CRONOLOGIA 249 ( 4 de juliol)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
dijous 27 de juny
- un agent dels Mossos d’Esquadra que va resultar ferit en una concentració independentista per commemorar el tercer aniversari de l’1-O recorrerà davant del Tribunal Suprem l’amnistia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha aplicat al manifestant que el va envestir -anant vestit de paisà- el 2020. L’agent interposarà un recurs de cassació davant el Suprem perquè revoqui la decisió del TSJC, que dimarts va amnistiar tres veïns de Granollers que van ser condemnats a tres anys de presó pels disturbis en el tercer aniversari de l’1-O.
dilluns 1 de juliol
- el Tribunal Suprem espanyol emet dues interlocutòries en què declara no amnistiable el delicte de malversació, i doncs deixa fora de l’àmbit d’aplicació de la llei el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. El TS també manté les ordres de detenció a l’Estat contra Puigdemont, Comín i Puig, l’aixeca contra Marta Rovira i no arxiva la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa fins al 2030 i 2031. A més, també ha acordat promoure una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el delicte de desobediència pel que havien estat condemnats els últims quatre.
- es fan públics uns audios en els que el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona i instructor de l’anomenada operació Vólkhov sobre una suposada trama russa de suport a l’independentisme català, es vanta d’haver maniobrat per aturar la llei d’amnistia i, de retruc, fer mal al govern espanyol. El primer dels àudios fou enregistrat el 31 de gener, l’endemà de la votació fallida de la llei d’amnistia al congrés espanyol. Aleshores, el PSOE es va negar a incloure al text de la llei unes esmenes de Junts que pretenien d’incloure més protecció contra els delictes de terrorisme i de traïció, precisament per moviments amenaçadors com el d’Aguirre, que havia acusat Carles Puigdemont de traïció. Com que el PSOE no va voler acceptar les esmenes, Junts va votar contra la llei, que va haver de tornar a la Comissió de Justícia i se’n va endarrerir la tramitació
- l’ex-diputat de la CUP al parlament, Pau Juvillà, anuncia que ha presentat les al·legacions pertinents per excloure’s de la llei d’amnistia. Juvillà ha fet aquest pas per presentar una demanda contra el “regne d’Espanya” davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg en considerar que s’ha produït una “vulneració evident dels drets humans, polítics i de llibertat d’expressió en el meu cas i en molts d’altres”. “Ho fem perquè entenem que és molt important que Estrasburg es pronunciï i determini aquesta vulneració evident dels drets de llibertat i d’expressió política. Volem que sentenciï contra Espanya i s’estableixi un precedent”, ha exposat en una compareixença de premsa davant dels jutjats de Lleida.
dimarts 2 de juliol
- el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, amnistia els 46 policies espanyols que estaven investigats per agredir i lesionar desenes de votants durant el referèndum de l’1-O. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, n’ha extingit la responsabilitat penal perquè considera que aquestes agressions són emparades per la llei d’amnistia, que recull les accions policíaques que no constitueixin tortures o tractes degradants i que no hagin superat un llindar mínim de gravetat. “Les actuacions investigades van ser de durada individual escassa, emmarcades en un objectiu policíac definit, i no van continuar quan es va aconseguir”, diu la resolució. “Cap fet no va superar la gravetat necessària per a ser exclòs”, afegeix. Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) recorreran contra la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, al·legarant que la brutalitat policíaca contra ciutadans contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.
- el president de la Caixa de Solidaritat, Josep Cruanyes, explica que es van destinar més de 230.000 euros a ajudar represaliats independentistes el 2023. 135 persones es van beneficiar del suport econòmic que ofereix l'entitat per defensar-se de la justícia espanyola, una desena més respecte al 2022, també van augmentar els recursos als damnificats. Durant l'any 2023 la Caixa de Solidaritat va aportar la quantitat global de 234.801,94 euros, gairebé 100.000 euros més que el 2022, un increment que respon "a la repressió que l'estat espanyol vol imposar des dels tribunals a cop de sentència", apunta l'entitat en un comunicat. D’aquests diners, 88.533,95 euros van ser per a defenses; 124.511,29 euros es van destinar a fiances de responsabilitat civil, i 21.436,70 euros per a sancions imposades.
dimecres 3 de juliol
- la fiscalia demana al Tribunal Suprem espanyol que amnistiï els ex-membres de la mesa del parlament Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, jutjats i absolts del delicte de desobediència per haver admès a tràmit propostes de resolució a favor de la independència de Catalunya i contra la monarquia. Tots quatre van ser absolts el 2022 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , però la fiscalia va presentar recurs al Suprem perquè es repetís el judici. A l’espera de la deliberació del tribunal sobre el recurs, ara la fiscalia ha demanat l’amnistia.
Berenguer Ballester
Recordem que
- el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2441 dies
- Marta Rovira és a l'exili des de 2298 dies
Comentaris (0)