La Catalunya de Gustáv Husák
D’ençà de l’aplicació de l’article 155, Catalunya s’assembla força a Txecoslovàquia després de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, que hi liquidà la Primavera de Praga, un moment d’efervescència social i política iniciat després que, el 5 de gener de 1968, Alexander Dubček, el nou secretari general del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ), anunciés un programa reformista denominat “socialisme de rostre humà”.
Des de Moscou, el màxim dirigent soviètic Leònid Brejnev va ordenar substituir Dubček per Gustáv Husák, els sectors més immobilistes i reaccionaris del KSČ prengueren el poder, i a la gent, que entre gener i agost de 1968 havia viscut amb la il·lusió de poder posar fi al règim dictatorial que s’havia patit durant vint anys, no li va quedar més remei que resignar-se a conviure amb l’odi i el rebuig a un govern que no tenia més legitimitat que la de la intervenció militar soviètica. Des del 2017 fins a l’inici dels confinaments motivats per la pandèmia, va haver-hi importants mobilitzacions de protesta contra la repressió espanyola i de reivindicació independentista, igual com, en temps de Gustáv Husák, a Txecoslovàquia hom podia desfogar-se assistint a concerts de The Plastic People of the Universe, un grup de rock de Praga símbol de l’oposició al règim, i, el 6 de gener de 1977, va publicar-se el manifest Carta 77 en què un grup de dissidents, entre els quals Václav Havel, va denunciar les violacions dels drets humans perpetrades pel govern comunista. Tal com ens ho podem figurar, tots els implicats en el moviment Carta 77 van acabar empresonats, i mentre el poder de l’URSS fos —o semblés— invencible, Husák i la seva colla podien dormir la mar de tranquils perquè a Txecoslovàquia un desori com el de 1968 segur que no tornaria a produir-se mai més, tal com va confirmar-ho, el 13 de desembre del 1981, el cop d’estat amb què, a Polònia, el general Jaruzelski va reduir al silenci el sindicat opositor Solidarność. Lògicament, la pregunta de què calia fer a Txecoslovàquia per reprendre el procés democratitzador de la Primavera de Praga no va poder tenir resposta fins que, el 25 d’octubre de 1989, Mikhaïl Gorbatxov va anunciar que l’URSS no intervindria als països del Bloc de l’Est si aquests renunciaven al comunisme. Poques setmanes després, pel novembre, el dia 9 va caure el Mur de Berlín i el dia 17 va començar la Revolució de Vellut que va posar fi al govern de Txecoslovàquia pel KSČ; el 10 de desembre, Husák va dimitir i el 29 de desembre, Václav Havel fou elegit president.
Husák va governar Txecoslovàquia durant vint anys. Quant de temps necessitarem per fer efectiva la República a Catalunya? Ara per ara, la situació política espanyola no sembla augurar pas una propera caiguda del Mur de Madrid, sinó més aviat el contrari perquè les forces defensores del Règim del 78 sumen, i de llarg, majoria absoluta al Congrés i al Senat, com també ens trobem amb l’ascens d’una força reaccionària com Vox. Evidentment, ara per ara, plantejar un diàleg amb Espanya és com hauria estat anar a demanar-li a Brejnev que autoritzés la celebració d’eleccions lliures a Txecoslovàquia, a Polònia o a on fos del Bloc Soviètic i, com hem dit abans, un Gorbatxov espanyol ni hi és ni se l’espera. És clar que a Madrid ho saben i ho veuen que a Catalunya hi ha una majoria social contrària a l’actual sistema polític espanyol, de la mateixa manera que Gustáv Husák no podia ser pas tan ingenu com per creure’s que a Txecoslovàquia la gent cregués en el comunisme i, a més, estigués agraïda a l’URSS per haver ocupat el país el 1968. Mentrestant, l’única cosa que podem fer és anar a les pròximes eleccions a votar pel partit independentista que ens sembli més disposat a lluitar efectivament per la República Catalana i anar continuant la lluita perquè ens arribi la nostra Revolució de Vellut, en la qual podrem realitzar els objectius de l’1 d’octubre, la nostra Primavera de Praga.
Xavier Deulonders i Camins
Comentaris (0)