Hora solidària

CRONOLOGIA 248 ( 27 de juny)

27 Juny 2024

Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:

divendres 21 de juny

• el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, obre una nova peça per poder investigar els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, pels delictes de malversació i traïció en la suposada trama russa, per tal d'intentar esquivar llei d'amnistia del procés i l'ordre que va donar-li l'Audiència de Barcelona perquè aturés tota investigació. En la resolució, difosa aquest divendres, imputa a 13 persones, entre els quals l'advocat del president a l'exili, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, ja investigat en el cas Volhov. El delicte de traïció està exclòs de l'amnistia si es demostra un real atac estranger contra l'Estat espanyol.

dimarts 25 de juny

• el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amnistia l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnats el setembre de l’any passat a quatre anys i mig de presó i a nou d’inhabilitació pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol l’hi havia denegat. Són els primers amnistiats des que la llei va entrar en vigor l’11 de juny.

• Oleksandr S., de vint-i-set anys i d’Arenys de Mar ha estat amnistiat. Fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a set anys i mig de presó per les protestes contra la sentència contra el procés a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, i això va suposar que aquesta fos la condemna més alta per les protestes post-sentència. També ha estat amnistiat Francesc Colomines, que va ser condemnat a un any de presó per lesions lleus. Tots dos eren acusats d’haver encapçalat els disturbis a la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre de 2019 i d’haver causat lesions a agents de la policia espanyola amb el llançament d’objectes com ara pedres, llambordes i, fins i tot, pirotècnia.

• Víctor Verdejo és el primer activista de les protestes post-sentència del procés que ha estat amnistiat. Verdejo fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a tres anys de presó i una multa de gairebé deu mil euros per atemptat contra els agents de l’autoritat, amb instrument perillós, segons la sentència.
  Fou durant les protestes al Camp Nou de desembre el 2019 en la mobilització del Tsunami Democràtic.

• El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amnistia els tres independentistes de Granollers que van ser condemnats a tres anys de presó per participar en una manifestació pel tercer aniversari de l’1-O. Segons la sentència, els joves van tirar pedres a una furgoneta dels Mossos d’Esquadra. A més, a un dels joves li van imposar mig any més de presó per haver envestit un agent.

• amnistiats els Sis del 30G ( 30 de gener de 2018) condemnats per la mobilització al Parlament durant la investidura fallida del president Carles Puigdemont.
  Cinc d'ells havien estat condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó i l'altre era pendent de judici

dimecres 26 de juny

• l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa respon al president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, Manuel Marchena, que no vol que l’amnistiïn. En un escrit que ha presentat avui mateix afirma que els fets pels quals se’l va jutjar a TSJC i se’l va absoldre (la tramitació de resolucions per l’autodeterminació i contra Felipe VI) no poden ser considerats cap delicte, perquè són protegits per la inviolabilitat parlamentària. Com que aquella sentència absolutòria no reconeixia aquesta vulneració d’un dret fonamental, tant Costa com l’ex-secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós van recórrer-la. I tots dos han respost a Marchena que no volen ser amnistiats, sinó arribar fins al final d’aquest litigi.

dijous 27 de juny

• la fiscalia de l’Audiència espanyola demana l’amnistia per als dotze acusats de l’operació Judes, acusats de terrorisme i tinença i fabricació d’explosius, diu que cal parlar de fets, no de suposicions, i que els fets són amnistiables. L’operació de la Guàrdia Civil contra els CDR va portar la ràtzia de detencions el 23 de setembre de 2019, just tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés. Tots els implicats s’enfronten a penes de fins a 27 anys de presó.

• la Fiscalia demana l’amnistia pels líders d’ERC, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera de Cultura Natàlia Garriga. Tots tres estaven processats i pendents de judici oral per la seva participació en el referèndum del Primer d’Octubre. En el cas de Jové, per prevaricació, malversació i desobediència. En el cas de Salvadó, per desobediència i prevaricació i en el cas de Garriga, per desobediència.

Berenguer Ballester

Recordem que

• el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2434 dies
• Marta Rovira és a l'exili des de 2291 dies