Biblioteques ensorrades
M’acabo d’assabentar de la mort de Joan F. López Casasnovas, poeta, polític, professor, lluitador incansable per la nostra llengua, la democràcia i la humanitat.
No tenia setanta anys. Fa menys de tres mesos, moria una altra personalitat illenca, en Pau Gener, als seixanta-tres anys, home de bé i fotògraf insigne. No els coneixia gaire però ens unia l’essencial. Amb en Pau teníem el projecte de fer un llibre plegats amb fotografies seves i versos meus. Amb en Joan F., sempre elegant i delicat, parlàvem de mètrica i retòrica. M’agradava la lleugera punta d’ironia amb què m’escoltava entrar en detalls insignificants que rebia sempre amb benevolència.
Aquests dos menorquins eren biblioteques vives. De llibres, paraules, converses, actes, fotos, vídeos. En cercles i entitats, prolongaven l’entusiasme de la joventut que els havia vist actors de la renaixement cultural en els últims anys i després de la mort del dictador. Forts d’aquest coneixement de la vida a peu de carrer, i sense cap presumpció o prepotència, incitaven les joves generacions a no vendre’s per un plat de llenties.
Aquestes biblioteques s’han ensorrat. En aparença. Amb una picada d’ullet podríem tornar al lema del maig del 68: sous les pavés la plage (sota les llambordes, la platja).
Biblioteques ensorrades
Pensant en Pau i Joan F.
M'agrada passejar lentament per la platja,
sentir com s'enfonsen els meus peus nus
dins la sorra seca o molla. Sorra silent.Unitat groguenca, feta de bocins, retalls
de vides passades: roques, petxines, closca
de qualque cranc agosarat, abandonant la marserena. Però m'agrada encara més passejar-me
per l'ample passeig dels coneguts estirats.
Sencers tots, amb llur somriure, llur veullur saviesa. Biblioteca ensorrada de cop,
i que, maldestrament, avui, amb plors als dits,
m'esforço en aixecar, davant dels vostres ulls.
Autor text: Michel Bourret Guasteví
autor fotografia: Josep Bagur Gomila
Comentaris (0)