Sobre la Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà
No estan gens justificats l’estupor i la sorpresa motivats per la decisió, presa el passat 25 d’abril pel rei Felip VI d’Espanya, de distingir amb el títol de “Reyal” l’autodenominada Acadèmi de Sa Llengo Baléà, una entitat —o potser, més aviat, un enze— existent des de desembre de 1992.
El 1991, Joan Carles I va concedir el títol de Reial a l’Acadèmia de Cultura Valenciana, una entitat —o també un enze— blavera defensora que el valencià és una llengua diferent del català; el 2015, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) va celebrar el seu centenari i Felip VI no va tenir cap problema per acceptar la presidència d’honor de l’acte. Si de debò va passar-se anys i panys preparant-se intensament per conèixer la realitat dels territoris que formen part del que havia d’acabar sent el seu regne, llavors, per això sol, Felip VI hauria de saber perfectament que la idea d’una llengua balear o d’una llengua valenciana és un despropòsit només comparable al de postular l’existència d’una llengua andalusa o d’una llengua murciana; d’altra banda, si la seva filla i hereva, la princesa Elionor, ha aconseguit aprendre a parlar un català força correcte, ella mateixa hauria pogut avisar al seu pare que no es fiqués de peus a la galleda tal com s’hi ha ficat. Per tant o bé Felip VI no sap per quin mar navega o bé amb tal d’anar contra el català ja li està bé qualsevol cosa per aberrant que sigui i si d’aquestes dues possibles explicacions l’una és dolenta, l’altra és encara pitjor. Hi ha, però, un detall força més preocupant encara; un veí de Sóller va enviar un correu electrònic a la Casa Reial demanant com s’havia pogut cometre una atzagaiada com aquesta i, segons li van respondre, en aquests casos, la Casa Reial sempre demana informes a d’altres òrgans, entitats administratives o corporacions de dret públic i, en aquest cas en particular, a l’Instituto de España, un organisme que aplega les Reials Acadèmies d’àmbit espanyol: la Real Academia Española (RAE) —una institució homòloga de l’Académie française o de l’Institut d’Estudis Catalans— i també la Real Academia de la Historia, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, la Real Academia Nacional de Medicina, la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación i la Real Academia Nacional de Farmacia; lògicament, l’Instituto de España resulta del tot comparable a l'Institut de France. Ara per ara, no ha emès cap d’aquestes entitats un comunicat desvinculant-se de la bestiesa de la Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà; així, doncs, cal suposar que l’assumeixen. Llavors, podem preguntar-nos per què serveixen totes les Reales Academias espanyoles si són capaces de donar el seu vistiplau a un disbarat com el que estem comentant. Que potser, per posar només uns quants exemples, la Real Academia Nacional de Medicina avala les pràctiques de la medicina alternativa? O potser a la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales hi ha una secció d’astrologia i tarot? De debò que a la RAE no hi ha ningú que sàpiga que la llengua que, malgrat la repressió espanyola, encara es parla a les Balears i al País Valencià és el català? Segons queda demostrat, doncs, que l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no tinguin el títol de Reial Acadèmia és una autèntica garantia de qualitat.
La nota entre patètica i còmica de tot aquest afer ha estat l’entrevista a Guiem Matas, president de la Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà, donada a conèixer ara fa uns dies. Si li demanen sobre la gramàtica de la pretesa llengo baléà, Matas no té pas cap problema a respondre “De gramàtica, no m’hi entenc. No l’hi puc explicar pas. No sóc pas filòleg”. Després, pot afirmar, amb la tranquil·litat i l’aplom que dóna parlar d’una cosa sense tenir-ne ni idea, que el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc s’inclouen dins de la llengo baléà, mentre que el català, el valencià i el balear són llengües diferents; ja posats, dins de la llengo baléà, també hauria pogut incloure-hi el rossellonès, una llengua que es parla a la part continental de l’antic Regne de Mallorques. Si el català i el balear són dues llengües diferents, com és que a tot arreu de les Balears podem trobar-nos amb gent que es diu Begur, Tous, Vallespir o Perelló, cognoms derivats, com és obvi, de topònims catalans? I ací Guiem Matas no ha deixat pas passar l’ocasió d’alliçonar-nos a tots afirmant que “els topònims no tenen res a veure amb la llengua. Aquests cognoms no justifiquen pas que les llengües siguin les mateixes”. Certament, m’agafen ganes d’aconsellar al senyor Matas que deixi estar la llengua i passi a dedicar-se a la física quàntica, a la trigonometria o a l’enginyeria aeronàutica.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)