El 1977, totes les persones vinculades als aparells de l’estat espanyol i tots els sectors polítics —excepte, com és natural, els quatre caps calents de l’extrema dreta irredempta que acabarien aplegant-se en la Fuerza Nueva de Blas Piñar— comprenien, més que res perquè era de sentit comú, que si es volia dotar d’una mínima credibilitat el procés de transició democràtica aleshores iniciat i d’un sòlid fonament el nou sistema constitucional que es pretenia instaurar després de la fi del franquisme no quedava més remei que concedir no pas un el perdó —indult— sinó l’oblit penal —amnistia— a tots els presos de l’oposició antifranquista,
En aquests temps que corren en què és molt possible veure d’ací poques setmanes Jordan Bardella instal·lat al Palau de Matignon com a pas previ a l’arribada a l’Elisi de Marine Le Pen quan acabi la presidència d’Emmanuel Macron,
Unes 1.500 persones segons la prefectura o bé unes 2.000 segons les entitats convocants —com sempre, ací hi ha algú que no sap comptar— van sortir diumenge passat a Perpinyà a manifestar-se contra l’extrema dreta
Des de la meva simpatia amb el Col·lectiu Primer d’Octubre, que es defineix com un grup de militants d’ERC sensibilitzats pel mandat de l’1 d'octubre vull mostrar una proposta d’actuació del partit per a després del congrés extraordinari a celebrar el proper 30 de novembre.
La gent que visqui a la segona circumscripció pot estalviar-se la feina de llegir aquesta crònica perquè la candidata del Rassemblement national (RN) Anaïs Sabatini hi ha sortit elegida diputada en primera volta després d’haver obtingut el 54’98% dels vots emesos.
El 23 de desembre de 1976, la policia va detenir a Madrid Santiago Carrillo, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), però tancat a la presó —la de Carabanchel— s’hi va estar tot just una setmana perquè el dia 30 el van deixar en llibertat.
Si no hi ha cap sorpresa ni contratemps de darrera hora, el proper president de la Generalitat de Catalunya serà Salvador Illa, qui, pel seu tarannà i actituds, dóna una imatge tan grisa que a la televisió surt en blanc i negre.
El mapa del resultat de la primera volta de les eleccions generals indicà clarament l’existència de dues Frances no sols diferents sinó contraposades i tot:
No estan gens justificats l’estupor i la sorpresa motivats per la decisió, presa el passat 25 d’abril pel rei Felip VI d’Espanya, de distingir amb el títol de “Reyal” l’autodenominada Acadèmi de Sa Llengo Baléà, una entitat —o potser, més aviat, un enze— existent des de desembre de 1992.
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
