cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Louis Aliot a La Vanguardia

TV3 i d’altres mitjans de comunicació afins han donat molt més protagonisme a les nevades de Madrid i de diferents llocs d’Espanya que no pas a les de la Catalunya Nord, però, per molt que costi de creure, diumenge dia 10 La Vanguardia, que no s’ha caracteritzat mai per ser un portantveu de l’independentisme, ans al contrari, publicà, a doble pàgina, una entrevista amb Louis Aliot; naturalment, encara és l’hora que aquest diari barceloní entrevisti algú relacionat amb el moviment catalanista nord-català o que en doni cap informació.

Malgrat la línia editorial de La Vanguardia, en la crònica de l’entrevista a Aliot, la capital del Rosselló no hi ha sortit pas com una ciutat més del sud de França; l’entrevistador parlà de Perpinyà la catalane —posant-ho així en francès, no entenc pas per què— com també es va referir a la placa que, a la Casa de la Vila, commemora el vuitè centenari de concessió d’un règim d’autogovern a la ciutat pel rei Pere el Catòlic el 1197 —si a algú li interessa la referència, aquell mateix any, l’autogovern municipal també va ser atorgat a Lleida— a més li preguntà a Aliot sobre la catalanitat i les relacions amb Barcelona. Segons el cronista, Perpinyà és l’escenari d’un experiment polític que s’està observant amb molt d’interès a tot França: l’esforç de Louis Aliot per presentar el Rassemblement National (RN) com una força de dreta convencional, capaç d’atraure, doncs, gent que no se senti gens identificada amb la imatge extremista que transmetia en el seu temps Jean Marie Le-Pen; es tracta, simplement, d’aconseguir que, el 2022 —l’any que ve— el candidat de la ultradreta —Marine Le-Pen o qui sigui— no sols passi a la segona volta de les eleccions presidencials sinó que arribi a l’Elisi. Evidentment, un cop el RN controlés el govern de França, ja veuríem què se’n faria de tota la moderació i el seny que està mostrant Louis Aliot a Perpinyà, del tot disposat a allunyar-se de les estridències de Robert Ménard a Besiers; en podem trobar un indici en la decisió que va prendre Aliot d’instal·lar una comissaria de policia a l’antic restaurant La Cigale, aturant així el projecte de les autoritats departamentals de transformar-lo en un centre d’acollida de joves immigrants, o en el gest populista d’obrir el mercat de Nadal, malgrat la pandèmia i sense esperar l’autorització del prefecte; d’altra banda, sempre és lícit preguntar-se quins mèrits té Véronique López per formar part del consell d’administració del Teatre l’Arxipèlag, a part, és clar, de ser l’actual parella d’Aliot. Llegim a la crònica de l’entrevista que Louis Aliot “és un home de tracte agradable” amb unes actituds del tot alienes a l’estereotip que puguem tenir d’un dirigent de la ultradreta. Molt bé, només que això mateix ens ho dirà sobre Hitler qualsevol historiador seriós que l’hagi estudiat ja que el dirigent nazi no es mostrà mai malcarat ni irascible amb la gent que treballava amb ell a la cancelleria del Reich ni, encara menys, amb els periodistes que l’entrevistaven. Que l’arribada d’Alliot a la presidència del consistori de Perpinyà representi una ruptura amb el sistema vigent des dels temps de Pau Alduy és una cosa força discutible; més aviat, el 1993, Joan Pau Alduy, fill certament de Pau, va aconseguir el govern municipal amb un equip del tot diferent al seu pare, mentre que tots els antics col·laboradors de Pau Alduy formaven part de la candidatura rival; a més si els Alduy i Jean-Marc Pujol eren un clan conservador, precisament aquesta és la imatge que ara vol donar Louis Aliot. L’actual batlle de Perpinyà va deixar el seu escó de diputat a l’Assemblea Nacional Francesa com també afirma que, tot i ser el batlle de Prada, Jean Castex era un funcionari amb una carrera molt centrada a París; el cas, però, és que abans d’haver aconseguit la presidència del consistori, Aliot no acostumava a acudir als plens municipals i, sobretot, era molt més fàcil veure’l a París que no pas a Perpinyà. Dins de la seva imatge de moderació, evita mostrar-se contrari a la retolació bilingüe dels carrers i a l’ensenyament del català a Arrels i la Bressola; almenys no passa com al Principat on el principal senyal d’identitat del PP, Ciutadans i Vox és el rebuig visceral al català; ara bé, Aliot manté bones relacions amb el consolat espanyol de Perpinyà i ja ens podem imaginar què en pensen sobre el catalanisme en qualsevol oficina diplomàtica espanyola. Si el president Carles Puigdemont no vol saber res amb Louis Aliot, no es tracta de cap qüestió personal ja que no sembla tenir cap interès tampoc amb establir relacions amb Xavier Garcia Albiol, president del consistori de Badalona, i, com és lògic, no hi ha gaire diferència entre un ultradretà que vol donar una imatge moderada i un radical d’un partit nominalment de dreta democràtica.

 

Louis Aliot expressa repetidament que, malgrat la seva cultura catalana i rossellonesa —vés què deu voler dir això de “rossellonesa”— Perpinyà és una ciutat francesa, i, en podem estar segurs, continuarà sent-ho fins que una candidatura catalanista arribi a guanyar-hi unes eleccions municipals. Així doncs, si la vostra il·lusió és que, el 2026, la segona volta de les municipals de Perpinyà sigui un duel entre Aliot i un candidat catalanista, ja podeu començar a posar-vos-hi a treballar des d’ara mateix.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal