En vigílies de Santa Marianne
Com cada any per aquestes dates, s’acosta el dia de Santa Marianne, patrona dels caps hexagonals.
No sé pas si en cap municipi català els elegits continuaran fent la comèdia de treure la imatge de la Marianne en processó i guarnir tot el poble amb la sinistra ensenya tricolor blava, blanca i vermella. De totes formes, m’estimo més no fer-me il·lusions, sobretot després dels darrers resultats electorals, com sabem, molt favorables als defensors que la solució a tots els problemes és una dosi extra de nacionalisme franco-francès xovinista amanit amb populisme demagog i enyorança de la grandeur.
De totes formes, com que el 14 de juliol és dia festiu, pensem què hi podem celebrar. En primer lloc que la province du Roussillon, instituïda després del Tractat dels Pirineus, va ser substituïda per l’actual departament dels Pyrénées Orientales, cosa que va significar la desaparició de les lleis i constitucions catalanes, respectades el 1659. La creació dels departaments, decretada per l’Assemblea Nacional el 1790, pot comparar-se, doncs, als decrets de Nova Planta de Felip V per al Principat i els altres regnes de l’antiga Corona d’Aragó. Precisament, el 1789 si una cosa volien les elits catalanes era afirmar la personalitat jurídica del Rosselló respecte de França sobre la base que la relació entre les dues parts era contractual. Que postís i ortopèdic que deuria quedar el nom Pyrénées Orientales durant totes les dècades que van passar fins que l’escola laica, obligatòria, gratuïta i hexagonal de Jules Ferry es va encarregar de difondre’l i normalitzar-lo; segur que a Perpinyà la majoria de la gent no deuria tenir ni idea de què volia dir aquell nom i a què es referia. També es pot celebrar la clausura, el 1793, de la Universitat de Perpinyà, creada el 1350 perquè els cònsols de Perpinyà i el bisbe d’Elna demanaren al rei Pere el Cerimoniós l’obertura d’un estudi general a la capital dels Comtats de Rosselló i Cerdanya perquè l’any anterior la ciutat de Montpeller havia passat a domini dels reis de França. Curiosament, d’aquesta universitat no se li va acudir a ningú dir-ne Via Domitia. Evidentment, no ens oblidem pas de l’informe que l’Abbé Grégoire va adreçar a la Convenció Nacional titulat molt significativament Rapport sur la nécessité et les moyens d'anéantir les patois et d'universaliser l'usage de la langue française. Oi que si pogués passejar-se avui dia per Perpinyà o per qualsevol altre lloc de la Catalunya Nord l’Abbé Grégoire tindria motius de sobres per sentir-se content i feliç perquè s’hauria aconseguit allò que ara fa dos-cents anys semblava impossible? Que n’eren d’il·lusos els que es pensaven que le patois catalan podria mantenir-se resistint els embats de la langue française fins a la fi dels temps. Ben mirat, però, en aquells temps no tot va ser negatiu. El 1793, quan es va tractar de reclutar catalans per lluitar en la guerra de França contra Espanya, la deserció i la insubmissió van ser massives. Quina mena d’aberració, doncs, va passar durant el segle xix perquè, el 1914, en esclatar la I Guerra Mundial, tothom, excepte alguns casos puntuals no gaire significatius, obeís sense protestar l’ordre d’anar a allistar-se per lluitar en l’exèrcit francès? Molt em temo que la resposta la trobarem en la perversa escola de Jules Ferry. D’altra banda, sempre és bo recordar que, per més greu que li pugui saber a Francis Daspe, l’home de Mélenchon a la Catalunya Nord —o potser hauria de dir als Pyrénées Orientales?—, quan els exèrcits espanyols del general Ricardos entraren a la zona francesa de Catalunya, a gairebé tot arreu se’l va rebre com un llibertador, senyal, doncs, que la gent havia entès què volia dir a la pràctica tot allò de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
En fi, doncs, com que enguany el dia de Santa Marianne s’escau en dijous, aprofiteu per fer pont perquè segur que a la platja, a la muntanya o on sigui estareu millor que sentint les bajanades dels elegits locals o veient l’espectacle que a París organitzarà Emmanuel Macron però ja no Jean Castex.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)