El cinema d’Elna
Com tothom sap per més que ell mateix provi de dissimular-ho, Steve Fortel procedeix del Parti nationaliste français (PNF), una organització d’extrema dreta que, sense cap mena de vergonya ni de pudor, reivindica el mariscal Pétain, el règim de Vichy i l’antisemitisme;
d’altra banda, és tan extremista que al Rassemblement National (RN) no el volen perquè el troben massa passat de voltes. Lògicament, no li agrada gens que el cinema municipal d’Elna dugui el nom del cineasta René Vautier (1928-2015), un antic combatent de la resistència francesa contra el nazisme, conegut després pel seu compromís anticolonialista, d’ací que donés suport al FLN a l’època en què encara es deia que Algèria no era pas una colònia sinó una regió francesa més com la Bretanya, Normandia, Provença, la Xampanya, etc., o que mostrés la realitat de la presència francesa a l’Àfrica. Veient també com les engalta l’extrema dreta europea en general, no és estrany tampoc que a Fortel el símbol del col·lectiu LGBTIQ+ més aviat li faci nosa com també que no tingui en gaire estima la Maternitat d’Elna; al capdavall, Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va impulsar-la per ajudar dones que fugien d’un règim feixista com el de Franco a Espanya, amb el qual simpatitzava tota l’extrema dreta nord-catalana i francesa en general; evidentment, no crec pas que a Fortel li sembli malament que, traint així els principis de Liberté Egalité et Fraternité, les autoritats de la III República Francesa recloguessin els refugiats republicans en camps de concentració com si fossin uns acèrrims i rabiosos enemics de França. Com és natural, les dèries i cabòries de Steve Fortel no tindrien cap mena d’importància si no fos perquè, des de les eleccions locals del darrer mes de març, presideix el consistori d’Elna; per això, dels pressupostos municipals se n’ha retirat la partida destinada a conservar i mantenir l’edifici de l’antiga Maternitat, la bandera de l’Arc de Sant Martí ha desaparegut de l’espai públic i el cinema municipal ara es diu La Bobine Illibérienne, és a dir, el Rodet Elnenc. Realment, l’acadèmic francès que, com a gentilici per referir-se als originaris d’Elna, va empescar-se illibérien, illibérienne, derivat del nom llatí Illiberis deuria ser el més pedant, mestre-tites i set-ciències de tots, que ja és dir; de debò que cap lingüista francès va ser capaç de trobar-ne un altre de no tan rebuscat? Amb Fortel, doncs, Elna ha esdevingut, juntament amb Badalona, Ripoll, Ribesaltes i Perpinyà una de les vergonyes de Catalunya. Ja me’n faig càrrec que l’anterior consistori no la va encertar sempre i que, després de gairebé dinou anys de mandat, la figura de Nicolas Garcia estava més aviat desgastada, però tenir com a primera autoritat municipal una arracada com Steve Fortel s’hauria hagut de mirar d’evitar de totes passades. Suposo, d’altra banda, que la qüestió de poder fer servir el català a les reunions del ple dels regidors, Fortel la deu d’haver liquidada del tot, oi?
Unes deu mil persones s’han adherit ja a una petició presentada en línia exigint la restitució immediata al cinema d’Elna del seu nom anterior. Evidentment a mi no se’m passaria mai pel cap qüestionar la vàlua humana i artística de René Vautier, però no crec que m’hagués adherit a aquesta petició. Es miri com es miri, Vautier només adquireix relleu dins d’un context francès; segurament, doncs, en d’altres localitats de Catalunya com ara Figueres, Puigcerdà, Besalú, Girona o Alcanar no se li hauria acudit a ningú posar el nom de Vautier a cap mena d’espai públic. A Prada, hi ha una Rue de Voltaire que de ben segur no hi seria pas si en el Tractat dels Pirineus el Conflent no hagués quedat a la banda francesa; no nego ni discuteixo pas la importància de Jean Jaurès, més que res perquè si els seus esforços per evitar l’esclat de la I Guerra Mundial haguessin reeixit ara als pobles, viles i ciutats de la Catalunya Nord no hi hauria els tètrics i sinistres monuments als Morts pour la France i no caldria patir cada any la murga del Dia de l’Armistici; ara bé, per alguna raó deurà ser que a Catalunya de tots els pobles que tenen un carrer Jean Jaurès no n’hi ha cap del Principat. Si no es pogués trobar cap destacat resistent antifeixista originari d’Elna mateix, jo proposaria que el cinema es digués Elisabeth Eidenbenz o potser fins i tot Lluís Companys, que no ho pot discutir ningú que lluités contra el feixisme. Certament, Companys no va tenir cap relació amb Elna i amb la Catalunya Nord, igual com René Vautier.
Òbviament, si hom escriu Le maire d'extrême droite d'Elne en France a débaptisé le cinéma René Vautier de sa commune està fent servir un verb —débaptiser— d’origen religiós cristià en comptes d’altres de més laics com ara dénommer. En realitat, a mi només m’importa que en català es diu “El batlle d’extrema dreta d’Elna al Rosselló treu el nom de René Vautier al cinema municipal” i en francès, que ho diguin com vulguin i els sembli que no n’haig de fer res. I per la resta, només queda esperar a veure quina gran festa organitzarà Steve Fortel el proper mes de maig per així celebrar, amb joia i alegria, la massacre que els francesos van perpetrar a Elna el 1285; igual se li acut que el cinema municipal passi a dir-se Cinéma Philippe III le Hardi.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)