Hora solidària

CRONOLOGIA 246 ( 13 de juny)

13 Juny 2024

Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:

dijous 6 de juny

• l’Audiència de Barcelona rebutja l’arxivament de la causa contra l’exconseller del govern d’Artur Mas, Francesc Homs, per diverses subvencions i contractes de l’any 2012 en el marc de la projecció internacional de Catalunya. La Fiscalia va recórrer la decisió d’arxivar el cas de la titular del jutjat 18 de Barcelona i ara l’Audiència ordena a la magistrada tancar la causa i iniciar els tràmits per enviar l’exconseller a judici.

• ERC comptabilitzarà els vots dels tres diputats exiliats a la sessió constitutiva del Parlament de dilluns. En serà partidària de fer-ho malgrat que el Tribunal Constitucional n’ha inhabilitat ja el de Lluís Puig de tota la passada legislatura. Així ho exposa ERC en un comunicat, després de la decisió del TC d’estimar el recurs interposat pel grup del PSC-Units en contra dels acords de l’última Mesa del Parlament que va permetre el vot telemàtic de l’exconseller Lluís Puig.

divendres 7 de juny

• el candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, diu que els vots de Carles Puigdemont i Lluís Puig (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC), que demanarien de votar de manera telemàtica o delegada, es comptaran, malgrat la sentència del TC espanyol que va anul·lar el vot telemàtic. La mesa d’edat és presidida per Agustí Colomines, de Junts, i l’integren les dues diputades més joves de la cambra, Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox). Com a tal, disposa de majoria independentista.

• el batlle d’Òrrius (Maresme), Xavier Masgrau, es nega a retirar una estelada, uns quants llaços grocs i una fotografia del president Carles Puigdemont de la sala de plens tal com li ha demanat la Junta Electoral de Zona de Mataró, que depèn de la JEC. Masgrau considera que no fan res d’il·legal i que la reclamació de la JEC és una restricció de la llibertat d’expressió. “El més fàcil seria dir que sí, el que diguin ells. Però considero que això és un problema de dignitat, la dignitat de la gent, del poble, la gent que ens ha votat”.

• dos dels investigats de Tsunami Democràtic, els empresaris Oriol Soler i Josep Campajó, demanen al jutge espanyol Manuel García-Castellón que els faciliti tota la informació que la Guàrdia Civil va sostreure dels seus ordinadors i mòbils per tal de comprovar la seva legalitat. I és que amb extraccions digitals parcials, la Guàrdia Civil ha construït informes i el relat per acusar-los del delicte de terrorisme, per haver impulsat manifestacions. Recentment, ho va reclamar Ruben Wagensberg a la magistrada del Tribunal Suprem que l’investiga per Tsunami.

• el govern francès anuncia la reobertura del coll de Banyuls i tres passos fronterers més, el coll de Manrella, la ruta de la Vinyola i el camí d’Aja, situats entre l’Alt Empordà i la Cerdanya, “Les quatre carreteres es reobriran molt aviat, tan bon punt es puguin fer les operacions de retirada dels obstacles físics col·locats a les vies”. Diversos col·lectius catalans havien convocat protestes aquests darrers mesos per reclamar la reobertura dels passos. Al coll de Banyuls s’havien fet mitja dotzena d’accions, com ara la retirada simbòlica de les pedres de grans dimensions que barraven el pas, amb l’ajuda d’una excavadora.
  Aquestes quatre carreteres eren tallades d’ençà del gener del 2021 per, segons el govern francès, “combatre la immigració il·legal i l’amenaça terrorista”.

diumenge 9 de juny

• -el CDR de Vic organitza com cada diumenge la mobilització Ponts per la Independència : a Orís a la C17, a Gurb a la C25 i a Malla a la C17. « PERSISTIM i PERSEVEREM en la lluita per la LLIBERTAT i la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA »

dimarts 11 de juny

• El Butlletí Oficial de l’Estat espanyol publica la llei d’amnistia que entra en vigor avui mateix. El rei Felip VI va signar la llei aquest mateix dilluns, en un tràmit que és protocol·lari. La llei d'amnistia, de 18 pàgines i amb el nom de Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, es va aprovar al Congrés dels Diputats definitivament el dia 30 de maig. De manera que se n’han de començar a desplegar els efectes a partir d’ara mateix, però això depèn dels jutges, de tots aquells que tenen entre mans alguna de les causes que afecten els beneficiaris de l’amnistia (1.616, segons les dades recollides per Òmnium). A partir d'ara, els jutges tenen dos mesos de marge per aplicar la norma als procediments que tenen oberts. Però no serà un procediment ràpid perquè poden plantejar dubtes al Tribunal Constitucional o fins i tot al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, uns tràmits que triguen mesos a resoldre's.
• dos dels fiscals del Tribunal Suprem espanyol que van participar en el judici contra el procés, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, s’han mantingut ferms avui davant el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, en la negativa a amnistiar la malversació atribuïda a l’1-O i per la qual es persegueixen Carles Puigdemont i Toni Comín i van ser condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Insisteixen a dir que aquesta malversació tenia un propòsit d’enriquiment personal i de benefici patrimonial i que, per tant, hauria de quedar exclosa de l’amnistia.

• el jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, dona cinc dies hàbils a les acusacions, la fiscalia i les defenses perquè prenguin posició sobre l’aplicació de la llei a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, perseguits pels delictes de malversació agreujada i desobediència. Així mateix, en una providència, el magistrat assegura que les ordres espanyoles de detenció continuen vigents i, per això, ha ordenat que s’informi la policia espanyola i la Guàrdia Civil que “han de procedir al seu compliment, mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”. És a dir, que a partir d’ara si qualsevol dels polítics perseguits entrés a l’estat espanyol hauria de ser detingut.
• el Tribunal de Comptes espanyol declarat la guerra a l’amnistia poques hores després d’entrar en vigor. La consellera del departament segon de la secció d’enjudiciament, Elena Hernáez, ha donat deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la necessitat de presentar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que posen en dubte el cos fonamental de l’amnistia.
• el jutge instructor del cas Tsunami Democràtic a l’Audiència espanyola, Manuel García Castellón, dona deu dies a les parts perquè informin sobre l’aplicació de la norma als investigats: Josep Lluís Alay, Josep Campmajó, Marta Molina, Marta Rovira, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Nicola Flavio Guilio.
• el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mou fitxa per a la possible aplicació de l’amnistia a la causa pendent de judici contra la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga; el dirigent d’ERC al parlament i ex-secretari de Vice-presidència, Josep Maria Jové; i el president del Port de Barcelona i ex-secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, per presumpta desobediència en els preparatius de l’1-O. El mateix dia que ha entrat en vigor la llei, ha donat a les parts deu dies perquè presentin al·legacions sobre l’arxivament de la causa per l’amnistia.

• Alerta Solidària insta a amnistiar de seguida vint casos estratègics relacionats amb el procés, una vegada la llei d’amnistia ha estat publicada al BOE i ha entrat en vigor. “Els pròxims dies s’aniran succeint entrades d’escrits sol·licitant l’amnistia per a molts altres casos, però de moment hem centrat l’interès en vint casos que considerem que podran dibuixar-nos un mapa clar de l’orientació de la fiscalia i de les reaccions de la judicatura”, han dit en un comunicat.

• les defenses jurídiques d’ERC han començat a entrar tots els escrits demanant que s’apliqui la llei d’amnistia per tancar les trenta-set causes que afecten dirigents del partit. Entre la quarantena de dirigents republicans que esperen de ser amnistiats, hi ha noms com el de la secretària general d’ERC, Marta Rovira –exiliada a Suïssa, i ara amb funcions de presidenta, després de la dimissió ahir d’Oriol Junqueras–, Ruben Wagensberg –també exiliat a Suïssa–, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Natàlia Garriga, Marta Molina, Junqueras mateix, Raül Romeva i Dolors Bassa, entre més.

• la Generalitat fa el primer pas per retornar les multes que va posar durant els anys del procés. El Departament d'Interior amnistiarà d'ofici totes les persones que van ser sancionades i aquest dijous obrirà un formulari perquè els afectats puguin reclamar l'import que van haver de pagar.
  Entre avui i demà, la conselleria publicarà una resolució d'ofici per anul·lar tots aquells expedients vinculats amb el procés independentista que va obrir en base a la llei mordassa.

dimecres 12 de juny

• l’associació Àgora Judicial, integrada majoritàriament per jutges catalans, denuncia una actitud impròpia d’alguns magistrats i fiscals contra la llei amnistia i ha reclamat al poder judicial espanyol que torni al terreny de la legalitat i la separació de poders i sigui imparcial a l’hora d’aplicar-la.
  En un comunicat difós a X, el col·lectiu es proclama compromès amb la legitimitat democràtica del poder judicial i adverteix que la llei d’amnistia s’ha de complir obligatòriament. “El sol fet que l’opinió pública dubti de si els jutges l’aplicaran és un símptoma clar del dèficit democràtic que plana sobre l’estat espanyol”, diuen.

• les defenses dels quatre encausats pel tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l'1-O entren un escrit al Jutjat Penal Núm. 2 sol·licitant l'arxivament de la causa per la llei d'amnistia. Els processats estan pendents de judici i s'enfronten a penes de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus.

• la defensa de Carla Costa, l'única persona jutjada per la protesta durant la qual centenars de persones van tallar les vies del tren i el TAV el dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els polítics independentistes, demana l'amnistia. El Jutjat Penal Núm. 5 de Girona va condemnar Costa a 1 any de presó.

Berenguer Ballester

Recordem que

• el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2420 dies
• Marta Rovira és a l'exili des de 2277 dies