De Ceuta a Llívia passant per Tamarit de Llitera
Tal com, amb molt d’encert, va assenyalar-ho Salvador Dalí, l’estació de Perpinyà és el centre del món perquè l’Univers té una estructura força similar a la d’aquesta instal·lació ferroviària;
naturalment, el cap hexagonal de torn ens situarà el centre del món a la Torre Eiffel, però això ara no ve pas a tomb perquè ací estem parlant de persones normals que viuen al món real. Tanmateix, des d’aviat en farà uns dos mesos, a Espanya, i de retop als territoris catalans sota administració espanyola, el centre del món s’ha traslladat a Ceuta, tal com pot comprovar-ho qui segueixi els informatius de qualsevol televisió espanyola, com ara TV3, on l’actualitat d’aquesta ciutat nord-africana sempre ocupa els titulars més destacats.
En aquestes circumstàncies, en què Espanya s’ha convertit en una mena de planeta que gira al voltant de Ceuta, a Janet Sanz, dirigent de Barcelona en Comú —si fa o no fa, l’equivalent barceloní de La France insoumise—, li ha semblat veure un clar i innegable paral·lelisme entre Ceuta i Llívia perquè “Llívia està en territori francès i és Espanya” de la mateixa manera, va donar a entendre, que Ceuta és al Marroc però pertany a Espanya; en conseqüència, hem de deduir, si no qüestiona ningú la sobirania espanyola sobre Llívia no s’ha de discutir tampoc que Ceuta i Melilla siguin unes ciutats espanyoles normals i corrents com qualsevol altra. Durant els anys que Ada Colau va ser alcaldessa de Barcelona —la de Veneçuela no, la de Catalunya—, Janet Sanz va ser cinquena tinent d’alcalde (2015-2017), quarta tinent d’alcalde (2017-2019), segona tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat (2019-2023) i, el juliol de 2023, fou nomenada vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una entitat equiparable a l’Aglomeració de Perpinyà. Així doncs, abans d’entrar en matèria, hem de començar per intentar comprendre com pot haver arribat a tenir un paper tan destacat en la vida política barcelonina una persona capaç de ficar-se de peus a la galleda d’aquesta manera tan ximple. Evidentment, l’atzagaiada de Janet Sanz és la prova irrefutable que a Catalunya hi ha alguna cosa que falla, perquè si les coses es fessin bé i com cal, una persona capaç de proferir certa mena de poca-soltades no hauria tingut mai ocasió d’arribar a ser ningú en política. Em sembla molt lògic suposar —i molt em temo que no m’equivoco pas— que si a Janet Sanz li mencionem Cotlliure —o Collioure com en deu dir ella—, automàticament ens parlarà de la tomba d’Antonio Machado, mentre que no serà capaç de relacionar amb aquesta vila rossellonesa el Castell Reial, el Mirador o el Far. Potser, alguna vegada deu d’haver anat al cementiri de Cotlliure a homenatjar Machado i si sap que, en temps de la II República Espanyola, aquest poeta i pensador espanyol va oposar-se a la concessió d’un estatut d’autonomia a Catalunya, segurament no li deu importar. En canvi, no me la se imaginar anant a visitar la tomba de Pompeu Fabra; igual fins i tot seria capaç de preguntar com és que la tenen a França. Amb tots aquests precedents, no estic pas segur que de debò pugui valer la pena explicar a Janet Sanz per què la seva comparació és un despropòsit. Ceuta i Melilla són unes ciutats magrebines que, per raons de conquesta militar i també de domini colonial, estan sota sobirania espanyola de la mateixa manera que entre 1830 i 1862 els francesos van dominar Algèria. Llívia, però, no és pas un territori francès ocupat per Espanya; com ho hauria de saber i tenir sempre present, pel Tractat dels Pirineus de 1659, Espanya i França van repartir-se Catalunya igual com els anys 1772, 1793 i 1795 Prússia, Rússia i Àustria van fer-ho amb Polònia; certament, per la seva situació geogràfica, a Llívia li hauria hagut de correspondre, més aviat, quedar-se a la zona francesa de Catalunya però, per raons de les negociacions del moment, va ser adjudicada a la corona espanyola. D’altra banda, el cas de Llívia ens demostra que no hi ha pas una Baixa Cerdanya i una Alta Cerdanya sinó una comarca catalana —la Cerdanya— repartida entre una zona espanyola i una zona francesa.
Per cert, a Janet Sanz no se li ha acudit mai pensar que Tamarit de Llitera, la seva vila natal, sigui un territori català situat a l’Aragó? S’ha pronunciat mai sobre els intents de les autoritats autonòmiques aragoneses d’erradicar el català a la Franja de Ponent? Va dir res sobre el grotesc invent del “lapao”? Té cap opinió sobre el litigi de les obres d’art de les parròquies situades en el territori del bisbat de Lleida que el 1995 van passar al bisbat de Barbastre? O sobre el contenciós de les pintures de Sixena?
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)