Aliot a Cornellà
Diumenge passat al matí, Louis Aliot va estar a Cornellà, però no pas a Cornellà de Conflent ni del Bercol ni de la Ribera sinó a Cornellà de Llobregat.
En aquesta població del Baix Llobregat, una de les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el batlle de Perpinyà era una de les personalitats convidades a l’acte de campanya per a les properes eleccions sud-catalanes del 12 de maig que hi celebrava Vox, un partit espanyol, com sabem, amb moltes afinitats ideològiques amb Rassemblement national i també amb Reconquête.
A Cornellà de Llobregat, Santiago Abascal, el màxim dirigent de Vox —la versió espanyola, doncs, de Marine Le Pen o d’Éric Zemmour— va manifestar-se disposat “a denunciar els intents d’ingerència del separatisme a França amb aquests somnis annexionistes i imperialistes. No sols volen trencar la convivència entre Catalunya i la resta d’Espanya, sinó també molestar França amb somieigs falsaris”. Lògicament, les respostes que la directiva del PSC va donar ara fa unes setmanes a la proposta de Carles Puigdemont de celebrar un debat electoral amb Salvador Illa a la Catalunya Nord demostren que la negació total del fet nord-català no és pas un patrimoni exclusiu del nacionalisme espanyol radical i estripat d’extrema dreta. De les paraules d’Abascal, deduïm, com és natural, que un nord-català —és a dir, un ciutadà francès establert al departament dels Pyrénées Orientales— que manifesti idees catalanistes és algú que està ingerint a França, com aquell que pretén ficar cullerada en els problemes que el veí té a casa seva. D’altra banda, així com França o el Regne Unit han començat a fer autocrítica del seu passat colonial, a Espanya els ultradretans no són pas els únics a estar la mar de cofois del record d’aquell imperi espanyol on el sol no es ponia mai, fins al punt de no dir-ho explícitament però si donar a entendre que els pobles d’Amèrica encara haurien de donar gràcies als espanyols per haver-los colonitzat; per això, sentir un espanyol parlar d’imperialisme més aviat fa riure. Quant a annexionisme, n’hi ha prou pronunciant davant d’un espanyol —no necessàriament simpatitzant de Vox— la paraula Gibraltar; en realitat, però, en proporció, hi ha molts més catalanistes a la Catalunya Nord que no pas espanyolistes a Gibraltar, més que res perquè no hi ha absolutament cap gibraltareny que vulgui ser espanyol; queda clar, doncs, qui és que somia truites i fa volar coloms abstret en el seu món de fantasia; vull recordar, a més, que Javier Ortega Smith, un dels dirigents de Vox, està en ordre de recerca i captura a Gibraltar per uns actes de vandalisme que hi va cometre. Vist com les engalten les institucions de govern controlades per Vox, com ara els governs autonòmics del País Valencià i de les Illes, trencar allò que aquest partit d’ultradreta entén per convivència ho considero una mena de deure cívic. Reivindicar la Catalunya Nord com a part de Catalunya molesta França? Doncs me n’alegro molt perquè, amb la seva persecució implacable del català, França ha mostrat com n’és d’odiosa; per això, conèixer la Catalunya Nord és el millor vaccí que pugui existir contra la francofília, una malaltia infecciosa per desgràcia molt estesa a la zona espanyola de Catalunya. Ignacio Garriga, el cap de Vox al Principat, va manifestar enyorança pels bons temps en què a Barcelona hom podia anar a veure corrides de toros a la plaça Monumental; dissortadament, encara no m’ha arribat pas la notícia que la plaça de toros de Ceret hagi tancat ni tampoc que s’hi hagi retirat de la via pública l’infame monument al torero, tan bé que hi quedaria al seu lloc un monument a Picasso o a qualsevol dels artistes amb obra exposada al Museu d’Art de Ceret.
Amb tot aquest panorama, no cal seu gaire perspicaç per adonar-se que a l’acte de Cornellà de Llobregat, on, com és obvi, feia el paper de representant de les víctimes franceses del separatisme català, Louis Aliot s’hi deuria trobar com a casa i en molt bona companyia, just al contrari de com li passaria en si acudís a un acte del Casal del Conflent, de la Bressola, d’Aplec o als estudis de Ràdio Arrels, per citar només uns quants exemples. D’altra banda, l’anticatalanisme militant d’Aliot només es pot comparar al de Vox i a la inversa; valgui com a exemple que les seves cartes de propaganda electoral, Vox les escriu exclusivament en castellà. Ben mirat, però, la presència d’Aliot a Cornellà de Llobregat i la visita a Mallorca que va fer ara fa unes setmanes demostren que situar el límit septentrional de Catalunya a Salses i al massís de les Corberes i parlar de Països Catalans no és pas viure d’il·lusions.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)