Aliot i l’OPLC
A Louis Aliot, el català li fa nosa; ves qui s’ho havia de poder esperar d’un dirigent del Rassemblement National (RN), un partit xovinista que sempre ha fet bandera de l’exaltació patriotera franco-francesa i de la reivindicació de la grandeur, igual com si el crit de Vive la France fos la panacea a tots els problemes polítics i socials,
començant per les greus dificultats de tresoreria de la République, força comparables a les que va trobar-se Lluís XVI el 1789. Us en recordeu d’una vegada que a Nova York Marine Le Pen va fer el ridícul més espantós de la història proferint l’exabrupte que ella no parlava pas anglès perquè era francesa? Doncs Aliot deu considerar que a Perpinyà no s’hi ha de parlar català perquè és una ciutat francesa. Si als francesos normals i corrents ja els sembla que el català és molt —o potser massa— present en la vida social del departament dels Pyrénées-Orientales, Aliot ha decidit posar-hi remei i fer així de Perpinyà una ciutat més del sud de França que, com sabem, és una regió sense suc ni bruc que tant se’n pot dir Occitanie com Midi-Pyrénées o Languedoc-Roussillon.
Tanmateix, per increïble que sembli, el món de Louis Aliot arriba més enllà de l’Hexàgon, tot i que no pas gaire, cal dir-ho. Malgrat la seva tendència natural a la inactivitat, en les darreres eleccions municipals espanyoles, va considerar necessari desplaçar-se fins a Cornellà de Llobregat, una vila de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per participar en un acte de Vox, el partit espanyol homòleg del RN i no va poder estar-se de lamentar-hi que ell també era víctima del catalanisme cosa que, com és lògic, li deuria valdre un calorós aplaudiment per part de la concurrència. Després, l’hem vist a Palma més d’una vegada. I com és lògic, els seus amics espanyols li deurien donar uns molt bons i interessants consells per treure’s de sobre la murga del català per sempre més. Tal com al País Valencià i a les Illes, ho veu —i ho pateix— tothom, l’odi de Vox al català és visceral i agressiu; així com els partits espanyols simplement es limiten a deixar que vagi marcint-se, Vox vol erradicar-lo per la via ràpida sigui com sigui; per això, a mi em semblaria inconcebible l’existència als consistoris de València o de Palma d’una entitat comparable a l’OPLC de Perpinyà. Per tant, la primera recomanació de Vox a Aliot deuria ser deixar de participar en l’OPLC. D’altra banda, com tots sabem —i qui de debò no n’estigui al corrent és que viu a la Lluna— al País Valencià i a les Illes l’estratègia preferida del PP i Vox per lluitar contra el català —perquè es tracta de culminar l’obra del franquisme, un règim feixista que el PP no el vol condemnar i Vox el reivindica descaradament— és intentar fer creure en l’existència d’unes suposades llengua valenciana o llengua balear del tot diferents del català, fins al punt que intentar buscar punts de contacte i similituds entre català, valencià i balear seria com pretendre trobar-ne entre l’hongarès, l’urdú i el suahili; llavors, com que l’existència a Perpinyà d’una llengua pròpia diferent del francès és una cosa que no pot negar-se, ens trobem que Louis Aliot s’inventa un Institut del Rosselló perquè a la Catalunya Nord no s’ha parlat mai en català sinó en rossellonès; així doncs, per exemple, a la Cerdanya a Sallagosa parlen en rossellonès mentre que a Llívia parlen en català. I si, en el seu moment, les negociacions del Tractat dels Pirineus haguessin anat d’una altra manera, llavors el domini lingüístic del rossellonès seria bastant més ampli que no pas ara. Per cert, algú ha sentit cap opinió o comentari sobre la política lingüística de Louis Aliot per part de certs simpatitzants d’Aliança Catalana que, segons diuen, si visquessin a França votarien el RN? Ja ho saben on és Perpinyà, exactament?
D’altra banda, ara que hi som posats, m’agradaria plantejar una qüestió: quin mal ha fet Perpinyà per haver de tenir al capdavant del seu govern municipal un polític condemnat a un any de presó, dos d’inhabilitació i a una multa de 5.000€ després que, arran dels seus tripijocs en la contractació d’assistents de l’antic Front National pagats amb fons del Parlament Europeu, els tribunals francesos l’hagin declarat culpable de malversació de fons públics i de complicitat? La desconsideració de França envers Perpinyà i el conjunt de la Catalunya Nord no és pas una cosa que ens vingui de nou perquè d’ençà de 1659 ha plogut molt, però a mi em sembla que arribar a aquests extrems és fer-ne ja un gra massa. Hi ha coses que ja passen de taca d’oli.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)