits dretans: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), els quals sempre van honrar la memòria del president Companys, més que res perquè durant el franquisme, així com Manuel Fraga era ministre, Jordi Pujol va estar empresonat pel seu activisme contra el règim, mentre que el dirigent d’UDC Manuel Carrasco i Formiguera fou afusellat el 1938 per ordre de Franco. I què podem dir de Vox? A Ignacio Garriga, un dels caps visibles del partit a Catalunya i cosí germà de Joan Garriga, no li fa gens de vergonya manifestar que se sent molt orgullós que els seus avis s’impliquessin en la conspiració colpista de 1936; per tant, a casa seva, el 15 d’octubre deu ser un dia de festa, xerinola i celebració. Ciutadans (C’s) no es definia pas com un partit d’extrema dreta però entre els seus militants i simpatitzants no repugnava pas la idea de Companys assassí; en aquest cas, cal suposar que, per tal d’anar en contra del catalanisme, s’agafaven al que fos.
Aliança Catalana, per començar, va felicitar Alternativa per Alemanya (AfD) pel seu èxit electoral al land de Saxònia-Anhalt i, tal com és de domini públic, AfD no participa de la condemna total i sense pal·liatius del III Reich; segons aquest partit d’extrema dreta, Hitler no era pas el dimoni amb banyes i cua perquè també va fer coses ben fetes; falta saber quines, naturalment. D’altra banda, en aquests darrers temps han entrat a Aliança Catalana ex-militants de Fuerza Nueva, un partit d’extrema dreta espanyola del tot comparable al Front National de Jean-Marie Le Pen; a més, en blogs o webs d’opinió de gent afí a Aliança Catalana, com ara un, actualment inactiu, que es deia La Santa Espina, s’hi podia llegir que, dintre de tot, la victòria de Franco en la Guerra Civil no va ser pas una desfeta total perquè si hagués guanyat la República, segurament s’hauria instaurat a Espanya un règim comunista revolucionari. Evidentment, no li falta pas raó a Sílvia Orriols quan afirma que en un partit català com Aliança Catalana no es pot considerar pas que Companys fos un assassí, però no hem vist pas que el partit hagi expedientat, ni menys encara expulsat, Rosa Maria Soberana.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)