cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Iniciativa per la Independència

Des de la meva simpatia amb el Col·lectiu Primer d’Octubre, que es defineix com un grup de militants d’ERC sensibilitzats pel mandat de l’1 d'octubre vull mostrar una proposta d’actuació del partit per a després del congrés extraordinari a celebrar el proper 30 de novembre.

Evidentment, parteixo de la base que els retrocessos electorals d’ERC en les darreres eleccions —les municipals i les generals espanyoles de l’any passat i les darreres eleccions autonòmiques catalanes— són la conseqüència lògica i inevitable de la deriva neoautonomista del partit. Segons Oriol Junqueras, abans d’intentar implantar la República Catalana, calia “eixamplar la base”, i, seguint aquesta consigna, tota l’actual direcció d’ERC va renunciar a intentar aconseguir la independència i va concentrar-se en la gestió i l’administració de la Generalitat de Catalunya que, com sabem —o, si més no, hauríem de saber— és una institució autonòmica espanyola, mentre que, perquè no fos dit, el govern de Pere Aragonès jugava a deixar-se entabanar amb una pretesa taula de diàleg amb l’executiu de Pedro Sánchez que es veia d’una hora lluny que no havia de servir per a res de res. A partir d’ací, en les darreres eleccions, molta gent considerà votar ERC un vot en contra de la independència i a favor de consolidar la línia neoautonomista en què el partit republicà semblava voler situar-se en l’espai que, en temps de Jordi Pujol, havia ocupat CiU. El Partit Nacionalista Català (PNC) que en el seu moment va impulsar Marta Pascal va fracassar estrepitosament a les urnes però, a la pràctica, ERC feia la mateixa política que hauria fet el PNC si al Parlament de Catalunya hagués disposat de majoria suficient per governar de tal manera que si al capdavant de la Generalitat haguessin substituït Pere Aragonès per Marta Pascal no hauria notat ningú la diferència. Com és que la patacada electoral d’ERC ha estat bastant més forta que la de Junts? Doncs, perquè ERC era força més neoautonomista que Junts; per això, si la línia d’actuació de Junts era dolenta, la d’ERC era pitjor encara; al capdavall, per alguna raó deurà ser que a Espanya es percebi com a enemic públic número 1 Carles Puigdemont i no pas Oriol Junqueras ni tampoc Marta Rovira o Pere Aragonès. Com és lògic, la renovació d’ERC passa per la dimissió de tota l’actual junta directiva, Oriol Junqueras inclòs, i ací no s’hi val a intentar fer cap mena de revolució lampedusiana on tot canvia perquè res no canviï simplement substituint la gent més cremada per altres de la mateixa corda que, en aquests darrers anys, s’hagin mantingut en un segon pla i, per això, com que la gent no els coneix no estan tan desacreditats. Si parlem de propostes a curt termini, defenso que si Salvador Illa no se’n surt negociant la seva investidura amb la resta de forces espanyolistes —PP i Vox— es vagi a repetició d’eleccions; me’n faig càrrec però que la gent que, almenys fins al proper congrés, controla encara ERC pot considerar com a mal menor sigui més millor negociar un tripartit amb els Illa i Comuns que no pas anar a noves eleccions perquè així tindran segura la poltrona uns quants anys més.

Les picabaralles contínues entre Junts i ERC, que tantes idees han donat als guionistes del Polònia per escriure els seus gags, a mi m’han fet venir ganes d’agafar-los tots plegats, els uns i els altres, i fer-los assistir a un cinefòrum del film dels Monty Python La vida d’en Brian parant una especial atenció a l’escena on els militants del Front Judaic Popular s’esbatussen amb els del Moviment Popular de Judea davant de la mirada atònita dels legionaris romans que al final acaben capturant-los a tots. En realitat, l’animadversió entre ERC i Junts té un origen molt senzill: es tracta de dos venedors que volen vendre el mateix producte a un mateix tipus de client. Les diferències ideològiques entre aquestes dues formacions són purament de matís; segur, doncs, que els uns poden assumir sense problemes la majoria dels plantejaments dels altres. I d’ací ve la meva proposta. Al proper congrés ERC hauria d’impulsar la creació d’una nova plataforma o formació dins de la qual s’hi hauria de congelar igual com, ara fa unes dècades, el PSUC va congelar-se dins d’Iniciativa per Catalunya; per això, aquesta formació l’anomeno Iniciativa per la Independència; ja ho sé que a la pràctica aquest nom no fóra pas operatiu i, fins i tot, és possible que, per raons legals, no es pugui fer servir, però deixo als que impulsin aquest projecte la tasca de trobar-hi un nom adient. Dins d’Iniciativa per la Independència, haurien de tenir-hi cabuda tots els partits, moviments o persones independentistes amb l’única exclusió dels que defensin idees xenòfobes o racistes d’extrema dreta, és a dir, caldria aconseguir que dins d’Iniciativa s’hi congelessin tant ERC com Junts i la CUP. Que el líder d’Iniciativa resulta ser Carles Puigdemont o una altra persona aliena a ERC? No passa res, això no és cap problema. Naturalment, igual com ERC hauria d’alliberar-se del llast neoautonomista, Junts hauria d’esporgar-se dels convergents que encara hi quedin i la CUP també d’alguns de les seves companyes i companys. Com s’hauria d’organitzar Iniciativa per la Independència? Doncs seguint el model organitzatiu d’Iniciativa per Catalunya.

I quina hauria de ser la línia d’actuació d’Iniciativa per la Independència? Doncs si al Parlament de Catalunya no es disposa de majoria, fer d’oposició i si es disposa de majoria absoluta, proclamar immediatament la independència, sabent i deixant clar a la gent que la independència no serà pas cap mena revolució dels somriures sinó que per defensar la novella República Catalana, els militants de base hauran de sortir al carrer a entomar els cops de porra i les pilotes de goma de la policia espanyola i dels Mossos d’Esquadra mentre que els dirigents s’exposaran a anar a la presó o a haver de fugir a l’exili si al final les coses van malament. O és que ara fa gairebé cinquanta anys, per aconseguir la Llibertat, l’Amnistia i l’Estatut d’Autonomia no calia sortir a córrer davant dels grisos?

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal