Pyrénées Orientales
Sincerament, no crec pas que Pyrénées Catalanes hagués arribat a ser mai el nom oficial del departament 66
fins i tot suposant que aquesta hagués estat l’opció guanyadora en la recent consulta departamental. Si em poso al lloc de l’autoritat parisenca de torn, llavors tots i cadascun dels arguments que poguessin esgrimir-se a favor de Pyrénées Catalanes em donarien uns motius molt poderosos per no voler ni sentir-ne parlar. On s’és vist que el nom d’un departament hagi de reflectir-ne una suposada identitat cultural pròpia si tots els departaments de la République no tenen pas cap identitat que no sigui la de ser igual de franco-francesos? Si miréssim els noms de tots els departaments —posant-los, evidentment, per ordre alfabètic— Pyrénées Catalanes hi desentonaria del tot perquè, que se sàpiga, Catalanes no és pas el nom d’un riu, d’una muntanya ni de cap altra mena d’accident geogràfic. S’imagina algú que a Tarbes se’ls acudís proposar que el departament passés de dir-se Hautes-Pyrénées a dir-se Pyrénées-Bigorre? En canvi, sí que haurien encaixat en la lògica hexagonal, del tot i sense cap problema, Pyrénées Méditerranée o, si es vol, Pyrénées Canigo o Pyrénées Têt. Que Pyrénées Orientales serveix per esborrar qualsevol mena de vestigi de catalanitat resulta obvi perquè aquesta funció també la farien Bouches-de-l’Ebre, Sègre, Montserrat i Ter. Al capdavall, si no es demana a París establir com a forma oficial de tots els topònims nord-catalans els noms escrits correctament en català, fent desaparèixer, doncs, aberracions com ara Baillestavy, Baho, Bourgmadame, Collioure, Prades, Py, Toulouges, Villefranche-de-Conflent o, fins i tot, Perpignan és perquè sabem que les altes instàncies competents hi respondrien amb un no rotund.
Molt em temo que aquesta deuria ser també l’opinió d’Hermeline Malherbe. Per començar, la presidenta del Consell Departamental convocà la consulta per al període comprès entre el 22 de juny i el 15 d’agost, unes dates que, tal com se’n queixaven els responsables de les entitats catalanistes, compromeses òbviament amb el nom Pyrénées Catalanes, no resultaven gens adients per cridar a les urnes els ciutadans d’una zona altament turística com la Catalunya Nord; a més, tot el trasbals dels incendis del Conflent i del litoral no va dur pas a canviar el calendari de la consulta. D’altra banda, dins del Consell General, l’únic que va prendre’s seriosament la tasca de difondre la convocatòria de la consulta entre la gent i animar-la a participar-hi va ser el vicepresident Nicolás Garcia, precisament l’encarregat d’afers de la catalanitat, mentre que a tots els altres elegits els deuria semblar que la qüestió del nom del departament no els concernia pas; com a institució, doncs, el Consell General va fer el mínim esforç possible, tot just per cobrir l’expedient i encara gràcies. Per això, a Unitat Catalana s’ha arribat a dir que el Consell havia organitzat una consulta per perdre-la; a primera vista, aquesta idea sembla pròpia d’un malpensat amb mentalitat conspiranoica però si la proposta dels Pyrénées Catalanes hagués guanyat, llavors la presidenta Malherbe hauria hagut de fer-la arribar a París on, amb tota seguretat, no se l’hauria presa seriosament ningú i a ella encara l’haurien renyada perquè els hauria semblat que la seva feina era evitar que la proposta tirés endavant. Ja coneixem la bel·ligerància anticatalana de Louis Aliot mentre que ací Hermeline Malherbe ens ha mostrat la seva tàctica de deixar que les coses s’esllangueixin i es panseixin si no li acaben d’interessar. Tanmateix, es va assolir una participació del 10%, igual com acostuma a passar en totes les consultes ciutadanes, fins i tot les que s’organitzen realment amb ganes d’aconseguir que la gent s’hi engresqui. D’altra banda, que l’opció Pyrénées Catalanes assolís el 42,15 % contra el 47,21% de Pyrénées Orientales potser ja fou tot un èxit si, a més de l’actitud dels elegits del Consell Departamental, tenim en compte que un 70% de la gent que viu a la Catalunya Nord ni tan sols hi ha nascut. Sempre ens podem consolar amb l’escarransit 10,64% de Pyrénées Méditerranée.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)